Uma Thurman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgUma Thurman
Uma.Thurman(cannesPress Conference).jpg
Uma Thurman al Festival de Canes (2001)
Naixement Uma Karuna Thurman
29 d'abril de 1970 (1970-04-29) (46 anys)
Boston, Massachusetts (EUA)
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Alma mater Northfield Mount Hermon School i Lee Strasberg Theatre and Film Institute
Ocupació actriu, productora de cinema, actriu de cinema, model, guionista i productora de televisió
Cònjuge Gary Oldman (1990–1992)
Ethan Hawke (1998–2004)
Premis cavaller de l'orde de les Arts i les Lletres
MTV Movie Award for Best Dance Sequence
MTV Movie Award for Best Fight
MTV Movie Award for Best Female Performance
MTV Movie Award for Best Fight
Globus d'Or
Millor actriu - Minisèrie o telefilm
2003 - Hysterical Blindness

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Uma Karuna Thurman (Boston, Massachusetts, 29 d'abril de 1970) és una actriu estatunidenca. És coneguda pels seus papers a pel·lícules com Beautiful Girls (1996), Gattaca (1997) i sobretot per la seva interpretació a Pulp Fiction (1994) (per la qual va estar nominada a un Oscar a la millor actriu secundària) i Kill Bill (2003 i 2004), dirigides per Quentin Tarantino.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys i educació[modifica | modifica el codi]

Filla del professor budista de la Universitat Colúmbia, Robert Thurman i de Nena von Schlebrügge (exmodel mexicana, de pare alemany i mare sueca-danesa). Uma és germanastra (paterna) de Taya i germana de Ganden, Dechen i Mipam. Thurman té ascendència sueca, alemanya, mexicana i danesa. El seu nom procedeix de uma chenpo, o el que és el mateix, "el gran camí del centre": maha-madhyamaka. Al seu torn, en sánscrit umā karuṇa significa "la misericòrdia de [la deessa] Úma", la deessa hindú de la llum i la bellesa, a més de la consort de Shivà. De petita, al costat de la seva família, va passar llargues temporades en l'Índia i van rebre visites ocasionals del propi Dalai-lama [1]

Durant la seva infantesa, la seva família es va mudar constantment, ja que el seu pare ensenyava en diferents universitats. Va créixer principalment a Amherst (Massachusetts) i Woodstock (Nova York). Va ser una jove desmanyotada i introvertida que era freqüentment molestada per la seva elevada alçada, el seu nom rar (de vegades usava el nom Uma Karen en lloc del veritable Uma Karuna), i la talla dels seus peus.

Als 10 anys, una amiga de la seva mare va suggerir fer-li una rinoplàstia, suggeriment que la va mortificar durant anys. Va ser sens dubte un dels molts incidents que la van portar a sofrir dismorfobia, un desordre mental que implica una imatge distorsionada del cos, condició que ella va discutir en una entrevista amb la revista Talk el 2001.[2]

Va anar al Northfield Mount Hermon, un internat a Massachusetts, i va tenir les seves primeres experiències en actuació en obres escolars. No era hàbil en els esports i les seves qualificacions eren només regulars, però va destacar en actuació des de molt jove. Després d'aparèixer en una representació de The Crucible va ser cridada per cazatalentos que la van convèncer d'actuar professionalment. Va deixar l'escola per buscar una carrera en actuació a Nova York i per assistir a la Professional Children's School, la qual va abandonar abans de graduar-se.[1]

Primers treballs, 1987 – 1989[modifica | modifica el codi]

El seu debut cinematogràfic va ser en Johnny be good (1987) i en Kiss Daddy Goodnight (1987), ambdues amb èxit marginal. La seva següent pel·lícula va ser Les aventures del baró Munchausen (1988), dirigida per Terry Gilliam i que si ben ara és gairebé un film de culte, al seu moment un fracàs comercial: va costar 46 milions de dòlars i es van recaptar únicament 8.[3]

