Eminem

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEminem
Eminem - Concert for Valor in Washington, D.C. Nov. 11, 2014 (2) (cropped).jpg
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Marshall Mathers
(en) Marshall Bruce Mathers III
(en) Eminem Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Marshall Bruce Mathers III Modifica el valor a Wikidata
17 octubre 1972 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
St. Joseph (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGermanoestatunidencs, angloamericans, escocesos-estatunidencs, polonès americà i Luxembourgish Americans (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCentenario high school (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,73 m Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRaper, actor, autor, productor de cinema, productor musical, compositor de cançons, cantautor, lletrista, productor discogràfic, actor de cinema, autobiògraf, executiu d'una discogràfica, locutor de ràdio, compositor, escriptor, empresari i emprenedor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1988 Modifica el valor a Wikidata –
GènereMúsica hip-hop, horrorcore (en) Tradueix, hip hop hardcore, rap rock i rap Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaEminem
Slim Shady Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficShady Records
Aftermath Entertainment
Interscope Records
Web Entertainment (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsD12, Dr. Dre, Shady Records, 50 Cent, Nate Dogg, Obie Trice
Família
CònjugeKimberly Anne Scott (m. 1999; div. 2001), (m. 2006; div. 2006)
FillsHailie Jade Scott Mathers, Whitney Laine Scott Mathers, Alaina Marie Scott Mathers
Premis
Signatura
Eminem's signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Eminem logo.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeminem.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0004896 Allocine: 51201 Allmovie: p287398 IBDB: 497693
Facebook: eminem Twitter: Eminem Instagram: eminem MySpace: Eminem Youtube: UCfM3zsQsOnfWNUppiycmBuw Souncloud: eminemofficial Spotify: 7dGJo4pcD2V6oG8kP0tJRR iTunes: 111051 Last fm: Eminem Musicbrainz: b95ce3ff-3d05-4e87-9e01-c97b66af13d4 Songkick: 182968 Discogs: 38661 Allmusic: mn0000157676 Modifica els identificadors a Wikidata

Marshall Bruce Mathers III, conegut pel seu nom artístic Eminem (estilitzat a EMINƎM), (Saint Joseph, Missouri, 17 d'octubre de 1972) és un raper, productor discogràfic i actor estatunidenc. Es va fer popular el 1999 amb el seu àlbum d'estudi The Slim Shady LP, que va guanyar el premi Grammy per Millor Àlbum de Rap.[1] El seu següent àlbum, The Marshall Mathers LP, es va convertir en l'àlbum més venut en el gènere del hip hop en la història i el més ràpid dels Estats Units. Eminem va guanyar una major popularitat on destaca el seu propi segell discogràfic Shady Records, i va portar el seu grup D12 a un reconeixement general.

The Marshall Mathers LP i el seu tercer àlbum, The Eminem Show, també van guanyar premis Grammy en el 2001 i en el 2002. Va guanyar l'Oscar a la millor cançó original pel senzill Lose Yourself de la pel·lícula 8 Mile, en la qual també va interpretar el paper principal. Llavors, Eminem va començar el recés després de viatjar en el 2005 per la gira del seu àlbum Encore i després de diversos anys va llençar el cinquè i sisè àlbum titulat Relapse, el 15 de maig de 2009 i Recovery, el 22 de juny de 2010. Eminem ha venut més de 75 milions d'àlbums en tot el món, i és l'artista amb més vendes en la dècada del 2000. A més va ocupar el 82è lloc en la llista de Els 100 millors artistes de tots els temps segons la revista Rolling Stone. També va ser nomenat el millor raper per Vibe Magazine. Va ser nomenat Artiste of the Decade (Artista de la dècada) per la revista Rolling Stone.[cal citació] En total, inclòs el seu treball amb D12, Eminem ha aconseguit nou àlbums número 1 en la llista Billboard Hot 100 i catorze senzills número 1 al voltant del món. Eminem és el raper amb més vendes de tots els temps. Segons la revista Billboard, Eminem té dos dels seus àlbums entre els cinc més venuts de la dècada, transformant-se en l'artista més venut d'aquesta.[cal citació] El seu nom artístic prové de la unió de les inicials de Marshall Mathers: M&M.

