Beyoncé

De Viquipèdia
Infotaula de personaBeyoncé
Beyoncé at The Lion King European Premiere 2019.png
Beyoncé durant l'estrena de The Lion King el 2019 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Beyonce Giselle Knowles Modifica el valor a Wikidata
4 setembre 1981 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Houston (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsQueen B
Beyoncé
First Lady of Music Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióHigh School for the Performing and Visual Arts
Alief Elsik High School
The Center for Early Education Modifica el valor a Wikidata
Alçada169 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductora discogràfica, ballarina, guionista, emprenedora, actriu de veu, coreògrafa, dissenyadora de moda, model, compositora, actriu de cinema, productora de cinema, cantautora, directora de cinema, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1997 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
The Carters (en) Tradueix (2018–)
Destiny's Child (1990–2006)
Artists Stand Up to Cancer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereSoul, pop, rhythm and blues, R&B contemporani, rock, chillwave, gòspel, funk, música electrònica, garage rock, música disco, country, afrobeat, dancehall, música tradicional, música teatral, jazz, reggae, reggaeton, bounce music, rap, bluegrass i música hip-hop Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsIvana Chubbuck Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat355 MUS$ (2018) Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

Segell discogràficColumbia Records
Parkwood Entertainment
Music World Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsJay-Z: The Carters (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJay-Z (2008–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRumi CarterBlue Ivy CarterSir Carter Modifica el valor a Wikidata
ParesMathew Knowles Modifica el valor a Wikidata  i Tina Knowles Modifica el valor a Wikidata
GermansSolange Knowles Modifica el valor a Wikidata
ParentsAngela Beyince (en) Tradueix (cosí) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Beyoncé signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Beyoncé - Sasha Fierce black true logo.png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbeyonce.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0461498 Allocine: 67148 Rottentomatoes: celebrity/beyonce_knowles Allmovie: p327089 TV.com: people/beyonc-knowles IBDB: 507008
Facebook: beyonce Twitter: Beyonce Instagram: beyonce Youtube: UCuHzBCaKmtaLcRAOoazhCPA TikTok: beyonce Souncloud: beyonce Spotify: 6vWDO969PvNqNYHIOW5v0m iTunes: 1419227 Last fm: Beyoncé Musicbrainz: 859d0860-d480-4efd-970c-c05d5f1776b8 Songkick: 553938 Discogs: 52835 Allmusic: mn0000761179 Deezer: 145 Modifica el valor a Wikidata

Beyoncé, nom artístic de Beyoncé Giselle Knowles (/biːˈjɒnseɪ/; Houston, 4 de setembre de 1981), és una cantant estatunidenca de música pop, R&B i soul, a més de ser compositora, productora, ballarina, actriu i dissenyadora de moda.

Beyoncé, nascuda i criada a Houston, va competir en diversos concursos de cant i dansa des de ben petita. Va adquirir la fama en haver format part del grup Destiny's Child creat pel seu pare, Matthew Knowles, el 1990. Destiny's Child arribà a ser un dels grups de música femenins amb més vendes de la història. Quan el grup es va separar temporalment, Beyoncé va debutar com a actriu a la pel·lícula Austin Powers: L'espia que em va empaitar (2002) i com a solista amb l'àlbum titulat Dangerously In Love (2003). El disc l'establí com a artista en solitari a tot el món, aconseguí cinc premis Grammy i dos dels temes, "Crazy in Love" i "Baby Boy", arribaren al número 1 a la llista Billboard Hot 100.

Després de la separació definitiva de Destiny's Child el 2006, publicà el seu segon àlbum, B'Day (2006), del qual diverses cançons arribaren a la llista dels més venuts, com ara Déjà Vu, Irreplaceable i Beautiful Liar, entre d'altres. Beyoncé també compta a la seva trajectòria amb treballs com a intèrpret cinematogràfica, com ara a pel·lícules com La Pantera Rosa (2006), Dreamgirls (2006), Obsessed (2009) i El Rei Lleó (2019). El seu casament amb el raper Jay-Z i la seva actuació com a Etta James a Cadillac Records (2008) influïren el seu tercer àlbum, I Am… Sasha Fierce (2008), on aparegué per primera volta el seu àlter ego Sasha Fierce, i que aconseguí una xifra rècord de sis premis Grammy el 2010, entre d'altres, cançó de l'any per Single Ladies (Put a Ring on It).