Poc després d'aquesta estrena, revistes i altres mitjans van començar a entrevistar-la i les productores de cinema li van oferir nous papers. Va rebre també elogis dels seus col·legues en la pel·lícula per la seva professionalitat. John Malkovich, per exemple, va dir: «En ella no hi ha gens d'adolescent nerviosa, no he conegut a ningú que fos com ella a aquesta edat. La seva intel·ligència i componiment destaquen. Però hi ha una mica més. Té una mica més que és molt fascinant».[4]

Consolidació i fracassos 1990 – 1993[modifica | modifica el codi]

El 1990 va protagonitzar el drama sexualment provocatiu Henry i June al costat de Fred Ward. Va ser la primera pel·lícula per la qual va rebre una qualificació de majors de 17 anys als Estats Units, per la qual cosa no es va distribuir àmpliament. Malgrat això, The New York Times va dir que «Thurman, com June —la noia amb accent de Brooklyn, agafa un personatge grandiós i ho fa encara més gran, encara que la seva actuació és freqüentment tan peculiar com a dominant».[5]

El 1993, Gus Van Sant la va triar per protagonitzar el fracàs Elles també es deprimeixen. Per això, Uma va ser nominada com a Pitjor actriu de l'any en els premis Razzies. El Washington Post va descriure la seva actuació com a superficial: «L'estranyament passiva personificació de Thurman no va molt més allà d'arrossegar i flexionar els seus polzes artificials». [6]Aquell mateix any va protagonitzar la comèdia La noia del gángster al costat de Robert De Niro i es va convertir en un altre fracàs. També va realitzar una prova per a una pel·lícula de Stanley Kubrick -Wartime lies- que mai es va dur a terme. Malgrat això, Uma va qualificar la trobada com «una experiència veritablement dolenta».[7]

1994 – 1998[modifica | modifica el codi]

Uma Thurman a Cannes 2011

Per aquella època, va realitzar una prova per la qual seria la nova pel·lícula de Quentin Tarantino. Inicialment, el director no va quedar molt convençut -havia vist La noia del gángster i no li va agradar molt l'actuació-, però havent sopat amb ella tot va canviar. «Uma i jo estàvem fent una escena. Estàvem vivint la pel·lícula, d'acord? I em vaig quedar pensant: «Déu, ella podria ser Mia!».[7] Pulp Fiction es va convertir en una de les pel·lícules més taquilleres i de culte de tots els temps, recaptant més de 107 milions de dòlars i amb un cost inicial de 8 milions.[8]

El Washington Post va escriure «serenament irrecognoscible amb una perruca negra, [i] està meravellosa com una desenfadada esposa de gánster».[9]

Es va convertir en l'actriu favorita de Tarantino, qui va afirmar en un nombre de 2003 de la revista Time: “Thurman està a l'una amb Gràcia i Dietrich en el terreny de les deesses”.[10]

Pel·lícules de diversa qualitat i èxit van seguir a Pulp Fiction. Va protagonitzar amb Janeane Garofalo la mitjanament taquillera comèdia romàntica The Truth About Cats & Dogs actuant com una rossa i babau supermodel.

El 1998 va protagonitzar, amb el que seria després el seu espòs Ethan Hawke, la pel·lícula de ciència-ficció Gattaca. Encara que Gattaca no va ser un gran èxit de taquilla, va rebre moltes crítiques positives i va aconseguir gran recaptació al mercat del vídeo.[11]

Alguns crítics no van quedar molt impressionats, com Los Angeles Times, que va opinar que ella va estar “tan emocionalment absent com sempre”.[12]

Els dos grans fracassos de la seva carrera van arribar en 1997 i 1998. Primer va interpretar a la vilana Heura Verinosa (Poison Ivy) en Batman i Robin (Batman & Robin), la quarta pel·lícula de la popular saga.

Batman i Robin va resultar un gran fracàs de taquilla i es va convertir en un dels candidats perennes a les llistes dels pitjors films de tots els temps. La seva actuació va rebre crítiques variades, favorables i adverses, i algun crític la va comparar a Mae West.