Joventut[modifica]

És fill de Deborah Mathers-Briggs i Marshall Bruce Mathers, Jr, descendeix d'escocesos, anglesos i, llunyanament, de suïssos i alemanys.

Poc després del seu naixement, el seu pare va abandonar la família. Fins els dotze anys, Mathers i la seva mare es mudaren a diversos pobles i ciutats de Missouri (inclosos St. Joseph, Savannah i Kansas City) abans d'anar a Warren, Michigan, un suburbi de DetroitEra adolescent quan va adquirir una còpia de l'àlbum de Beastie Boys, Licensed to III. Mathers es va fer un gran afeccionat a interpretar hip hop. Als catorze anys, amb el pseudònim de M&M, va entrar en un grup anomenat Bassmint Productions i va publicar el seu primer EP anomenat Steppin' Onto The Scene. Més tard van canviar el nom a Soul Intent. Sobre el voltant de 1995 van publicar un senzill anomenat Fuckin' Backstabber sota el segell discogràfic Mashin' Duck Records.

Tot i ser inscrit a l'escola Lincoln High School a Warren, sovint participava en batalles de freestyle a l'Osborn High School, obtenint l'aprovació del públic d'underground hip hop. Va repetir novè tres vegades a causa d'absències injustificades, finalment va abandonar l'escola als 17 anys.

1998-2001: Inicis[modifica]

Eminem, després d'unir-se a Interscope, publicà The Slim Shady LP i en un any va aconseguir tres discs de platí.[2] El contingut de les lletres de les seves cançons provocaren moltes controvèrsies. En la cançó «97 Bonnie and Clyde», Eminem descriu un viatge realitzat amb seva filla petita en el qual porten els cadàvers de la seva dona, el de la seva amant i el del seu fill. Una altra cançó, «Guilty Conscience» Eminem encoratja un home a assassinar a la seva dona i a la seva amant i a Dr. Dre intenta evitar-ho.

Eminem participà en el segon àlbum pòstum de The Notorious B.I.G., Born Again amb el tema «Dead Wrong» que va ser publicat com un segon senzill.

The Marshall Mathers LP, publicat el maig del 2000, va vendre 2 milions i mig de còpies en molt poc temps. El primer senzill de l'àlbum, «The Real Slim Shady», la lletra explica, entre altres coses, que Cristina Aguilera va tenir sexe oral amb Fred Durst (Limp Bizkit) i amb Carson Daly (de MTV TRL). En el tercer senzill, Stan (on fa servir la cançó original de Dido, «Thank you»), explica la història d'un fan tan obsessionat amb ell que acaba suïcidant-se perquè no rebia resposta a les constants cartes que li enviava.

El gran èxit del segon àlbum va fer que la controvèrsia que envoltva Eminem cresqués encara més, especialment quan van nominar The Marshall Mathers LP al Grammy com millor disc de l'any.

Encara que sempre havia dit que les seves lletres no tenien el per què prendre's seriosament, i que ell no tenia res en contra dels homosexuals o les dones, el grup de drets dels homosexuals GLAAD va organitzar un boicot contra ell, al qual va respondre cantant la cançó Stan amb el cantant Elton John. En acabar l'actuació va abraçar a John per demostrar-li que no tenia res en contra dels homosexuals.[3]

Eminem, en tant com un dels sis membres del grup de rap D12, va participar en l'àlbum Devil's Night, publicant en el 2001. L'àlbum va ocupar l'espai dels multiplatinum. Contenia el senzill Purple Pills que també va esdevenir polèmic. En Blow My Buzz, cançó que forma part de la banda sonora de The Wash (2001), Eminem hi va fer un cameo (aparició breu).

