Matrix
Matrix (títol original en anglès The Matrix) és una pel·lícula de ciència-ficció i acció del 1999, escrita i dirigida per les germanes Lilly i Lana Wachowski. Els protagonistes estan encarnats pels actors Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss i Hugo Weaving. L'argument recull bona part de l'herència literària d'autors com Orwell o Huxley.[1] Ha estat doblada al català[2]
Argument[modifica]
Thomas A. Anderson (Keanu Reeves) és un programador informàtic de dia, i de nit és un intrus que usa com a àlies el nom de Neo. Passa la seva vida buscant una persona, Morfeu (Laurence Fishburne), i la resposta a una pregunta: Què és Matrix? Una trobada amb una altra intrusa, Trinity (Carrie-Anne Moss), el condueix fins a Morfeu i la resposta als seus dubtes.
Neo descobreix que el món en el qual creia viure no és més que una simulació virtual creada per una comunitat de màquines superevolucionades, que ara controlen el planeta, a la qual es troba connectat mitjançant un cable endollat al seu cervell. Els milers de milions de persones que viuen connectades al seu voltant estan sent conreades de la mateixa manera per a poder donar energia a les màquines. Aquesta il·lusió col·lectiva (o simulació interactiva) és coneguda com a Matrix.
El grup de rebels del món real que lidera en Morfeu rescata a Neo de la collita de persones on es trobava pres i li expliquen en què consisteix la realitat: es troben prop de l'any 2199 i la humanitat està esclavitzada per les màquines, que després del desenvolupament de la Intel·ligència Artificial, es van rebel·lar contra els seus creadors i ara empren l'espècie humana com a font d'energia. (Vegeu The Second Renaissance de Animatrix per a una explicació més detallada.) Morfeu també li conta a Neo que creu que ell (Neo) és l'Escollit. Aquest Escollit, segons la profecia, serà l'encarregat d'alliberar la humanitat de l'esclavitud a la qual està sotmesa.
El món virtual de Matrix es converteix en el camp de batalla on Neo haurà de combatre contra els agents de Matrix, que són uns programes que intenten impedir que els rebels rescatin a les persones que estan connectades, i en particular contra el temible Agent Smith (Hugo Weaving). En aquest món virtual, els éssers humans que són conscients de la veritable essència del que els envolta, són capaços de desafiar parcialment les lleis físiques com la gravetat, ja que són conscients que (igual que totes les altres coses del món) només es tracta d'un artifici creat com un programa informàtic.
Al final Neo resultarà ser efectivament l'escollit i desenvoluparà un gran poder que li permetrà manipular Matrix fins a uns extrems mai vistos fins aleshores. Serà capaç d'enfrontar-se amb els agents i derrotar-los.[3]
Matrix i Filosofia[modifica]
La pel·lícula The Matrix (1999) va suposar una revolució en el cinema de ciència-ficció. Els directors, les germanes Wachowski, van fer servir un estil original de rodar les escenes d'acció i l'habilitat de donar puntades de peu a l'aire, sobre uns pilars filosòfics, culturals i religiosos. Les referències culturals fan referència a la mitologia grega ja sigui amb els noms (Oracle, Neo, Morfeu, Persèfone, etc); la literatura com (Alícia al país de les Meravelles); al cristianisme amb (l'Escollit), Trinity (La Trinitat), Xifra, etc; el budisme (la metàfora del mirall, el nen budista, el karma, etc); com molts altres noms.
Els problemes filosòfics clàssics que aborda la trilogia Matrix són el problema d'allò real i el problema de la llibertat. Per veure com tracta Matrix el problema d'allò real, cal analitzar l'argument.[4]
La pel·lícula està ambientada en el futur (any 2199 aproximadament). Hi ha una guerra entre humans i màquines. Les màquines han sotmès als humans adormint-los en cubículs, mantenint-los connectats en un món irreal, oníric i fals procedent d'un programa informàtic anomenat Matrix. En el món real sobreviu una colònia d'humans lliures, Sión, que intenta alliberar els que estan sotmesos en els cubículs. Han format un exèrcit amb soldats que han d'entrar a Matrix, així és com troben a Neo, el protagonista. Neo té dubtes, no sap quin mon és real i quin món és Matrix. Haurà de seguir els consells del capità Morfeu i de la soldat Trinity per descobrir-ho.