The New York Times va escriure: “com Mae West, mescla autèntica femineidad amb el murri afeminamiento d'un travesti”.[13]

Una comparació similar va ser feta per Houston Chronicle: “Thurman, per arribar a dona fatal dels anys 40 sembla de vegades interpretar a Mae West via Jessica Rabbit”.[14]

El seu segon revés va ser a l'any següent en Els venjadors, un altre gran fracàs de públic i crítica, considerat un dels pitjors films de la història del cinema.

CNN la va descriure com: “tan distanciada que un sent com si l'estigués veient a través del costat equivocat del telescopi”.[15] Va rebre candidatures al Razzie per tots dos films.

Malgrat aquests fracassos, va tancar l'any 1998 perfectament amb el poderós relat Els miserables (Els Misérables), una adaptació del clàssic llibre de Victor Hugo, dirigida per Bille August, en el qual va interpretar el paper de Fantine, aconseguint una destacada actuació i rebent crítiques favorables de nou compte, fins i tot molts van pensar que la seva carrera novament anava en ascens.

Parèntesi, 1998 – 2002[modifica | modifica el codi]

Després del naixement del seu primer fill en 1998, va prendre un descans de papers principals per concentrar-se en la maternitat.

Els seus següents treballs van ser en pel·lícules de baix pressupost de cinema i televisió incloent Concordes i desacords (Sweet and Lowdown), Tapi (La cinta), Vatel i Cegues d'amor (Hysterical Blindness).

Va guanyar un Globus d'Or per aquesta última, un telefilm en el qual també va treballar com a productora executiva. En aquesta pel·lícula interpreta a una dona emocionalment inestable en el Nova Jersey dels anys 1980, que busca l'amor en un lloc equivocat.

El Sant Francisco Chronicle va comentar: “Thurman es compromet tant amb el paper, amb ulls flameantes i els braços en gerra, que un comença a creure que una criatura com aquesta pot existir: una dona d'aparença exquisida tan maldestra i necessitada que repel·leix als tipus comuns i corrents. Thurman ha sotmès el paper a la seva voluntat”.[16]

2003 – actualitat[modifica | modifica el codi]

Després de cinc anys allunyada de papers principals, va reaparèixer el dia 7 de gener del 2003 en el film de John Woo Paycheck, i en la seva nova col·laboració amb Quentin Tarantino, Kill Bill. Paycheck va ser discreta amb els crítics i la taquilla, però Kill Bill rellançaria la seva carrera.

En Kill Bill va interpretar a una eficient assassina professional en cerca de venjança contra el seu ex amant. El rol li va ser ofert per Tarantino -que ho havia escrit especialment per a ella- el dia del seu 30 aniversari. Tarantino també ha dit que ella va ser la seva musa mentre escrivia el guió, compartint formalment el crèdit pel personatge de Beatrix Kiddo, el qual va ser concebut per tots dos en el set de Pulp Fiction a partir de la sola imatge d'una núvia coberta de sang.

La producció va ser postergada diversos mesos a causa que va quedar encinta. Es va considerar donar-li el paper a una altra actriu, però Tarantino va decidir demorar la producció.

La filmació va prendre nou mesos i va ser feta en cinc països diferents. Aquest paper va ser el més exigent per a ella fins a aquest moment, ja que va passar tres mesos aprenent arts marcials, maneig de l'espasa i idioma japonès.[17]

Aquesta pel·lícula èpica, presentada en dues parts, va anar un èxit de taquilla i va aconseguir bones qualificacions amb els crítics. Li va significar candidatures al Globus d'Or per ambdues pel·lícules, i tres MTV Movie Award un per millor actuació femenina i dues per la millor baralla.

