R.E.M.

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el grup musical. Si cerqueu altres significats, vegeu «Rem».
Infotaula d'organitzacióR.E.M.
Padova REM concert July 22 2003 blue.jpg
R.E.M., en concert a Pàdua, 22 de juliol de 2003. D'esquerra a dreta; Mike Mills, Michael Stipe, Bill Rieflin (que no forma part del grup) i Peter Buck.
Dades base
Tipus entitat grup de rock
Gènere artístic Rock
Rock alternatiu
College rock
Jangle pop
Història
Fundació gener 1980 a Athens
Dissolució 21 setembre 2011
Activitat
Període actiu 1980–2011
Membres Peter Buck
Mike Mills
Michael Stipe
Membres anteriors Bill Berry
Origen USA Athens (Geòrgia)
Discogràfica Hib-Tone
Warner Bros. Records
I.R.S.
Format per Michael Stipe
Peter Buck
Mike Mills
Bill Berry
Altres dades
Premi(s)

Web www.remhq.com
Facebook: REMhq Twitter: remhq
Modifica dades a Wikidata

R.E.M. fou una banda estatunidenca de rock formada a Athens (Geòrgia, Estats Units) el 1980 per Michael Stipe (cantant), Peter Buck (guitarra), Mike Mills (baix elèctric), i Bill Berry (bateria and percussió). R.E.M. va ser una de les primeres bandes de rock alternatiu populars. R.E.M. va llançar el seu primer single, "Radio Free Europe" el 1981 amb la discogràfica independent Hib-Tone. El següent single va ser l'EP Chronic Town el 1982, i també va ser el primer single de la banda amb I.R.S. Records. El 1983, la banda va llançar el seu àlbum de debut, Murmur, amb molt bones crítiques. El 1987 la banda va fer un dels seus principals èxits, amb el single "The One I Love".

A principis dels anys 90, quan el rock alternatiu va començar a popularitzar-se, R.E.M. era considerat un dels pioners del gènere i va llançar dos dels àlbums més reeixits de la banda, Out of Time (1991) i Automatic for the People (1992). El 1997 Bill Berry va deixar la banda, tot i que Buck, Mills i Stipe van continuar. El 2007, la banda va ser inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll. R.E.M. es va dissoldre el 2011, el 21 de setembre el grup va anunciar la ruptura al seu lloc web.[1][2]

Història[modifica | modifica el codi]

Formació: 1980–1981[modifica | modifica el codi]

El gener del 1980, Michael Stipe va conèixer Peter Buck a una botiga de discos on hi treballava Buck. Van descobrir que tenien gustos musicals similars, particularment artistes protopunks i de punk rock com Patti Smith, Television o The Velvet Underground. Stipe va dir, "Va resultar que jo estava comprant tots els discos que [Buck] es guardava per ell."[3] Al cap de poc temps Stipe i Buck van conèixer dos estudiants de la Universitat de Geòrgia: Mike Mills i Bill Berry,[4] que ja havien estat tocant junts des de l'institut.[5] Van decidir tocar cançons junts; Stipe va comentar, més tard, que "mai no va haver-hi cap gran projecte al darrere".[3] La banda, que encara no tenia nom, va passar-se uns quants mesos assajant i va tocar el seu primer concert el 5 d'abril del 1980 a la festa d'aniversari d'un amic seu. Després de rebutjar noms com "Twisted Kites", "Cans of Piss", i "Negro Wives", la banda va quedar-se amb "R.E.M.", que Stipe havia seleccionat aleatòriament d'un diccionari.[6]

Finalment, els membres de la banda van deixar els estudis per centrar-se en la banda.[7] Van trobar un mànager que es deia Jefferson Holt i era propietari d'una botiga de discos. Va quedar tan impressionat en veure una actuació de R.E.M. al seu poble de Chapel Hill que es va traslladar a Athens.[8] L'èxit de R.E.M. va ser gairebé immediat a Athens i rodalia.[9] Durant l'any i mig següent, R.E.M. va fer una gira pel sud dels Estats Units.[10]

