Vés al contingut

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jean Lecomte du Nouÿ)
Plantilla:Infotaula personaJean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouÿ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1842 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, pintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història, pintura de personatge i pintura religiosa Modifica el valor a Wikidata
MovimentOrientalisme i academicisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles Gleyre, Émile Signol i Jean-Léon Gérôme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesÉmile Signol Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeValentine Peigné-Crémieux (1876–1876)
Caroline Evrard
Térésa Marie Fisanne Modifica el valor a Wikidata
FillsJacques Théodore Jules Lecomte du Nouÿ
 () Jean-Jules-Antoine Lecomte du NouyCaroline Evrard Modifica el valor a Wikidata
PareJules Michel Lecomte Modifica el valor a Wikidata
GermansAndré Lecomte du Noüy Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Démosthène s'exerçant à la parole
Lienzo de Lecomte du Nouy (1870).

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (París, 1842 - 1923); pintor i escultor francès d'estil orientalista. Va ser alumne de Charles Gleyre i Jean-Léon Gérôme.

Biografia

[modifica]

Lecomte du Noüy era el fill de Jules Michel Lecomte i de Félicité Alexandrine du Noüy i germà de l'arquitecte francès André Lecomte du Noüy (1844-1914). Va ser successivament estudiant de Charles Gleyre (1806-1874), Émile Signoles (1804-1892) i, finalment, de Jean-Léon Gérôme (1824-1904). La seva obra Francesca de Rimini et Paolo dans la caverne va marcar el seu debut als salons a París el 1863, on exposà regularment cada any. El 1866, als 24 anys, va guanyar una medalla de per Invocation de Neptune i va guanyar un segon premi al Premi de Roma pel seu Mort de Jocaste

Un carrer que porta el seu nom a París des de 1932.