Rolling Stone la va comparar amb: “un àngel venjador sortit d'un melodrama de Hollywood dels anys quaranta”.[18]

La principal inspiració per realitzar el rol de la núvia van ser diverses heroïnes d'acció de pel·lícules de segona categoria. Les més notables van ser el personatge principal de Coffy (interpretat per Pam Grier) i el personatge de Gloria Swenson en Gloria (protagonitzat per Gena Rowlands).

Va dir que aquests dos personatges són: “les dues úniques dones que he vist ser veritablement dones [mentre] esgrimeixen una arma”.[19] Coffy li va ser projectada per Tarantino abans de començar la producció del film, per ajudar-la a modelar el personatge.

Per 2005, s'havia convertit en una de les actrius millor pagades de Hollywood guanyant un salari de 12,5 milions de dòlars per pel·lícula.[20]

La seva primera pel·lícula de l'any va ser Be Cool, continuació de la pel·lícula de 1995 Get Shorty, en la qual es va reunir de nou amb el seu company de repartiment en Pulp Fiction John Travolta. Hi interpreta la vídua d'un mort, executiu de la indústria de la música.

Més tard, aquest mateix any, va protagonitzar el film Secrets compartits amb Meryl Streep, interpretant a una dona propera als quaranta anys, que enamora a un jove de 20 anys.

El seu últim film aquest any va ser la nova versió de The Producers en el qual interpreta a Ulla, una actriu sueca esperançada a aconseguir un paper en un musical de Broadway. Originalment, els productors del film planejaven usar una doble de veu per a les cançons en els nombres musicals en què ella intervenia, però va insistir a usar la seva pròpia veu.[21] No obstant això no es va confirmar si efectivament ella va interpretar totes les seves cançons, encara que així s'indica en els crèdits del film.

Amb una reeixida carrera al cinema, va tornar a convertir-se en una sol·licitada model. La companyia de cosmètics Lancôme la va escollir com la imatge dels seus productes. En 2005, va ser contractada per a una funció similar per la casa de modes francesa Louis Vuitton.

El 7 de febrer de 2006, va rebre la condecoració de cavaller de l'Orde de les Arts i Lletres de França, que s'atorga en reconeixement a assoliments en els camps de l'art i la literatura.

Aquest mateix any va estrenar la comèdia El meu súper ex núvia, per la qual va cobrar la xifra de 14 milions de dòlars.[22]

Els seus propers projectes seran The Life Before Her Eyes de Vadim Parelman, un drama en el qual Thurman interpreta a una dona madura tractant de superar un trauma d'adolescent. També la veurem en la comèdia romàntica The Accidental Husband, en la cinta per a televisió My Zinc Bed on interpretarà a una addicta a la cocaïna. Participà en l'adaptació de Eoise In Paris en el paper de Nanny. Es va confirmar la seva participació el film Motherhood, al costat de Minnie Diver, fent d'una mare que venç els obstacles per festejar els sis anys de la seva filla.

Ha tingut una aparició especial en la sèrie de televisió musical Smash com una veterana actriu de televisió que fa el seu debut en Teatre.

Possiblement la vegem en les dues seqüeles promeses de Kill Bill, en un drama al costat de Nicole Kidman, Heartswap, i en un altre drama èpico amb Johnny Depp, Daniel Day-Lewis i John Malkovich titulat Man's Fate.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

Relacions i família[modifica | modifica el codi]

Uma Thurman en el Festival de Cinema de Cannes el 2000.

Mentre vivia a Londres, per evitar el xivarri causat per les amistats perilloses, va començar a sortir amb el director Phil Joanou, qui acabava de produir el film documental Rattle and Hum del grup U2.

Mentre visitava a Joanou en el set de la seva pel·lícula, State Of Grace, va conèixer a l'actor britànic Gary Oldman. Els dos van congeniar de seguida. Fins i tot Joanou va dir després que era obvi que Oldman i Thurman estaven fets l'un per a l'altre, de manera que es va apartar. La parella es va casar el 1990, però el matrimoni només va durar dos anys; segons es va informar, afectat pel poc temps que passaven junts a causa de les seves atapeïdes agendes com a actors.

