Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy
Nom original | (fr) Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouÿ |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 10 juny 1842 París |
Mort | 19 febrer 1923 (80 anys) París |
Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Activitat | |
Ocupació | escultor, pintor |
Membre de | |
Gènere | Pintura d'història, pintura de personatge i pintura religiosa |
Moviment | Orientalisme i academicisme |
Professors | Charles Gleyre, Émile Signol i Jean-Léon Gérôme |
Alumnes | Émile Signol |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Valentine Peigné-Crémieux (1876–1876) Caroline Evrard Térésa Marie Fisanne |
Fills | Jacques Théodore Jules Lecomte du Nouÿ () Jean-Jules-Antoine Lecomte du NouyCaroline Evrard |
Pare | Jules Michel Lecomte |
Germans | André Lecomte du Noüy |
Premis | |
Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (París, 1842 - 1923); pintor i escultor francès d'estil orientalista. Va ser alumne de Charles Gleyre i Jean-Léon Gérôme.
Biografia
[modifica]Lecomte du Noüy era el fill de Jules Michel Lecomte i de Félicité Alexandrine du Noüy i germà de l'arquitecte francès André Lecomte du Noüy (1844-1914). Va ser successivament estudiant de Charles Gleyre (1806-1874), Émile Signoles (1804-1892) i, finalment, de Jean-Léon Gérôme (1824-1904). La seva obra Francesca de Rimini et Paolo dans la caverne va marcar el seu debut als salons a París el 1863, on exposà regularment cada any. El 1866, als 24 anys, va guanyar una medalla de per Invocation de Neptune i va guanyar un segon premi al Premi de Roma pel seu Mort de Jocaste
Un carrer que porta el seu nom a París des de 1932.