Beyoncé es prengué un any sabàtic el 2010 i assumí el control de la seva trajectòria professional. El seu quart àlbum, 4 (2011) mostrà un to més calmat, amb una exploració del funk dels 1970, el pop dels 1980 i el soul dels 1990.[1] El 2013 publicà el seu cinquè àlbum, de títol homònim: Beyoncé. El disc, que rebé el reconeixement mundial de la crítica, es distingí dels anteriors llançaments per la seva producció experimental i una exploració de temes més adults. El 2016, Beyoncé llançà Lemonade, que va ser un èxit de crítica i públic i que li va aconseguir l'honor de ser la primera artista que ha vist tots els seus primers sis àlbums debutar al número 1 de la llista Billboard 200, on explora temes com ara la infidelitat i womanism, el feminisme negre. El 2018, Beyoncé llançà Everything is Love, un àlbum cola·laboratiu amb el seu marit, Jay-Z, sota el nom artístic The Carters. Com a artista convidada, Beyoncé ha assolit números u a la llista Billboard Hot 100 amb les remescles de Perfect d'Ed Sheeran al 2017 i Savage de Megan Thee Stallion al 2020. El mateix any, llançà el film i àlbum visual Black is King amb èxit de crítica.

Beyoncé és una de les artistes més venudes del món, havent venut més de 120 milions de discos a tot el món com a artista en solitari el 2010.[2][3] És la primera artista en solitari que ha aconseguit que els seus sis primers àlbums d'estudi debutessin en el número u de la llista Billboard 200.[4] El seu èxit durant la dècada del 2000 va ser reconegut amb el premi de l'Associació de la Indústria Discogràfica dels Estats Units (RIAA) a la millor artista certificada de la dècada, així com amb el premi Billboard a la millor artista femenina de la dècada.[5] Entre els guardons que ha rebut Beyoncé es troben 28 premis Grammy, 26 premis MTV Video Music Awards (inclòs el premi Michael Jackson Video Vanguard el 2014), 24 NAACP Image Awards, 31 premis BET i 17 premis Soul Train; tots ells més que qualsevol altra cantant. El 2014, Billboard la va nomenar l'artista negra amb més ingressos de tota la història, mentre que El 2020, la revista Time la va incloure a la llista de 100 dones que definiren el segle passat.[6]

Carrera artística[modifica]

Amb Destiny's Child[modifica]

Article principal: Destiny's Child

Beyoncé Knowles va debutar al món de la música de la mà de Destiny's Child, un trio musical liderat pel pare de la Beyoncé, Matthew Knowles. Va estar format originalment per Beyoncé, LeToya Luckett i LaTavia Roberson, i per Beyoncé, Kelly Rowland i Michelle Williams com a membres definitius i més coneguts.

Beyoncé (al centre) en l'alineació final de Destiny's Child, actuant durant la seva gira de concerts Destiny Fulfilled... i Lovin' It de 2005

Destiny's Child llançà el seu primer single el 1997 i el seu primer àlbum el 1998, que els hi reportà un èxit moderat. El 1999, el trio va publicar el seu segon àlbum d'estudi, The Writing's on the Wall, amb el què van assolir la fama mundial amb alguns dels seus èxits més recordats, com ara Bills, Bills, Bills, Jumpin' Jumpin' i Say my Name.