L'1 de maig de 1998, es va casar amb l'actor Ethan Hawke, després d'haver-ho conegut en el set de Gattaca. Abans del compromís, ell li havia proposat matrimoni dues vegades sense ser acceptat. Ella va reconèixer que van apurar el seu matrimoni a causa que havia quedat embarassada. Al moment de les noces portava set mesos de gestació.[23]

Van tenir dos fills: una nena, Maya Ray (n. 8 de juliol de 1998) i un nen, Levon Roseguin (n. 15 de gener de 2002). Hawke li va dedicar la seva novel·la For Karuna.

El 2003 es van separar i el 2004 es van divorciar. Molts mitjans de comunicació van informar que la causa del divorci va ser la infidelitat de Ethan Hawke amb la model canadenca Jen Perzow, després de sospitar que ella l'enganyava amb Tarantino. Hawke va negar que la causa del divorci fos la infidelitat i va dir que el motiu era els seus atapeïts horaris de treball.[24]

En un reportatge de portada el 2004 a Rolling Stone tant Thurman com Tarantino van negar haver tingut mai una relació romàntica, encara que Tarantino havia declarat una vegada a un reporter: “No estic dient que l'hem tingut i no estic dient que no l'hem tingut”.[7] Quan en el Show d' Oprah Winfrey li van preguntar si va haver-hi “una traïció d'algun tipus” durant el matrimoni, ella va dir: “Va haver-hi una mica d'això al final. Estàvem passant per moments difícils i tu saps com són les coses i com la gent es comporta i com expressa la seva infelicitat.””[25]

Resideix actualment a Hyde Park (barri de la ciutat de Nova York). El 2004 va començar a sortir amb l'hoteler novaiorquès André Balazs. Van conviure en un apartament en el veïnat del SoHo, a Manhattan, prop del Mercer Hotel, propietat de Balazs.

Al març de 2006, el seu encarregat de relacions públiques va anunciar que la parella s'havia separat.[26]

Thurman va estar compromesa amb el financer Arpad Busson des de 2011. Tenen una filla anomenada Rosalind Arusha Arkadina Altalune Florence Thurman-Busson, anomenada Lluna (nascuda el 15 de juliol de 2012), però al final no van arribar a casar-se i es van separar el 2014.[27]

Política i opinions[modifica | modifica el codi]

També es dedica a una sèrie de causes polítiques i socials. Recolza al Partit Demòcrata i ha fet donatius a les campanyes de John Kerry, Hillary Clinton i Joseph Driscoll.[28]

És una partidària decidida del control sobre les armes de foc i l'any 2000 va participar en la campanya de la revista Marie Claire: “Acabin amb la violència armada ara”.[29]

També va participar en 2004 en la “Marxa per la vida de les dones” que recolzava la legalitat de l'avortament.[30]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Altres dades
1988 Johnny Be Good Georgia Elkans  
Les amistats perilloses Cécile de Volanges  
Kiss Daddy Goodnight Laura  
Les aventures del baró Munchausen (The Adventures of Baron Munchausen) Venus/Rose  
1990 Henry & June June Miller  
Where the Heart Is Daphne McBain  
1991 Robin Hood, el magnífic (Robin Hood) Maid Marion versió de John Irvin  
1992 Final Analysis Diana Baylor  
Jennifer 8 Helena Robertson  
1993 Mad Dog and Glory Glory  
Even Cowgirls Get the Blues Sissy Hankshaw  
1994 Pulp Fiction Mia Wallace Nominació a l'Oscar a la millor actriu secundària
1996 The Truth About Cats & Dogs Noelle  
Beautiful Girls Andera  
1997 Gattaca Irene Cassini  
Batman & Robin Dr. Pamela Isley/Poison Ivy Guanyadora de Blockbuster Award
1998 Les Misérables Fantine  
Els venjadors Emma Peel  
1999 Acords i desacords Blanche  
2000 Vatel Anne de Montausier  
La copa daurada Charlotte Stant  
2001 Tape Amy Randall  
2002 Hysterical Blindness (TV) Debby Miller Guanyadora del Globus d'Or
2003 Paycheck Dr. Rachel Porter  
Kill Bill Volum 1 The Bride Nominació al Globus d'Or, Guanyadora del MTV Movie Award, Guanyadora del Premi Saturn
2004 Kill Bill Volum 2 Beatrix Kiddo/The Bride Nominació al Globus d'Or, Guanyadora del MTV Movie Award
2005 Be Cool Edie Athens  
Secrets compartits (Prime) Rafi Gardet  
The Producers: The Movie Musical Ulla  
2006 My Super Ex-Girlfriend Jenny Johnson/G-Girl Nominació als People's Choice Awards
2007 The Life Before Her Eyes Diana
2008 The Accidental Husband Emma Lloyd
My zinc bed Elsa Quinn
A Muppets Christmas: Letters to Santa Joy Telefilm
2009 Motherhood Eliza Welsh
2010 Percy Jackson & the Olympians: The Lightning Thief Medusa
Ceremony Zoe
2012 Bel Ami Madeleine Forestier