2002-2003: The Eminem Show[modifica]

El tercer àlbum d'Eminem, The Eminem Show va sortir a la venda a l'estiu de 2002. Incloïa el senzill Without Me, aparentment una seqüela de The Real Slim Shady en la que fa comentaris despectius sobre grups com (boy bands), Moby i Lynne Cheney, entre d'altres. Aquell any Eminem va descobrir el raper 50 Cent. També incloïa la cançó Till I collapse (Fins que m'ensorri) on fa referència a Reggie, Jay-Z, 2Pac, Biggie, Andre 3000 de Outkast, Jadakiss, Kurupt, Nas i on esmenta Bobby, Whitney i Nate i es refereix a Somni Humit.[4]

El 19 de novembre de 2003, durant la conferència de premsa de The Source Magazine, es reproduí una cinta de casset que va gravar quan l'adolescent cantant de rap de freestyle tenia uns 15 anys. A la lletra Eminem menysprea una noia negra perquè l'havia rebutjat, deia que les dones negres eren estúpides. Aquest fet l'envoltà d'una nova polèmica.

2004-2005: Encore[modifica]

Al final del 2004, Eminem publicà el seu cinquè àlbum d'estudi Encore i el segon que protagonitza després de D12 World. Les vendes als Estats Units, durant les dues primeres setmanes, van assolir les 1.632.000 de còpies, aquest èxit va perdurar aconseguint més 7 milions a escala mundial i 7,8 als Estats Units. Malgrat això, és un dels àlbums més criticats tant per la lletra com pel context, potser per haver rebaixat el nivell d'agressivitat mostrat en els treballs anteriors i per haver augmentat el sentit d'humor (especialment en My 1st Single, Rain Man, Big Weenie, Just Lose It i Ass Like That). A causa d'aquest contingut es va especular si aquesta seria la seva última producció, també per diverses raons com el fet que a la portada apareixia Eminem acomiadant-se del públic i baixant el teló. Un altre especulació provenia del fet que el final d'Encore diu «See you in hell, fuckers» (Us veuré a l'infern, fills de puta). Això fou desmentit a la fi de 2005, quan publicà el seu àlbum de grans èxits, Curtain Call: The Hits, dient que tan sols volia agafar-se un descans i dedicar-se a fer de productor.

El vídeo musical de Mosh és una crítica a les eleccions presidencials de George W. Bush, per això Eminem va reunir un enorme grup de gent contrària a Bush, la cançó finalitzava amb la frase Vote on november 2nd i a Eminem votant. Bush va guanyar les eleccionsi Eminen va editar un segon vídeo de Mosh, onell i la seva gent atacaven la Casa Blanca.

Un dels adversaris d'Eminem, Benzino, va trobar una cinta de quan era nen i on duia a terme activitats racistes contra els negres. Eàpidament va contestar amb la cançó «Yellow Brick Road» on es disculpa i canvia un insult racista en insult misogin.[cal citació]

« Però he sentit que hi ha persones que diuen que van escoltar la cinta i que no estava tant malament. Però jo estava insultant tota una raça i per això demano disculpes. Estava equivocat perquè no importa de quin color sigui una noia, segueix sent una puta. »
Eminem[5]

2005-2008: Rumors de retirada[modifica]

Després de la mort de Proof (el millor amic d'Eminem) es generaren rumors sobre el seu retir basats en diverses referències trobades a l'àlbum Encore, per exemple, en la portada (on surt Eminem acomiadant-se); la cançó Encore/Curatains Down, on surt Eminem matant el públic present i al final se suïcida, dient See you in hell, fuckers (ens veiem a l'infern, fills de puta). El 2005, alguns membres de la indústria musical i de la faràndula especularen que considerava la possibilitat d'acabar amb els sis anys de carrera de raper i dels múltiples discs de platí. L'especulació, iniciada a principis del 2005, partia de la idea d'un suposat àlbum de disc doble que s'havia de publicar a finals d'any. Els rumors afirmaven que el títol seria The Funeral. Mesos després, el 5 de desembre de 2005, va sortir a la venda aquell suposat àlbum publicat sota el segell de Aftermath Entertainment. El primer de grans èxits va ser Curtain Call: The Hits. El senzill «When I'm gone» és una de les seves cançons més emotives on parla de la relació entre el pare de família i l'artista que porta dins. També s'inclou «Shake That» juntament amb Nate Dogg, que va arribar a ser nominat en la categoria «Millor col·laboració de Rap» dels premis Grammy de 2007. Eminem va declarar que únicament s'agafaria un descans per dedicar-se a fer de productor, però que no es retiraria.