Després de tenir problemes amb el mànager, LeToya i LaTavia van abandonar del grup i van ser reemplaçades per Michelle Williams i Farrah Flankin. Aquesta última va abandonar poc després al·legant "massa pressió", i va ser substituïda per la Kelly Rowland, en la que va esdevenir la composició final del grup. Poc després, el grup va enregistrar el tema Independent Women Part I, que va ser inclòs en la banda sonora de la pel·lícula Els Àngels de Charlie. Esta cançó esdevingué el seu major èxit i fiu número 1 a la llista d'èxits Billboard durant onze setmanes consecutives. Altres èxits mundials de Destiny's Child van ser Bootylicious i Survivor.

El 2001, el grup va anunciar la seua dissolució, però al 2004 es va tornar a formar per enregistrar el disc Destiny Fulfilled, amb el qual van arribar els primers llocs en les llistes d'èxits amb els senzills Lose My Breath i Soldier. El 2005, per a finalitzar la carrera del grup, van treure 1#'s, una recopilació de tots els seus èxits amb noves cançons: Stand Up For Love, Check On It, Slim Thug & Feel The Same Way I Do'.

En solitari[modifica]

2003-2005: Dangerously in Love[modifica]

El debut en solitari de la Beyoncé va ser amb una contribució a la cançó 03 Bonnie & Clyde del raper Jay Z, publicada a l'octubre del 2002 i que va arribar a número 4 en la llista Billboard. El 14 de juny de 2003, Beyoncé va presentar cançons del seu primer disc en solitari, Dangerously in Love, durant el seu primer concert també en solitari. El 24 de juny del mateix any, es publicà l'àlbum, que va vendre 317.000 còpies en la seua primera setmana, va debutar al número 1 de Billboard 200 i ja ha venut més de 11 milions de còpies arreu del món. El primer single del disc, Crazy in Love, amb col·laboració de Jay Z, esdevingué el seu primer número u en solitari. Altres temes famosos del disc van ser Baby Boy, Me, Myself and I i Naughty Girl. Amb Dangerously in Love, Beyoncé va guanyar 5 premis Grammy, una xifra rècord, en les categories de: Millor àlbum contemporani de R&B, Millor interpretació femenina vocal de R&B per Dangerously in Love 2, Millor cançó R&B i Millor col·laboració rap/cantada per Crazy in Love i Millor interpretació R&B d'un duo o un grup amb vocals per The Closer I Get to You, amb Luther Vandross.

Al novembre de 2003, començà la gira Dangerously in Love Tour a Europa, i després s'embarcà en la gira Verizon Ladies First Tour amb Missy Elliot i Alicia Keys a Amèrica del Nord. L'1 de febrer de 2004, Beyoncé interpretà l'himne estat-unidenc a la 38ª edició de la SuperBowl, a la seua ciutat natal. Després de la gira de concerts, la Beyoncé tenia previst enregistrar un segon àlbum amb els temes descartats de Dangerously in Love, però el project se suspengué perquè s'hi poguera concentrar en la gravació de Destiny Fulfilled, el 5è i últim àlbum de les Destiny's Child. Destiny Fulfilled va ser publicat el 15 de novembre de 2004 i va assolir el número 2 a la lllista Billboard 200. Hi incloia els temes Lose My Breath i Soldier, que arribaren al número 5 de la llista Billboard Hot 100. Destiny's Child s'embarcà en una gira mundial, anomenada Destiny Fulfilled... and Lovin' It, patrocinada pel restaurant de menjar ràpid McDonald's, on s'hi interpretaren grans èxits del grup com ara No, No, No; Survivor, Say My Name, Independent Women i Lose My Breath. A més, el grup interpretà cançons de les seues carreres en solitari, en particular temes extrets de l'àlbum Dangerously in Love de Beyoncé. A la darrera parada de la gira europea, Barcelona, l'11 de juny de 2005, Destiny's Child anuncià la seua dissol·lució definitiva en acabar la gira nord-americana.

2006-2007: B'Day i Dreamgirls[modifica]

Beyoncé cantant «Listen» en un concert a Munic (2007).