A l'estiu del 1981, R.E.M. va gravar el seu primer single, "Radio Free Europe". Es va llançar amb la discogràfica independent Hib-Tone. Les mil còpies inicials del single es van esgotar ràpidament.[11] Malgrat les poques còpies, el single va rebre bones crítiques, i el New York Times el va classificar com un dels deu millors singles de l'any.[12]

I.R.S. Records i grup de culte: 1982-1986[modifica | modifica el codi]

R.E.M. va gravar l'EP Chronic Town amb Mitch Easter l'octubre del 1981, i tenia previst publicar-lo amb una nova discogràfica indie anomenada Dasht Hopes.[13] Tanmateix, I.R.S. Records va obtenir una maqueta de la primera sessió de gravació amb Easter que havia estat circulant durant mesos.[14] La banda va rebutjar l'oferta de la discogràfica més important RCA Records per I.R.S., amb els qui van firmar un contracte el maig del 1982. I.R.S. va publicar Chronic Town aquell agost com a primer llançament americà.[15] Una crítica positiva de l'EP per New Musical Express va elogiar les aures de misteri de les cançons i va concloure, "Els R.E.M. sonen sincers, i és fabulós escoltar quelcom tan poc forçat i intel·ligent com això."[16]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums d'estudi[modifica | modifica el codi]

  • Murmur (1983)
  • Reckoning (1984)
  • Fables of the Reconstruction (1985)
  • Lifes Rich Pageant (1986)
  • Document (1987)
  • Green (1988)
  • Out of time (1991)
  • Automatic for the people (1992)
  • Monster (1994)
  • New Adventures in Hi-Fi (1996)
  • Up (1998)
  • Reveal (2001)
  • Around the sun (2004)
  • Accelerate (2008)

Recopilacions[modifica | modifica el codi]

  • Dead Letter Office (1987)
  • Eponymous (1988)
  • The Best of R.E.M (1991)
  • R.E.M. Singles Collected (1994)
  • R.E.M. In the Attic
  • In Time: The Best of R.E.M. 1988-2003 (2003)
  • And I Feel Fine...The Best of the I.R.S. Years 1982-1987 (2006)

Discs en directe[modifica | modifica el codi]

  • R.E.M. Live (2007)

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Black, Johnny. Reveal: The Story of R.E.M. Backbeat, 2004. ISBN 0-87930-776-5
  • Buckley, David. R.E.M.: Fiction: An Alternative Biography. Virgin, 2002. ISBN 1-85227-927-3
  • Gray, Marcus. It Crawled from the South: An R.E.M. Companion. Da Capo, 1997. Second edition. ISBN 0-306-80751-3
  • Fletcher, Tony. Remarks Remade: The Story of R.E.M. Omnibus, 2002. ISBN 0-7119-9113-8.
  • Platt, John (editor). The R.E.M. Companion: Two Decades of Commentary. Schirmer, 1998. ISBN 0-02-864935-4
  • Sullivan, Denise. Talk About the Passion: R.E.M.: An Oral Biography. Underwood-Miller, 1994. ISBN 0-88733-184-X

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Hilton, Robin. «R.E.M. Calls It A Day, Announces Breakup» (en anglès). NPR.org, 21-09-2011. [Consulta: 21 setembre 2011].
  2. Martorell, Núria. «R.E.M. se separa». El Periódico de Catalunya, 22-09-2011. [Consulta: 22 setembre 2011].
  3. 3,0 3,1 Gumprecht, Blake. "R.E.M.". Alternative America. Winter 1983.
  4. Holdship, Bill. "R.E.M.: Rock Reconstruction Getting There". Creem. September 1985.
  5. Buckley, p. 30
  6. Buckley, p. 39
  7. Erlewine, Stephen Thomas. «R.E.M > Biography». Allmusic.com. [Consulta: 20 juny].
  8. Buckley, p. 41
  9. Buckley, p. 46
  10. Buckley, p. 53–54
  11. Sullivan, p. 27
  12. Gray, p. 497
  13. Buckley, p. 59
  14. Buckley, p. 61–63
  15. Buckley, p. 66–67
  16. Grabel, Richard. "Nightmare Town". NME. 11 de desembre del 1982.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: R.E.M. Modifica l'enllaç a Wikidata