Durant l'estiu de 2005, Eminem es va embarcar en la seva primera gira de tres anys per els Estats Units: el Anger Management 3 Tour, acompanyat de 50 cent, G-Unit, Lil' Jon, D12, Obie Trice, The Alchemist, entre d'altres. A l'agost del 2005, Eminem va cancel·lar la gira europea. Posteriorment va anunciar que aniria a un centre de rehabilitació de drogues, de medicaments per dormir.

Durant tot el 2006 els seus fans van continuar escampant el rumor que Eminem s'anava a retirar, encara que ell ho hagués negat. A la fi de l'any Eminem va publicar un àlbum, l’Eminem Presents: The Re-Up. La finalitat era promocionar els nous membres del grup de Shady Records, els quals són Ca$his, Bobby Creekwater i Stat Quo. Els tres pensaven treure un àlbum el 2007. El primer senzill de l'àlbum va ser You Don't Know en el qual Eminem està acompanyat de 50 Cent, Loyd Banks i Ca$his i el segon senzill, Jimmy Crack Corn.

2009-2011: Relapse i Recovery[modifica]

El 2 de febrer del 2009 va sortir el primer senzill promocional de Relapse, Crack a Bottle, juntament amb 50 Cent i Dr. Dre, que va ser un èxit total, arribant al lloc #1 en la llista Billboard Hot 100.[6] El 7 d'abril del 2009 va estrenar juntament amb un vídeo musical el segon senzill We Made You, sent el primer que protagonitzava des de You Don't Know. Relapse va sortir a la venda el 15 de maig del 2009 a països europeus com Itàlia, Holanda i d'altres, i en els Estats Units va sortir el 19 de maig. L'àlbum ha estat extret de dos senzills promocionals i tres oficials, Crack a Bottle, We Made You, 3 a.m., Old Time's Sake i Beautiful. Quan estava a punt de sortir al mercat el disc Relapse (Recaiguda), Eminem va reconèixer a un rotatiu que la llarga pausa sense gravar s'havia degut a que patia una forta dependència de drogues (pastilles com Vicodin, Ambien i Valium) de la qual havia de recuperar-se físicament i mental perquè fos possible el retorn. També destacava que va tenir sort de trobar un bon hospital i el bon metge que el desintoxiqués. Llavors vaig prendre la decisió que el món de la droga s'havia acabat per sempre. Part de la meva curació, va ser, ser sincer amb mi mateix i davant la meva família i els meus amics en el que remarca que no creia que la gent se sorprengués que fos drogoaddicte. Però ningú sabia com de malament estava. Ja no vull amagar res. Sóc un addicte, ho he acceptat i superat va afirmar el raper, qui també va comentar sentir que recuperava la capacitat creativa quan va dir que el passat any al juny portava un parell de mesos net

El 21 de desembre de 2009 va publicar de nou l'àlbum Relapse, Relapse: Refill (Recaiguda: Reencarrec), que inclou dos discs, un amb set cançons noves, que incloïen els les cançons «Forever», «Elevator» i «Hell Breaks Loose». Va guanyar dos premis Grammy 2010, un per a la Millor interpretació de rap per duo o grup amb Crack a Bottle i per el Millor Disc de Rap amb Relapse. Va interpretar aclamades versions de rap "metaleres" de «Drop the World» i «Forever», juntament amb Travis Barker, Lil Wayne i Drake.

El juny de 2010, va publicar el seu últim àlbum Recovery (Recuperació) que inicialment es titularia Relapse 2, però a causa de la gran varietat de contingut (com els nous productors) va canviar el nom. Aquest inicialment comptava amb artistes com D12, Dr. Dre, 50 Cent i Jay-Z, però després de la renovació del contingut en van aparèixer d'altres com Rihanna, Pink i Lil Wayne. Recovery compta amb un nou elenc de productors de la nova generació com són Boi-1da, Just Blaze, Alex da Kid i DJ Khalil. Dr. Dre i Denaun Porter (Mr. Porter) productors de dues cançons. El 29 d'abril publica el senzill promocional del setè àlbum d'estudi Recovery, «Not Afraid», que ateny la posició número 1 de Billboard Hot 100. La cançó produïda pel jove creador Boi-1da va ser un èxit tant en llistes dels Estats Units com a Europa.