B'Day, el segon àlbum en solitari de Beyoncé, es va publicar el 4 de setembre de 2006 als Estats Units, per fer-ho coincidir amb el seu aniversari. Va aconseguir unes vendes de 541.000 còpies en la primera setmana i debutà al número 1 de la llista Billboard 200, pel que esdevingué el segon àlbum de Beyoncé que assolia el número 1 de manera consecutiva. El single de presentació, Dejà Vu, amb col·laboració de Jay Z, també arribà a la primera posició de la llista Billboard Hot 100. El segon single internacional, Irrepleaceable, aconseguí èxit a escala mundial, i números u a Austràlia, Hongria, Irlanda, Nova Zelanda i els Estats Units. L'àlbum va ser nominat per a cinc premis Grammy: Millor àlbum contemporani d'R&B, Millor interpretació vocal femenina d'R&B per Ring the Alarm i Millor cançó d'R&B i Millor col·laboració rap/cantada per Dejà Vu, i Millor gravació remesclada pel remix de Déjà Vu de Freemasons. B'Day s'alçà amb el guardó al Millor àlbum contemporani d'R&B. A l'any següent, B'Day va rebre dues nominacions més: Gravació de l'any per Irreplaceable i Millor col·laboració de pop amb vocalista per Beautiful Liar amb Shakira. A més, Beyoncé també va estar nominada a la categoria de Millor banda sonora recopilatòria per a suports visuals per la seua aparició a la banda sonora de Dreamgirls.

La seua primera interpretació com a actriu al 2006 va ser a la comèdia La Pantera Rosa amb Steve Martin, que va aconseguir uns ingressos en taquilla de 158 milions de dòlars. El seu segon llargmetratge va ser Dreamgirls, una versió del musical de Broadway de 1981, i inspirat en la història del grup The Supremes, va aconseguir el reconeixement de la crítica i uns ingressos de 154 milions de dòlars arreu del món. A Dreamgirls, Beyoncé actuà junt amb Jennifer Hudson, Jamie Foxx i Eddie Murphy. Per promocionar la pel·lícula, Beyoncé publicà el tema Listen com a primer single de la banda sonora. A l'abril del 2007, Beyoncé encetà la gira The Beyoncé Experience, la seua primera gira mundial, que visità 97 destinacions i generà uns beneficis de 24 milions.

2008-2010: I Am... Sasha Fierce[modifica]

Beyoncé actuant al Canada Life Center de Winnipeg, en la gira musical I Am... Tour

I Am... Sasha Fierce es va publicar el 18 de novembre de 2008 als Estats Units.[7] L'àlbum presentava oficialmente la Sasha Fierce, una alter ego de la Beyoncé, concebuda durant la gravació del seu senzill Crazy in Love el 2003. En general, l'obra rebé crítiques mediocres,[8] però va vendre més de 482.000 còpies i va debutar en primera posició en la llista Billboard 200, pel que va aconseguir el tercer àlbum número u consecutiu per a la cantant.[9] A l'àlbum hi apareix Single Ladies (Put a Ring on It),[10] que va arribar al número u, If I Were a Boy i Halo,[11][12] que arribaren al número cinc. L'èxit de Halo, que esdevingué el seu senzill que més setmanes durà a la llista Hot 100,[13] també li va permetre convertir-se en ser l'artista femenina amb més temes al top 10 de la dècada dels 2000. Altres temes de l'àlbum són Sweet Dreams, i Diva, Ego, Broken-Hearted Girl i Video Phone, que van esdevenir-n'hi singles. El vídeo musical de Single Ladies ha estat l'objecte de paròdies i imitacions a escala mundial, i és considerat el primer "vídeo de ball viral" de l'era d'internet. El vídeo ha guanyat varis guardons, entre els quals s'hi compten el de Millor vídeo als MTV EMA de 2009, el guardons MOBO escocesos de 2009 i els premis BET de 2009. Als MTV Video Music Awards, el vídeo va ésser nominat per a nou guardons, i acabà per guanyar-ne tres, incloent-hi el Vídeo de l'any. No va guanyar a la categoria de Millor vído femení, que anà a parar a You Belong With Me de Taylor Swift. Aquesta decisió va provocar que Kanye West interrompera la cerimònia durant el discurs d'acceptació de Swift. Beyoncé va convidar Swift a tornar a l'escenari en acceptar el seu guardó perquè la cantant poguera acabar el seu discurs. El març de 2009, Beyoncé encetà la gira I Am... World Tour, la seua segona gira mundial, que consistí de 108 concerts i va generar uns ingressos de 119 milions de dòlars.

