Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy
Lecomte du Noüy by Nadar.jpg
Naixement 10 de juny de 1842
París
Mort 19 de febrer de 1923 (80 anys)
París
Alma mater École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Ocupació escultor i pintor
Obres notables The White Slave, Q17490657 i Q17493713
Gènere pintura d'història, pintura de personatge i pintura religiosa
Moviment orientalisme i Academicisme
Cònjuge Valentine Peigné-Crémieux, Caroline Evrard i Térésa Marie Fisanne
Premis
Signatura
Modifica dades a Wikidata
Démosthène s'exerçant à la parole
Lienzo de Lecomte du Nouy (1870).

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (París, 1842 - 1923); pintor i escultor francès d'estil orientalista. Va ser alumne de Charles Gleyre i Jean-Léon Gérôme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lecomte du Noüy era el fill de Jules Michel Lecomte i de Félicité Alexandrine du Noüy i germà de l'arquitecte francès André Lecomte du Noüy (1844-1914). Va ser successivament estudiant de Charles Gleyre (1806-1874), Émile Signoles (1804-1892) i, finalment, de Jean-Léon Gérôme (1824-1904). La seva obra Francesca de Rimini et Paolo dans la caverne va marcar el seu debut als salons a París el 1863, on exposà regularment cada any. El 1866, als 24 anys, va guanyar una medalla de per Invocation de Neptune i va guanyar un segon premi al Premi de Roma pel seu Mort de Jocaste

Un carrer que porta el seu nom a París des de 1932.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy Modifica l'enllaç a Wikidata