El juliol de 2010 va publicar el seu tercer senzill No Love junt amb el raper Lil Wayne. La cançó produïda per Just Blaze, era un gran èxit dels anys noranta. «What Is Love?» de Haddaway. Entre 2010 i 2011 a Eminem se li reconegué la gran feina i l'èxit del seu últim àlbum, rebent premis com MTV VMA i els AMA.[cal citació]

El novembre del 2010 es van donar a conèixer la llista de nominacions als Grammy's 2011 i el raper arrasà ja que obtingué deu nominacions, tot i que només guanyà dos premis. Eminem va assistir a aquesta última edició dels Grammy on va interpretar juntament amb Rihanna la segona part del gran èxit «Love The Way You Lie» i «I Need a Doctor» juntament amb Dr. Dre i Skylar Grey, cosa que significava l'aparició del mentor d'Eminem en l'escenari deu anys després de l'última vegada que ho havia fet.

2013: The Marshall Mathers LP 2[modifica]

El 24 de maig de 2012, Eminem va anunciar que estava treballant en el seu següent àlbum, programat per ser llançat el 2013. Sense tenir títol ni data de llançament, l'àlbum va ser inclòs a la llista «Most Anticipated Albums of 2013» (àlbums més esperats del 2013) de MTV i Complex Magazine, i col·locat en la 6a posició en les dues llistes, y en la 5a de XXL Magazine. The Marshall Mathers LP 2 fou llançat el 5 de novembre de 2013 per Aftermath Entertainment, Shady Records i Interscope Records.

Estil i influències[modifica]

La música d'Eminem es classifica específicament com a rap, però també té fortes influències del midwest i west coast rap. A més, en la seva carrera ha tingut un estil variat en gran manera, interpretant diversos subgèneres del rap, destacant-se el hardcore bàsic i el horrorcore que mostren el seu costat més violent; el midwest i el west coast; el comedy amb el seu particular humor i ironia; el rap rock, i algunes vegades amb incursions en altres estils. En el 2003 durant la cerimònia de lliurament dels premis Grammy pel Millor Àlbum de Rap (The Eminem Show), el raper va anomenar les influències de la seva música:

« He compilat la meva llista personal de MCs que cito en les meves referències que han fet de mi el que sóc ara... - ...honestament, si jo no hagués sentit a aquests ni tan sols seria raper. Aquesta és la llista tot i que sense ordenar: Run DMC, Beastie Boys, LL Cool J, Kool G Rap, Masta Ace, Rakim, Big Daddy Kane, Dr. Dre, N.W.A., KRS-One, Treach de Naughty by Nature, Nas, 2Pac, Notorious BIG, Jay-Z, Method Man. Gràcies, perquè tots els que he anomenat em van ensenyar a rapejar. »
— Eminem, cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2003[7]

A més d'aquests, Eminem ha anomenat diversos MCs que han influït en el seu estil de rapejar, cosa que s'ha vist reflectit en moltes de les seves cançons com Esham, Newcleus, Ice-T, Mantronix, Melle Mell (específicament en la cançó The Message) i Boogie Down Productions. No solament s'ha inspirat en el hip hop també en el rock i el pop, aquestes influències se fan notar en l'àlbum The Eminem Show, en el que hi ha nombrosos exemples de riffs de guitarra elèctrica, classificant-se dins del rap rock, especialment influenciat per Jim Morrison, Led Zeppelin, Jimi Hendrix i Aerosmith, destacant-se aquest últim en la cançó Sing For The Moment, que té un sample de Dream On, tenint com artistes convidats Steven Tyler i Joe Perry en solitari.

Eminem també ha influït en el món musical, especialment en el hip hop, i sobretot en artistes com Dark Lotus, Porta, K-Rizma, Sullee, Sinik, Plan B, Cass Fox, Mayday!, Collie, Brandhärd, Calle 13, Loyd Banks, Asher Roth, Kaex, PJo, Randam Luck, Hollywood Undead i inclús en el cantant de pop Simon Cristicchi.