Beyoncé continuà en paral·lel amb la seua carrera d'actriu i interpretà la cantant de blues Etta James en el musical biogràfic Cadillac Records. La seua interpretació rebé bones crítiques i vàries nominacions, com ara una als guardons Satellite a la Millor actriu de repartiment i als guardons Image Award de la NAACP, també a la Millor actriu de repartiment. Beyoncé donà el seu salari íntegre a Phoenix House, una organització de centres de rehabilitació per a addictes a la heroïna als Estats Units. El 29 de gener de 2009, Beyoncé interpretà At Last al ball inaugural del president Barack Obama i la primera dama Michelle Obama. Beyoncé també va participar en la pel·lícula Obsessed, on hi actuà junt amb Ali Larter i Idris Elba. Hi interpretava la Sharon Charles, una dona que veu com la seua família és amenaçada per l'assetjadora del seu marit. Tot i que la pel·lícula va rebre crítiques negatives, aconseguí uns ingressos notables als Estats Units, on hi recaptà 68 milions de dòlars (60 més que Cadillac Records), en comparació amb un pressupost de 20 milions. L'escena de la baralla final entre Sharon i el personatje interpretat per Ali Larter guanyà el MTV Movie Awards de 2010 a la Millor baralla.

Als premis Grammy de 2010, Beyoncé va assolir deu nominacions, incloent-hi Àlbum de l'any per I Am... Sasha Fierce, Gravació de l'any per Halo i Cançó de l'any per Single Ladies (Put a Ring on It), entre d'altres. Les deu nominacions suposaren un nou rècord i va esdevindre la segona artista femenina en aconseguir més nominacions en un sol any, juntament amb Lauryn Hill. Beyoncé guanyà sis dels deu guardons als que hi estava nominada, i trencà el rècord que havia assolit als Grammy de 2004 com a artista femenina més guardonada en una sola cerimònia. Al 2010, Beyoncé col·laborà a la cançó Telephone de Lady Gaga i hi aparegué al vídeo musical. La cançó arribà al número u de la llista de pop dels Estats Units, esdevingué el sisè número u tant per a Beyoncé com per a Gaga, i les va igualar amb Mariah Carey com a artistes amb més números u des que la llista Nielsen dels 40 principals es va llançar al 1992. Telephone va rebre un premi Grammy com a Millor col·laboració de pop amb vocalista.

Poc després, Beyoncé va anunciar que es prenia una temporada sabbàtica de la música a partir de gener del 2010, fent cas a sa mare, qui li havia aconsellat que "visquera la vida i trobara inspiració". Durant el descans, Beyoncé i son pare trencaren la seua col·laboració empresarial.

2011-2013: 4 i documental[modifica]

