Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy
Lecomte du Noüy by Nadar.jpg
Naixement 10 de juny de 1842
París
Mort 19 de febrer de 1923(1923-02-19) (als 80 anys)
París
Alma mater École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Ocupació escultor i pintor
Obres notables The White Slave, Q17490657 i Q17493713
Gènere pintura d'història, figure painting i pintura religiosa
Moviment orientalisme i Academicisme
Cònjuge Valentine Peigné-Crémieux, Caroline Evrard i Térésa Marie Fisanne
Premis
Signatura
Modifica dades a Wikidata
Démosthène s'exerçant à la parole
Lienzo de Lecomte du Nouy (1870).

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (París, 1842 - 1923); pintor i escultor francès d'estil orientalista. Va ser alumne de Charles Gleyre i Jean-Léon Gérôme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lecomte du Noüy era el fill de Jules Michel Lecomte i de Félicité Alexandrine du Noüy i germà de l'arquitecte francès André Lecomte du Noüy (1844-1914). Va ser successivament estudiant de Charles Gleyre (1806-1874), Émile Signoles (1804-1892) i, finalment, de Jean-Léon Gérôme (1824-1904). La seva obra Francesca de Rimini et Paolo dans la caverne va marcar el seu debut als salons a París el 1863, on exposà regularment cada any. El 1866, als 24 anys, va guanyar una medalla de per Invocation de Neptune i va guanyar un segon premi al Premi de Roma pel seu Mort de Jocaste

Un carrer que porta el seu nom a París des de 1932.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy Modifica l'enllaç a Wikidata