Controvèrsies i critiques[modifica]

Des dels seus inicis Eminem ha rebut dures crítiques a causa del seu estil musical i pel contingut de les lletres. The Slim Shady LP, el seu àlbum debut en la companyia Aftermath Entertainment, inclosos alguns dels seus temes més agressius i controvertits. Brain Damage explica un traumàtic assetjament escolar patit durant l'adolescència, que va incloure agressions posteriors.

En la cançó «Kim» de The Marshall Bruce Mathers LP es mostra en una situació hipotètica en què veu la seva esposa enganyant-lo amb un altre home, portant-lo a assassinar-lo. Aquesta cançó explica una seqüela, estranyament publicada dos anys abans a The Slim Shady Show. En diverses ocasions s'ha burlat de Kurt Cobain (vocalista de Nirvana), principalment després de la seva mort, esmentant-lo en cançons com «Cum on Everybody», i inclús en la seva sèrie de dibuixos animats The Slim Shady Show.

El primer senzill d'Encore, «Just Lose it», fou criticat per Michael Jackson perquè a la cançó i el vídeo musical mostra paròdies d'ell com quan es crema el cabell i li cau el nas. Va tenir problemes legals i el videoclip es va prohibir a diversos canals dels Estats Units i altres països. A la cançó «Ass Like That», es mofa i fingeix tenir fantasies amb Beyoncé, Hilary Duff, Jessica Simpson, Britney Spears, entre d'altres, també dedica burles a R. Kelly, Pee-Wee Herman, Michael Jackson i Arnold Schwarzenegger.

En el vídeo musical «We made you» de l'àlbum Relapse, Eminem fa burla de diversos artistes, com Madonna, Jessica Alba, John Mayer, Lindsay Lohan, Jennifer Aniston, Amy Winehouse o Kim Kardashian, assimilant-se a anteriors cançons com «The Real Slim Shady» i «Without me».

Conflicte amb Mariah Carey[modifica]

Eminem ha escrit diverses cançons referents a una relació amb la cantant Mariah Carey, toque ella nega l'acusació. Mariah diu que es trobaven però que no tenien cap relació intima. Eminem l'ha referenciat en diverses cançons, com «Superman», «Jimmy Crack Corn», «Bagpipes From Baghdad» i «The Warning». Mentre que «Superman» va ser llençat el 2003, Mariah va publicar una cançó anomenada «Clown (Pallasso) al seu àlbum Charmbracelet, publicat a la mateixa època, on fa referències similars a la consonància amb el seu hit de 2009 «Obsessed». La cançó d'Eminem «Bagpipes From Baghdad» del seu àlbum Relapse potser és el seu disc dirigit a Mariah més popular, a causa de la controvèrsia que va causar. La cançó parla sobre la relació entre Mariah i el seu marit, Nick Cannon. Nick va respondre a Eminem dient que la seva carrera es basa en la intolerància racista i que es venjaria d'ell bromejant sobre el seu retorn al rap. Més tard Eminem va declarar que la parella va interpretar erròniament el tema i que els desitjava el millor. Nick va afirmar que no hi havia ressentiments i que únicament volia expressar els seus sentiments en la cançó.

En el 2009, Mariah Carey va publicar «Obsessed» on cantava sobre un home obsessionat que tingués una relació amb ella. Nick va dir que la cançó no estava dirigida a Eminem. Llavors Eminem va donar a conèixer una cançó a la fi de juliol del 2009, «The Warning», on insulta directament Mariah i Nick, dient que encara tenia missatges de veu de Mariah Carey, enviats quan suposadament estaven junts. També va indicar que Mariah havia de preocupar-se més pel que deia: «Mariah, no se t'ha ocorregut que encara podrien haver-hi fotos?» Tot i que en la majoria de les suposades fotografies també suposa que anaven despullats, Mariah mai va explicar si sabia res sobre allò. Al final de la cançó, Eminem li diu a Nick que li digui a Mariah que tanqui la boca o seguirà endavant. El conflicte va decaure quan Mariah i Nick no van respondre a la cançó.

Crítica a Trump[modifica]

El 19 d'octubre de 2016 va llançar una cançó amb una forta crítica al president electe dels Estats Units d'Amèrica Donald Trump, la qual va anomenar "Campaign Speech".