El 26 de juny de 2011, Beyoncé esdevingué la primera artista femenina en solitari en tocar com a cap de cartell al Pyramid, l'escenari principal del festival de Glastonbury, des de feia més de 20 anys.[14][15] El seu quart àlbum d'estudi, 4, es va publicar dos dies després als Estats Units.[16] Aquest va vendre 310.000 còpies en una setmana i debutà en el número u de la llista Billboard 200, pel que esdevingué el quart àlbum número u consecutiu de la cantant texana. L'àlbum va estar precedit de dos dels seus senzills: Run the World (Girls) i Best Thing I Never Had.[11][17][18] El quart senzill, Love on Top, passà set setmanes consecutives al número u de la llista de R&B i hip-hop, i arribà al número 20 de la llista Billboard Hot 100, el número més alt que assolí.[19] De 4 s'hi van seleccionar quatre singles més: Party, Countdown, I Care i End of Time. El mateix any, "Eat, Play, Love", una peça escrita per Beyoncé on hi relatava el seu ascens a la fama el 2010, guanyà un guardó d'escriptura atorgat per l'Associació Novaiorquesa de Periodistes Negres.[20] A finals del 2011, va fer quatre recitals durant quatre nits el Roseland Ballroom de Nova York.[21] Als concerts "4 Intimate Nights with Beyoncé" ("Quatre vetllades íntimes amb Beyoncé") va interpretar el seu àlbum 4 davant un públic de peu, sense seients. L'1 d'agost de 2011, l'àlbum va aconseguir la certificació de platí de l'Associació de la Indústria Discogràfica dels Estats Units (RIAA) per haver lliurat 1 milió de còpies físiques als distribuïdors minoristes.[22] Al desembre de 2015, l'àlbum havia assolit unes vendes d'1,5 milions de còpies als EUA.[23] L'àlbum va sobrepassar els mil milions de reproduccions a Spotify el 5 de febrer de 2018, cosa que convertí la Beyoncé en la primera artista femenina amb tres àlbums amb més de mil milions de reproduccions cadascun.[24]

El juny de 2012, Beyoncé va donar quatre recitals durant quatre nits a l'Ovation Hall de Revel a Atlantic City per celebrar la inauguració del recinte. Aquestes foren les seues primeres actuacions des del naixement de la seua primogènita, Blue Ivy.[25][26]

El gener de 2013, Destiny's Child publicà Love Songs, un recopilatori de cançons romàntiques dels seus anteriors àlbums, que incloia una cançó nova, Nuclear.[27] Beyoncé va interpretar l'himne nacional americà amb una pista pregravada en la la segona presa de possessió del president Obama, a Washington DC.[28][29] Al mes següent, Beyoncé actuà al descans de la Super Bowl XLVII, celebrada al Mercedes-Benz Superdome de Nova Orleans.[30] L'actuació és el segon moment més tuitejat de la història, amb 268.000 tuits per minut.[31] Als 55ns Premis Grammy, Beyoncé va guanyar el guardó de millor Actuació tradicional d'R&B pel seu tema Love on Top.[32] El seu documental, Life is But a Dream, s'estrenà a HBO el 16 de febrer de 2013.[33] El film va ser codirigit per la mateixa Beyoncé.[34]

2013-2015: Beyoncé[modifica]

Beyoncé actuant durant la gira The Mrs. Carter Show World Tour el 2013. La gira és una de les més taquilleres de la dècada.

Beyoncé encetà la gira musical The Mrs. Carter Show World Tour el 15 d'abril de 2013 a Belgrad, Sèrbia; va fer 132 dates i acabà el març de 2014. Esdevingué la gira més exitosa de la seua carrera i una de les de major èxit de tota la història.[35] El maig, publicà la versió del tema Back to Black, d'Amy Winehouse, en col·laboració amb el cantant André 3000 per a la banda sonora de la pel·lícula El Gran Gatsby.[36] Beyoncé va doblar a la Reina Tara a la pel·lícula de dibuixos animats en 3D Epic, estrenada el 24 de maig per la 20th Century Fox,[37] i n'enregistrà una de les cançons de la banda sonora, Rise Up, coescrita per Sia.[38]

Discografia[modifica]

Amb Destiny's Child[modifica]

Article principal: Destiny's Child
Àlbums d'estudi

En solitari[modifica]

Àlbums d'estudi

Amb The Carters[modifica]

Àlbums d'estudi

Gires[modifica]

Filmografia[modifica]

