Stefano Maria Cingolani

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaStefano Maria Cingolani
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Activitat
OcupacióHistoriador Modifica el valor a Wikidata
Premis

Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià afincat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma. Entre el 1989 i el 2000 va ser investigador a la Universitat de Roma II Tor Vergata, ensenyant filologia romànica, llatí medieval i literatura catalana medieval.[1] A Catalunya ha exercit de professor visitant de literatura medieval catalana a la Universitat de Barcelona entre el 1995 i 1999 i al 2000 de professor visitant de literatura italiana medieval a la Universitat Pompeu Fabra.[2] També col·labora amb la UOC per on ha escrit algun material.[3] S'ha especialitzat, entre altres temes, en la literatura catalana i en historiografia catalana dels segles X al XIV. És un especialista en l'epoca i vida del rei Pere III [4]del qual ha publicat un epistolari amb documents inèdits. És un historiador preocupat també per la divulgació, per això ha participat en obres de divulgació històrica col·lectives com Pseudohistòria contra Catalunya d'editorial (Eumo). El 2006 va fer una edició crítica de Lo somni, de Bernat Metge (Editorial Barcino).[2]

Biografia[modifica]

Fill de Pier Luigi, un empleat de banca i Alessandra Fraschetti, mestressa de casa. Es va doctorar el 1987 tenint com a professors principals: Gustav Vinay (literatura latina medieval), Armando Petrucci (paleografia) o Aurelio Roncaglia (filolgia Romànica). No encaixa en cap tendència històrica ni se li coneix cap militància política, ell no es reconeix en cap tendència, més que la denúnica de l'ús que en fa la política de la història,[5] sent d'esperit lliure tot mantenint un estil molt personal i àcid en les seves intervencions en públic. El 1988 arran de la recepció d'una beca de l'Institut d'Estudis Catalans comença a venir a Catalunya regularment. Anirà enllaçant beques i anades i vingudes fins al 1995 quan ja s'establí a Barcelona.[6] Des de l'any 2000 ha impartit classes com a professor a diverses universitats dels Països Catalans, realitzat tasques tècniques de suport, de professor a màsters o com a responsable de comunicació per a editorials, sempre dins l'àmbit de la literatura medieval, tant catalana com italiana. És per això, i per la seva llarga trajectòria, així com una extensa biografia, que s'ha convertit en un referent per a la historiografia catalana i els nous historiadors. Historiador eclèptic, compagina la seva passió amb projectes que l'ajudin a sobreviure mantenint la seva independència vers el món acadèmic.

Obres[modifica]

  • Joan Roís de Corella. La importància de dir-se honest (1997) premi Joan Fuster d'assaig
  • Le storie dei longobardi: dall'origine a Paolo Diacono
  • Bernat Desclot i les dues redaccions de la crònica (2006)
  • La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques (2006)
  • Historiografia, propaganda i comunicació (2006)
  • Jaume I. Història i mite (2007)
  • Pere el Gran. Vida, actes i paraula (2010)
  • Ramon Muntaner de Perelada. Vida, viatges i relats. (2015)
  • Gestes dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó (2019)
  • L'infant Pere i la comtessa Joana de Foix (2019)
  • Epistolari. Pere III el Cerimoniós (2020)
  • Sant Jordi. Una llegenda mil·lenària (2020)

Referències[modifica]

  1. «Cingolani, Stefano Maria». [Consulta: 27 març 2020].
  2. 2,0 2,1 «Stefano Maria Cingolani». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «La tradició èpica a l'edat mitjana europea» (en anglès). [Consulta: 27 març 2020].
  4. «Entrevista a Stefano Cingolani» (en anglès). [Consulta: 27 març 2020].
  5. Palau, Maria. «"La pseudohistòria transforma el relat de qui ets i d'on vens"». [Consulta: 27 març 2020].
  6. «Stefano M. Cingolani». [Consulta: 27 març 2020].

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Stefano Maria Cingolani
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stefano Maria Cingolani
  • [1] Entrevista a Vilaweb arran de la publicació de Pseudohistòria contra Catalunya


Premis i fites
Precedit per:
Alfred Bosch i Pascual
La via africana
Premi Joan Fuster d'assaig
1997
Succeït per:
Carles Hac Mor
Despintura del Jo