Eminem com a actor[modifica]

El 2001, Eminem va actuar en la pel·lícula produïda per DJ Pooh The Wash, on comparteix crèdits amb Snoop Dogg, Dr. Dre, Shaquille O'Neal i Ludracris.

Eminem va debutar com a protagonista amb la pel·lícula 8 mile (també coneguda com a Milla 8, El carrer de les il·lusions,8 milles i 8 mile: carrer d'il·lusions) la qual es va dir que estava en part inspirada en la vida d'Eminem en els suburbis (a 8 milles del centre de la ciutat de Detroit). La pel·lícula es va estrenar el novembre de 2002. Va gravar moltes cançons noves per la banda sonora, inclosa Lose Yourself . la qual va guanyar un Oscar a millor cançó. També va deixar la seva veu en el programa Crank Yankers i a uns dibuixos animats d'internet: The Slim Shady Show després venuts en DVD. Eminem va actuar en la pel·lícula de 2009 Funny People, protagonitzada per l'actor Adam Sandler, amb el qual manté una bona relació.

Segons es va informar el 12 de desembre del 2010, Eminem va protagonitza l'antologia del drama en Soutpaw, escrita per Kurt Sutter. La pel·lícula és va estrenar el 4 d'abril del 2012.

El gener del 2011, Eminem va participar en la pel·lícula sobre el videojoc Gran Theft Auto (GTA) de gènere thriller criminal en Random Acts of Violence dirigida i produïda per David Von Ancken.

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Personatge Notes
2000 Da Hip Hop Witch Ell mateix
The Slim Shady Show Diversos
2001 The Wash Chris Acreditat
2002 8 Mile Jimmy "B-Rabbit" Smith, Jr.
2003 50 Cent: The New Breed Ell mateix
2004 Crank Yankers Billy Fletcher Paper de TV com a convidat; veu
2009 Rock and Roll Hall of Fame Induction Ceremony Ell mateix Va induir a Run-D.M.C.
Funny People Ell mateix Cameo[8]
2010 Entourage Ell mateix 7x10
2012 Shady Talez Rol principal
Southpaw Rol principal
2013 Random Acts of Violence Rol principal
2014 The Interview Ell mateix Parodia
2018 Bodied Productor Comèdia dramàtica

Memòria[modifica]

El 21 d'octubre de 2008 va escriure una autobiografia titulada The Way I Am (en català, Com sóc) on explica la seva lluita contra la pobresa, les drogues, la fama, l'angoixa i la depressió, amb històries sobre el seu ascens a la fama i comentaris sobre les controvèrsies del seu passat. En aquest llibre també es troben lletres originals de diverses cançons, com Stan i The Real Slim Shady.

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi[modifica]

Àlbums de recopilació[modifica]

  • 8 Mile Soundtrack (2002)
  • Curtain Call: The Hits (2005)
  • Eminem Presents: The Re-Up (2006)
  • Relapse: Refill (2009)
  • Shady XV (2014)
  • Southpaw Soundtrack (2015)

Extended plays[modifica]

  • The Slim Shady EP (1997)
  • Straight from the Lab (2003)
  • Straight from the vault (2011)

Amb D12[modifica]

  • Devil's Night (2001)
  • D12 World (2004)

Senzills número u[Cal actualitzar][modifica]

Els següents senzills d'Eminem (juntament amb D12) van arribar al #1 en els Estats Units, Austràlia, Àustria, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Nova Zelanda, Suècia, Suïssa o el Regne Unit. Llista completa.