Títol Any Personatge Notes
Beverly Hood 1999 Girl #1
Carmen: A Hip Hopera[39] 2001 Carmen Brown
Austin Powers in Goldmember[40] 2002 Foxxy Cleopatra
The Fighting Temptations[41] 2003 Lilly
Fade to Black[42] 2004 ella mateixa documental
The Pink Panther[43] 2006 Xania
Dreamgirls[43] 2006 Deena Jones
Cadillac Records[44] 2008 Etta James
Obsessed[45] 2009 Sharon Charles
Epic[46] 2013 Queen Tara (veu)
Homecoming 2019 ella mateixa documental
The Lion King[47] 2019 Nala (veu)

Guardons[modifica]

Premis
Nominacions

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Nicholson, Rebecca. «Best albums of 2011, No 4: Beyoncé – 4». The Guardian. [Consulta: 15 octubre 2017].
  2. Abdul-Jabbar, Kareem (13 febrer 2015). «The Exploitation of Beyonce for Political Agendas». Time. Arxivat de l'original el 2021-10-27. 
  3. Kroft, Steve. «How Gradual Success Helped Beyonce» (en anglès americà), 28-01-2010.
  4. Caulfield, Keith. «Beyonce Earns Sixth No. 1 Album on Billboard 200 Chart with 'Lemonade'». Billboard. 
  5. «Artist of the Decade». Billboard. 12 març 2013. Arxivat de l'original el 2021-10-27. 
  6. Cooper, Brittney. «Beyoncé: Time 100 Women of the Year – 2014: Beyoncé Knowles-Carter». Time. Arxivat de l'original el 2021-10-27. 
  7. «Gold & Platinum». Arxivat de l'original el 2021-10-27.
  8. «Critic Reviews for Lemonade». Metacritic. Arxivat de l'original el 2 juliol 2016.
  9. Jonathan, Cohen (26 novembre 2008). «Beyoncé Starts 'Fierce' Atop Album Chart». Billboard. Arxivat de l'original el 2 desembre 2008. 
  10. Cohen, Jonathan (1 gener 2009). «Beyoncé Starts 2009 Atop The Hot 100». Billboard. Arxivat de l'original el 13 agost 2011. 
  11. 11,0 11,1 «Beyoncé Album and Song Chart History: Hot 100». Billboard. 
  12. «Beyoncé – Halo». australian-charts.com. Arxivat de l'original el 17 gener 2013.
  13. «Beyoncé: Chart History by Weeks on Chart». .
  14. Columbia Records (10 febrer 2011). "Beyoncé to Headline Glastonbury Festival". Nota de premsa.
  15. Phillips, Sarah «Beyoncé headlining at Glastonbury was a great girl power moment». The Guardian [Londres], 28-06-2011.
  16. «4 – Beyoncé». AllMusic. Arxivat de l'original el 2021-10-27.
  17. «Artist Chart History – Beyoncé». Official Charts Company. Arxivat de l'original el 22 octubre 2012.
  18. «Beyoncé – Run the World (Girls)». australian-charts.com.
  19. Love on Top:
  20. Dillon, Nancy «Beyoncé set to win a writing award from the New York Association of Black Journalists». Daily News, 02-05-2012.
  21. «Beyoncé To Perform '4 Intimate Nights With Beyoncé' At New York's Roseland Ballroom». Beyoncé's Official Website, 05-08-2011. Arxivat de l'original el 17 febrer 2012.
  22. «Beyoncé's 4 Certified Platinum», 01-08-2011. Arxivat de l'original el 26 juny 2007.
  23. Grein, Paul. «Chart Watch: Ed Sheeran's Transatlantic #1». Yahoo! Music, 02-07-2014. Arxivat de l'original el 14 juliol 2014.
  24. Prance, Sam. «Beyoncé Breaks Spotify Record as '4' Hits a Billion Streams». MTV, 05-02-2011. Arxivat de l'original el 2021-10-27.
  25. «Fourth Show Added at Revel». Beyoncé's Official Website, 07-05-2012. Arxivat de l'original el 10 maig 2012.