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Tiscali Tiscali Film and TV Uma Thurman biography.
  2. Sherry Kahn.Talk. Golden Girl Uma admits to having Body Dysmorphic Disorder. 15 Maig 2001.
  3. IMDb business data for The Adventures of Baron Munchausen.
  4. "Dangerous Liaisons' violated beauty, Uma Thurman, 18, is a little risky herself." People Weekly 31.n5 (6 de febrer de 1989)
  5. Janet Maslin. "A Writer's Awakening to the Erotic". The New York Times. 5 d'octubre de 1990.
  6. Joe Brown. Even Cowgirls Get the Blues. The Washington Post. 20 Maig1994.
  7. 7,0 7,1 7,2 Erik Hedegaard Rolling Stone magazine A Magnificent Obsession. abril de 2004.
  8. Pulp Fiction
  9. Desson Howe. Pulp Fiction review Washington Post. 14 d'octubre de 1994.
  10. Josh Tyrangiel Time Magazine The Tao of Uma.
  11. Gattaca.
  12. Jack Mathews. Cautionary Tale in Genetically Pure 'Gattaca'. The Los Angeles Time. 24 d'octubre de 1997.
  13. Janet Maslin. New York Times review, Batman and Robin. 20 de juny de 1997.
  14. Jeff Millar. If you like them busy, this `Batman' is for you. Houston Chronicle. 19 de juny de 1997.
  15. Paul Tatara. CNN. "Review: 'The Avengers' is retro-boring" 21 agosto de 1998.
  16. A repulsive beauty in '80s Jersey Thurman's histrionics fit 'Hysterical Blindness' well.
  17. Jamie Malanowski. Catching up with Uma Thurman. USA Today. 5 octubre de 2003.
  18. Peter Travers. Kill Bill Vol. 2 review. 2004.
  19. What Made Kill Bill.
  20. Uma Thurman IMDb salary report.
  21. WENN daily news, 1 de abril de 2005.
  22. Cinemaspop.net: Uma Thurman, la noia dels 14 milions de dòlars
  23. WENN, 29 d'agost de 2001..
  24. Sarah Hall. E! Online. "Ethan Hawke: Why We Split" 5 de març de 2004.
  25. Stephen M. Silverman People.com. "Uma Calls Split from Ethan 'Excruciating'" 7 octubre de 2005.
  26. Todd Peterson People.com. "Uma Thurman and Boyfriend Split" 8 març de 2006.
  27. «Arpad Busson, ex d'Uma Thurman, en lluita per la custòdia de la seva filla», 16-10-2014.
  28. Uma Thurman's Federal Campaign Contribution Report.
  29. WENN daily news, 4 de desembre de 2000.
  30. All-star Celebrity Coalition to March for Women's Lives in Washington

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uma Thurman Modifica l'enllaç a Wikidata