Quant al problema de la llibertat es pot estudiar des de la seva vessant externa, (els humans dels cubicles no són lliures, ja que s'hi troben immòbils), o des de la vessant interna (és l'ésser humà lliure d'escollir el seu futur, la seva vida o hi ha un destí que predetermina tot el que succeirà?). Aquesta és la gran pregunta que té Neo al cap durant tota la saga, ja que es diu que ell és l'Escollit, el salvador de la humanitat. És el vell dilema de la filosofia cristiana entre el destí i el lliure albir.[4]
Repartiment[modifica]
- Keanu Reeves: Neo
- Carrie-Anne Moss: Trinity[5]
- Laurence Fishburne: Morpheus
- Hugo Weaving: Agent Smith
- Joe Pantoliano: Cypher
- Gloria Foster: Oracle
- Marcus Chong: Tank
- Belinda McClory: Switch
- Anthony Ray Parker: Dozer
- Julian Arahanga: Apoc
- Matt Doran: Mouse
- Paul Goddart: Agent Brown
- Robert Taylor: Agent Jones
- Bill Young: Tinent
Premis i nominacions[modifica]
| Premi | Categoria | Receptor/s | Resultat | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| Premis Oscar | Millor Edició | Zach Staenberg | Guanyador | [6] |
| Millor Edició de So | Dane A. Davis | Guanyador | ||
| Millors Efectes Visuals | John Gaeta,
Janek Sirrs, Steve Courtley & Jon Thum |
Guanyadors | ||
| Millor So | John T. Reitz,
Gregg Rudloff, David E. Campbell & David Lee |
Guanyadors | ||
| Premis BAFTA | Millors efectes especials i visuals | John Gaeta,
Janek Sirrs, Steve Courtley & Jon Thum |
Guanyadors | [7] |
| Millor So | John T. Reitz,
Gregg Rudloff, David E. Campbell & David Lee |
Guanyadors | ||
| Millor Fotografia | Bill Pope | Nominat | ||
| Millor Edició | Zach Staenberg | Nominat | ||
| Millor Direcció Artística | Owen Paterson | Nominat |
Escena bullet time[modifica]
Una de les escenes més famoses, per la seva complexitat tècnica, d'aquesta pel·lícula és aquella on el protagonista, en Neo, esquiva les bales a càmera lenta, gairebé com si el temps es congelés, mentre que la càmera gira al seu voltant. Per crear aquest efecte es va utilitzar una tècnica anomenada bullet time. S'ha de dir que aquest efecte va agafar molta fama a causa de l'ús d'aquest a Matrix, ja que anys endarrere s'havia usat en un videoclip, però no havia aconseguit tanta popularitat. Molt resumidament, el bullet time és una tècnica cinematogràfica que consisteix a captar un moviment fet servir una sèrie de càmeres situades en una posició fixa que es disparen simultàniament, d'aquesta forma és possible capturar un mateix moviment des d'angles de visió diferents. Depenent de la posició de les càmeres es pot crear un moviment circular, en forma d'espiral, una corba, etc. Finalment, per aconseguir l'efecte final de congelació del moviment es reprodueixen aquestes imatges a càmera lenta.[8][9][10]
En el cas concret de Matrix per crear el seu famós bullet time es van utilitzar 120 càmeres col·locades en un angle aproximat de 12 graus. Aquestes càmeres formaven una espiral descendent, factor que es pot comprovar en el resultat final de l'escena, ja que la càmera segueix el personatge seguint aquest recorregut. Cal afegir que aquesta escena es va gravar amb un fons croma, per poder crear l'escenari que es vulgui. La fase de postproducció va ser de gran importància, ja que es va haver d'ajuntar 120 fotografies independents que conjuntament creessin la sensació de moviment.
Referències[modifica]
- ↑ Faller, Stephen. Beyond the Matrix (en anglès). Chalice Press, p. 11. ISBN 082720261X.
- ↑ S.A., (ASI) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals,. «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Matrix». [Consulta: 9 març 2018].
- ↑ «Matrix». [Consulta: 9 març 2018].
- ↑ 4,0 4,1 La Filosofía en Matrix, Una propuesta educativa C.Pérez García (en castellà)
- ↑ Faller, Stephen. [Faller, Stephen. (2004). Beyond the Matrix: Revolutions and Revelations. Chalice Press, New title edition. ISBN 0827202350 Beyond the Matrix: Revolutions and Revelations] (en anglès). Chalice Press, 2004. ISBN 0827202350.
- ↑ «The 72nd Academy Awards | 2000» (en anglès). [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ «Film in 2000 | BAFTA Awards». [Consulta: 2 juny 2021].
- ↑ «¿Cómo se rodó la escena «The bullet time» en Matrix?» (en castellà). Ana Llorente Pérez, 04-12-2015. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «Matrix: conoce cómo se hicieron los efectos de la popular escena «esquivando balas»» (en castellà), 20-09-2019. [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ «¡Bullet Time! El revolucionario recurso fílmico que inmortalizó a The Matrix» (en castellà). JUAN PABLO LAMAS. [Consulta: 3 novembre 2021].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina oficial Arxivat 2013-11-02 a Wayback Machine. (anglès)
- Pel·lícules d'Austràlia del 1999
- Pel·lícules del 1999 doblades al català
- Pel·lícules de ciència-ficció d'Austràlia
- Pel·lícules de ciència-ficció dels Estats Units
- Pel·lícules de distopies
- Pel·lícules dels Estats Units del 1999
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar al millor so
- Pel·lícules guanyadores de l'Oscar als millors efectes visuals
- Pel·lícules d'arts marcials
- Filosofia
- Matrix
- Pel·lícules ciberpunk
- Pel·lícules de ciència-ficció del 1999