  26. Makarechi, Kia «Beyoncé, Revel: Singer's Atlantic City Concerts Mark First Return To Stage Since Blue Ivy Carter Was Born». HuffPost, 25-05-2012.
  27. Garibaldi, Christina «Destiny's Child Drop New Single 'Nuclear'». MTV News, 11-01-2013.
  28. Richards, Chris «Beyoncé to sing 'The Star-Spangled Banner' at inauguration». The Washington Post, 10-01-2013.
  29. «Beyoncé answers lip-sync critics at Super Bowl presser». Associated Press. CBC News, 31-01-2013.
  30. «Beyoncé to Perform at Super Bowl Halftime Show». Rap-Up. 16 octubre 2012. Arxivat de l'original el 2021-10-27. 
  31. «2013 VMAs Shatter Twitter Records», 26-08-2013. Arxivat de l'original el 2021-10-27.
  32. «List of winners at the 55th Grammy Awards». Rap-Up. 10 febrer 2013. Arxivat de l'original el 2021-10-27. 
  33. «Beyoncé Reveals Herself in 'Life Is But a Dream' HBO Documentary (Trailer)». Rap-Up. 11 gener 2013. Arxivat de l'original el 2021-10-27. 
  34. Acuna, Kirsten. «HBO Wasn't 'Crazy in Love' With Beyoncé Co-Directing Her Documentary», 23-01-2013. Arxivat de l'original el 2021-10-27.
  35. «Beyoncé announces 2014 UK and Ireland tour taking in O2 Arena and more», 11-12-2013. Arxivat de l'original el 2021-10-27.
  36. Malkin, Marc. «Beyoncé Covering Amy Winehouse for The Great Gatsby». E News, abril 2013. Arxivat de l'original el 2021-10-27.
  37. Montgomery, James. «Beyoncé Cast As Queen Tara in 3-D Animated Film 'Epic'». MTV News, 31-05-2012. Arxivat de l'original el 2021-10-27.
  38. «Beyoncé Creates Original Song "Rise Up" for the Upcoming Motion Picture EPIC». Yahoo!. Arxivat de l'original el 7 juny 2013.
  39. «Review: 'Carmen: A Hip Hopera'». Variety, 03-05-2001 [Consulta: 2 setembre 2017].
  40. Johnson, Malcolm. «Knowles Powers Her Way To Stardom». Hartford Courant, 26-07-2002. Arxivat de l'original el 10 d'abril 2011. [Consulta: 10 abril 2011].
  41. «The Fighting Temptations Movie Review (2003) | Roger Ebert». Chicago Sun-Times, 19-09-2003 [Consulta: 20 setembre 2017].
  42. Martel, Ned «Jay-Z's Retirement Party, Preceding His Comeback». The New York Times, 05-11-2004 [Consulta: 8 setembre 2017].
  43. 43,0 43,1 Otto, Jeff. «Interview: Beyonce Knowles». IGN, 08-02-2006. Arxivat de l'original el 30 de gener 2012. [Consulta: 10 abril 2011].
  44. ; Richard, Yasmine«Beyonce, Etta James And 'Cadillac Records' Stars Come Out For Movie's Premiere». MTV News, 25-11-2008. Arxivat de l'original el 4 març 2011. [Consulta: 10 abril 2011].
  45. Neumaier, Joe. «'Obsessed' starring Beyonce Knowles is more like 'Delayed Frustration' than 'Fatal Attraction'». Daily News, 24-04-2009. Arxivat de l'original el 28 abril 2009. [Consulta: 10 abril 2011].
  46. Montgomery, James. «Beyonce Cast As Queen Tara In 3-D Animated Film 'Epic' Colin Ferrell, Amanda Seyfried and Aziz Ansari join Bey in the film, due in theaters May 2013.». MTV News. Arxivat de l'original el 2 juny 2012. [Consulta: 1r juny 2012].
  47. Kroll, Justin. «Beyonce Confirms Role as Nala in Disney's Live-Action 'The Lion King'». Variety. Penske Media Corporation, 01-11-2017. [Consulta: 1r novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beyoncé