Any Cançó Millors posicions Àlbum
EUA
Estats Units
AUS
Australia
AUSAustria ALEAlemanya IRLIrlanda ITAItàlia NZLNova Zelanda SUE
Suècia
SUI
Suïssa
RU
Regne Unit
2000 "The Real Slim Shady" 4 11 6 7 1 4 15 3 2 1 The Marshall Mathers LP
"Stan" (amb Dido) 51 1 1 1 1 1 14 3 1 1
2002 "Without Me" 2 1 1 1 1 2 1 1 1 1 The Eminem Show
"Lose Yourself" 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 8 Mile
2004 "My Band" 6 1 1 9 2 2 1 9 3 2 D12 World
"Just Lose It" 6 1 4 2 2 2 1 12 1 1 Encore
2005 "Like Toy Soldiers" 34 4 8 8 3 8 2 14 3 1
"When I'm Gone" 8 1 7 6 5 2 5 7 4 Curtain Call: The Hits
2006 "Smack That" (amb Akon) 2 2 9 5 1 30 1 3 3 1 Konvicted
2009 "Crack a Bottle" (amb Dr. Dre i 50 Cent) 1 18 41 6 34 6 6 9 4 Relapse
"We Made You" 9 1 9 9 1 32 1 11 4 4
"Beautiful" 17 5 11 9 1 1 12 8 12
2010 "Not Afraid" 1 4 22 - 3 8 5 2 - Recovery
"Love The Way You Lie" (amb Rihanna) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Total de senzills número 1 4 7 4 2 7 2 7 2 4 7

Premis i nominacions[modifica]

Eminem ha guanyat diversos premis Grammy, va ser elogiat com Verbal energy (energia verbal, per la seva alta qualitat lírica, i classificat en el número nou en la polèmica llista de MTV The Greatest Mcs of All Time (els millors MC de tots els temps), nombre 1 en la llista Hottest MC of 2009 (MCs més calents de 2009) i el nombre 82 en la llista dels 100 millors artistes de tots els temps segons la revista Rolling Stone. En el 2008, els lectors de la revista Vibe el van votar com The Best Rapper Alive (El millor raper viu). També va ser nomenat com Best Rapper Ever (el millor raper de tots els temps) enderrocant fàcilment tots els oponents en una enquesta realitzada per tots els fans de la música en la web de Vibe.

Irònicament, The Real Slim Shady, la cançó del seu album guanyador del seu primer Grammy, The Marshall Matters LP, va tancar els premis Grammy amb el segon vers on manifesta opinions sobre els sentiments negatius que generen els seus materials i que li impedirien guanyar-ne un.

A més de tots aquest guardons, el més conegut o apreciat és l'Òscar a millor cançó original pel senzill Lose Yourself de la pel·lícula 8 mile, en la que també va interpretar el paper principal, sent la primera cançó de rap en guanyar aquest premi.

El 7 de novembre del 2010 va rebre la nominació als premis EMA per a la millor cançó Love The Way You Lie; Millor Cantant Masculí; Millor de Hip-Hop; Millo video de l'any. Eminem va guanyar el premi EMA al millor artista de Hip-Hop, tot i que no va poder rebre'l perquè era al Brasil fent un Show.

Altres negocis[modifica]

  • Shady Records
  • Shade 45 Sirius
  • Shady Ltd. Clothing
  • Shady Games
  • Eight Mile Style LLC

Referències[modifica]

  1. «Eminem». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Eminem Info Page» (en anglès). Rock On The Net. [Consulta: 20 març 2019].
  3. «Eminem, Elton John To Duet At Grammys» (en anglès). MTV News., 10-02-2001. [Consulta: 14 desembre 2019].
  4. 324cat. «El cantant de rap Eminem, protagonista dels premis MTV per l'èxit i per la polèmica», 30-08-2002. [Consulta: 14 abril 2020].
  5. Jennings, La Vinia Delois. At home and abroad: historicizing twentieth-century whiteness in literature and performance (en anglès). Univ. of Tennessee Press, 2009, p.228. ISBN 1572336560. «But I've heard people say they heard the tape and it ain't that bad. But it was I singled out a whole race and for that apologize. I was wrong cuz no matter what color a girl is: she's still a hoe.» 
  6. «Eminem and Rihanna Replace Katy Perry Atop Hot 100» (en anglès). Billboard. [Consulta: 6 gener 2012].
  7. Hess, Mickey. Icons of hip hop: an encyclopedia of the movement, music, and culture (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p. vol.2, p.488. ISBN 031333904X. 
  8. «Eminem In New Judd Apatow "Funny People" Movie». Rap Basement, 16-05-2009. [Consulta: 16 maig 2009].


Enllaços externs[modifica]