Cultura popular
|
Aquest article tracta sobre sobre la cultura de les classes populars. Si cerqueu els costums i tradicions de les cultures, vegeu «folklore». |
La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars com ara tradicions, cançons, llegendes i supersticions, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica centrada en formes d'expressió socialment excloents considerades superiors i elitistes.[1] Tradicionalment, la cultura popular es transmet de manera oral, tot i que modernament l'expansió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'internet ha fet que esdevinguin un catalitzador important de cultura popular. La cultura popular es diferencia del folklore perquè la primera posa èmfasi en la popularitat, mentre que el segon posa èmfasi en el component tradicional.[2][3]
El terme «cultura pop» també s'utilitza per a referir-se als trets característics, sobretot iconogràfics, de la cultura de masses en un moment determinat (tendències musicals, artístiques, cinematogràfiques, etc.). En aquest sentit, la cultura popular s'origina com a resposta a la cultura oficial, perquè l'una i l'altra representen diferents sectors socials, així com diferents gustos i interessos, segons autors com Mikhaïl Bakhtín, un estudiós de la cultura popular de l'edat mitjana.[4] Com a tal, la cultura popular es caracteritza per ser un producte fonamentalment creat i consumit per les classes populars, compostes fonamentalment per individus de baixa extracció social, és a dir, del poble pla o la plebs.[5]
La cultura popular, a més, es considera com un dels factors distintius de la identitat d'una nació, perquè s'hi troben plasmats els valors culturals, tradicions, sistemes de creences i costums que expressen la singularitat del poble que conforma un país. Alguns exemples de la cultura popular són expressions musicals com el jazz (sobretot en els seus inicis), el reggae, el rap o el rock i el pop, així com els grafit, els còmics i la literatura fantàstica, la novel·la negra i de ciència-ficció.[6]
Conceptualitzacions
[modifica]La cultura popular és objecte d'estudi des de diverses perspectives, fet que genera definicions que sovint es contraposen.
Tradició europea i folklore
[modifica]Als països europeus, la cultura popular s'acostuma a vincular amb el folklore i la tradició. Els estudis de caràcter folklòric es focalitzen en l'anomenada «literatura popular», incloent-hi contes, costums, supersticions, festes, llegendes i dites.[7] Des d'aquesta òptica tradicional, la cultura popular és històricament definida en contraposició a l'anomenada «cultura de masses», que comprèn la major part de les formes de producció i consum culturals. Segons una concepció mitificada i folklorista, la cultura popular «arrela en les formes de vida tradicional i creix –des de baix– com l'expressió i com a producte autòcton forjat pel poble per satisfer les seves pròpies exigències».[8] Sota aquest prisma, és vista com una cultura originària del poble, de caràcter més local i divers.[7]
Tradició estatunidenca i estudis culturals
[modifica]Als Estats Units, el concepte de «cultura popular» es relaciona fortament amb els mitjans de comunicació de masses, com el cinema, la ràdio i la televisió.[7] La idea que la cultura popular és una cultura de masses d'origen estatunidenc té un fort arrelament en la tradició dels estudis culturals. Aquests estudis, proliferats principalment als països anglosaxons, prioritzen l'anàlisi dels usos dels mitjans de comunicació convencionals i les formes de recepció i apropiació social de la cultura. John Fiske (1987) argumenta que la cultura popular «és allò que en fa la gent dels productes provinents de la indústria cultural».[9] En aquesta visió, la cultura de masses seria el repertori de productes culturals oferts al gran públic.
La cultura de masses ha jugat un paper clau en la construcció de referents culturals comuns, especialment als Estats Units. Com a país jove que va haver d'aglutinar individus provinents de diverses cultures , es necessitava la creació d'una nova cultura que els unís i els donés coherència. Segons Daniel Bell (1962), gràcies a l'auge de la ràdio, la televisió i el cinema, hi va haver per primera vegada a la història «una sèrie d'imatges comunes, d'idees i de possibilitats d'esbarjo que es presenten simultàniament a un públic nacional». Aquesta cultura popular, sumada a l'interès econòmic, va forjar un esperit nacional comú.[10]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Porcel Torrens, Pere. Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano. València: Edicions de Ponent, 2002, p. 11. ISBN 84-89929-38-6.
- ↑ Coronado, Laia. «Desigualtats socials i diàleg intercultural: els reptes per tenir una cultura popular més inclusiva», 29-10-2023. [Consulta: 1r setembre 2024].
- ↑ Frisach, Montse. «Picasso, ambaixador de la cultura popular catalana». Núvol, 20-03-2024. [Consulta: 1r setembre 2024].
- ↑ «cultura popular - Diccionari de sociologia i ciències socials». TERMCAT. [Consulta: 1r setembre 2024].
- ↑ Alabarces, Pablo. «La cultura popular y su representación en los medios: populistas, plebeyos y democráticos – Voces en el Fenix» (en castellà), 01-12-2018. [Consulta: 1r setembre 2024].
- ↑ «Significado de Cultura popular» (en castellà). [Consulta: 1r desembre 2019].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Busquet, Jordi. «La cultura popular». A: Els escenaris de la cultura: formes simbòliques i públics a l'era digital. Barcelona: Trípodos, 2005, pp. 183-195.
- ↑ MacDonald, Dwight «Masscult & Midcult». Partisan Review, 1960.
- ↑ Fiske, John. Television Culture (en anglès). Londres: Routledge, 1987.
- ↑ Bell, Daniel «Modernity and mass society: on the varietes of cultural experience». Studies in Public Communication,, núm. 4, 1962.
