Pierres de Provença
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | francès mitjà |
| Publicació | segle XV |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la de cavalleries i novel·la |
Pierres de Provença és una novel·la cavalleresca apareguda durant la primera meitat del segle xv. De possible origen occità[1] o llatí, s'ha atribuït a Bernat de Treviez. Hi destaca l'element sentimental.[2]
Argument[modifica]
Com és propi de les novel·les cavalleresques, els dos personatges principals són tendres i constants i l'estil literari és fresc i simpàtic, en contrast amb l'estil propi del moment en què es va escriure.[2]
El recentment armat cavaller Pere, per demostrar el seu valor decideix anar a la cort de Nàpols perquè s'ha assabentat que hi ha la bella infanta Magalona que s'havien de disputar els millors prínceps d'Europa. Pere els guanya a tots però com que amaga el seu nom el rei l'admet a la seva cort però no li permet casar-se amb la seva filla, però aquesta s'enamora d'ell. Els dos amants es fuguen, però Megalona s'adorm i un ocell agafa els anells i els deixa en una illa.[2]
Pere se'n va a l'illa amb un vaixell, però els sarracens l'assalten i se l'enduen tres anys a la cort del Sultà d'Alexandria. Mentrestant la noia viu al bosc fins que decideix pelegrinar a Roma i funda un hospital de pelegrins, un fet que la fa popular i la situa sota la protecció dels comptes de Provença. Uns pescadors troben a Pere amb els anells dins un peix. Finalment, els dos amants es casen a Marsella.[2]
Història[modifica]
S'ha escrit que mentre el jove Petrarca estudiava Dret a Montpellier es va dedicar a corregir-la i donar-li l'estil. El text francès més antic conegut és del segle xv. Se'n van publicar moltes versions en una primera fase: en català, italià, alemany, flamenc, danès, polonès, castellà i grec.[2]
Es coneix que ja des del mateix segle xv tenia una gran popularitat a Catalunya. Hi ha indicis d'una edició el 1538. Honorat Comalada la va publicar a Barcelona el 1616, segons explica a la portada basant-se en una versió castellana, tot i que el text no conté cap castellanisme ni arcaismes propis del segle xvii. Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg dels segles xviii i xix.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Pierres de Provença». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Marcelino Menéndez Pelayo. Obras Completas (Tomo II): Orígenes de la novela. Ed. Universidad de Cantabria, 30 gener 2018, p. 163–164. ISBN 978-84-8102-841-6.
Bibliografia[modifica]
- «Pierres de Provença». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.