Grafit (art)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre grafit (expressió artística). Vegeu-ne altres significats a «grafit (mineral)».
Grafit d'un polític a Pompeia.

Un grafit,[1] de l'italià graffiti,[2] és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible pels vianants, com panys de paret, portes o monuments. Inicialment, acostumava a usar-se per a inscripcions trobades en excavacions arqueològiques, i n'hi havia mostres sobretot de l'antiga Roma, on pel que sembla era una pràctica habitual.[3] Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de manera repetida.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Grafit inspirat en l'obra de Dalí, Barberà del Vallès.

El costum de pintar o escriure a les parets és tan antic com la invenció de l'escriptura, i n'hi ha nombroses proves, especialment a Pompeia i Herculà, on es van conservar gràcies a la cendra volcànica.[3][2] El grafit en l'art modern és un moviment que va sorgir en la dècada del 1970 a Nova York. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com a "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant al metro novaiorquès. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran, fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc, les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats Units. Quan les autoritats es van cansar i van començar a posar vigilància, la cosa va sortir del metro i ja no sols s'atacava això, sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida.

El grafit cada vegada va evolucionar més i més, creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El grafit, actualment, abasta des de grans murals de molts colors, que són veritables obres d'art, a pintades en el metro de qualsevol ciutat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «grafit pàg.2». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 6 d'abril de 2013].
  2. 2,0 2,1 DDAA. La Gran Enciclopèdia en català. Volum 10. Edicions 62, 2004. Entrada Graffiti i entrada Grafit. ISBN 84-297-5438-5. 
  3. 3,0 3,1 Arañó; Mañero, 2003, p. 284.
  4. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.269. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

    • Arañó, Juan; Mañero, Alberto. Actas Congreso INARS: la investigación en las artes plásticas y visuales (en castellà). Sevilla: Publicaciones de la Universidad de Sevilla. ISBN 84-472-0862-5.