Tribu urbana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les tribus urbanes les componen una gran part de les agrupacions, juvenils majoritàriament, en les quals la gent es relaciona en el seu temps lliure i que es diferencien per la seva forma de vida. Aquestes tribus conformen una sèrie de cultura i art al seu voltant per al desenvolupament la seva moral o estil de vida i totes elles venen marcades per una profunda càrrega emocional gràcies a aquesta recerca per la realització personal i/o comunal. El segle xxi encara no ha produït cap d'aquests clans, sinó que més aviat s'han anat agrupant al voltant d'interessos comuns per a poder lluitar per la seua causa des d'un flanc major.

Les tribus urbanes es reconeixen per tenir una manera de vestir i uns símbols propis (estil de música, gestos, colors...) que els identifiquen com a tals. Acostumen a tenir unes estones de rituals en grup, de manera que els membres prefereixen la companyia d'altres persones de la mateixa tribu, freqüenten els mateixos llocs i tenen aficions similars. Les tribus urbanes sovint són temudes o perseguides, ja que se les associa a petits actes delictius o violents, o també al fracàs escolar.

Tribus destacades[modifica]

  • Emos. El serrell els tapa un dels dos ulls, es fan la línia dels ulls amb un llapis negre, porten pearcings i prefereixen la roba fosca. Els agrada la música "Emotional Hardcore".[1]
  • Heavies. Amb l'origen a la dècada del 1970, els agrada el metal o rock dur i vesteixen roba fosca, preferiblement negra com texans ajustats o caçadores de cuir amb claus. Acostumen a tenir els cabells llargs.[1]
  • Frikis. Són fanàtics d'alguna cosa relacionada normalment amb els videojocs, els jocs de rol, els còmics, el manga, sèries de televisió o tecnologia. No es preocupen pel vestir. Entre els frikis hi ha Geeks (tecnologia), Otakus (cultura japonesa), Nerds (estudis), i Gamers (videojocs).[1]
  • Gòtics. Tenen l'origen al Regne Unit a la dècada del 1980. Els agrada la roba fosca, la nit, el terror, i la música punk o heavy metal. Els agraden els pearcings, pintar-se la pell i objectes com punxes, creus, estrelles de cinc puntes o cadenes.[1]
  • Grunges. Provinents de l'estètica punk, vesteixen samarretes de ratlles o dels seus grups preferits, texans i vambes Converse fosques. Els agraden grups com Nirvana, Pearl Jam, Sonic Youth i Soundgarden.[1]
  • Hippies. Apareixen a la dècada del 1960 després de les injustícies de la guerra de Vietnam. Porten els cabells molt llargs i roba ampla d'estampats i bosses de tela o ganxet. Proclamen la pau mundial i l'amor entre les persones, són apolítics amb idees anarquistes. Els agrada el rock, pop i en general les cançons de protesta.[1]
  • Latin Kings
  • Modernets o hipsters. Són anticomercials en la música i el vestir. Els agrada el comerç local i el respecte al medi ambient i critiquen el consumisme desmesurat. Viuen a les grans ciutats amb un look bohemi amb característiques vintage. Els agrada la música indie, indie-rock i jazz i el cinema alternatiu en versió original.[1]
  • Ñetas (Nietas)
  • Mod
  • Pelolais. Moviment femení amb origen a Xile de noies rosses, primes, altes, de cabells llargs i perfeccionistes. Vesteixen de marca i a vegades prefereixen internet a la vida real.[1]
  • Pijos. Pertanyen a famílies adinerades i cuiden la seva estètica amb roba planxada i feta a mida, jerseis de llana sobre les espatlles lligats al pit, mitjons de rombes i sabates mocassí. Utilitzen gomina per als cabells. Els agraden les ulleres de sol i els rellotges i cotxes cars.[1]
  • Poper
  • Punks. Va aparèixer a l'Anglaterra de la segona meitat de la dècada del 1970. Són radicals i tenen simpatia pels skins, heavis i gòtics. Porten crestes de colors, jaquetes de cuir, anells a les orelles, tatuatges i botes militars. Els agrada la música punk i s'identifiquen amb els moviments anticapitalistes, okupes, antifeixistes i antimilitaristes.[1]
  • Quillos, canis o poligoneros. Vesteixen amb xandalls de marca i complements d'or com cadenes. Tunegen els cotxes.[1]
  • Rapers o hip-hoppers. Nascuts entre els joves negres de la Nova York de la dècada del 1970, els agrada la música rap i hip-hop. Critiquen les injustícies del sistema i ballen break dance, practiquen skate i pinten graffitis. Vesteixen amples, amb gorra, vambes esportives i marques americanes.[1]
  • Rastafaris. Procedents dels negres de barris marginals profundament religiosos de la Jamaica de la dècada del 1930, vesteixen de manera despreocupada, amb cabells llargs i rastes, gorros de llana i complements amb els colors de la bandera d'Etiòpia. Els agrada el reggae i el seu cantant preferit és Bob Marley.[1]
  • Skas. Neix a la Jamaica de la dècada del 1950, els agraden els missatges reivindicatius propers a les esquerres i l'anarquisme. Vesteixen amb quadres blancs i negres, xapes i tirants.[1]
  • SHARPs. La seva estètica és similar als skinhead però critiquen els nazis, reivindiquen el seu origen multiracial i els agraden els símbols antifeixistes i anticapitalistes.[1]
  • Skinheads o skins. Amb el cap rapat i indumentària militar, els agrada la música punk i els grups apolítics, anarquistes o neonazis. No els agrada que hi hagi homosexuals, jueus, negres ni immigrants.[1]
  • Visuals o skins. Amb l'origen a finals de la dècada del 1980 a les ciutats japoneses, dediquen molt de temps a cuidar la seva imatge segons els cànons estètics japonesos. Els agrada la música del heavy metal nipó.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 «A quina tribu urbana pertanys?». Adolescents, 28-06-2014 [Consulta: 30 juny 2014].

Vegeu també[modifica]