Afrobeat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de gènere musicalAfrobeat
Creaciódècada del 1970 Modifica el valor a Wikidata
Part demúsica de l'Àfrica Occidental Modifica el valor a Wikidata

L'afrobeat és una combinació de música ioruba, nigerianana, jazz, highlife i funk, que es va popularitzar a Àfrica des dels anys 1970, sota la inspiració del músics nigerians Fela Kuti i Tony Allen[1] o del camerunès Manu Dibango[2] i molts altres.

Fela Kuti ja havia creat obres en l'estil de highlife –un estil amb arrels a Ghana que aleshores es va fer el més popular de gran part d'Àfrica– amb el grup Koola Lobios Band.[3] Als anys 60 hi va barrejar elements de jazz i funk nord-americà amb harmonies i ritmes tradicionals d'Àfrica, el que va evolucionar vers el que es batejar-se «afrobeat». Fela Kuti va combinar la música amb l'acció política que va finançar en gran part amb els beneficis de la venda de discs.[4] La popularitat creixent fora d'Àfrica va fer que amb les cançons també l'afrobeat i els missatges polítics van arribar via els clubs de Londres a tot Occident.[5] Altres grups occidentals i africans van adoptar el gènere.

Característiques[modifica]

Les característiques més destacades de l'afrobeat són:

  • Grans bandes: un grup gran de músics que toquen diversos instruments (per exemple, la banda de Fela Kuti als anys vuitanta, Egypt 80, va destacar perquè tenia 80 músics).
  • Ritme enèrgic i percussió poli-rítmica. L'ostinato o la repetició de beats
  • La improvisació.
  • Combinació de gèneres i barreja de diverses influències musicals.
  • Texts en anglès pidgin. Kuti va parlar en anglès, ja que la va considerar com la millor llengua perquè fos entesa a través a tot el continent africà.

La militància política és essencial en el gènere d'afrobeat. El fundador Kuti, estava profundament preocupat i conscienciat i utilitzà la crítica per a pavimentar el camí per al canvi social. El seu missatge pot ésser descrit com a contenció i polèmic, que pot ser relacionat amb el clima polític de la major part dels països africans als anys 60, molts dels quals tractaven amb la injustícia política i la corrupció militar, al mig de l'entorn de la transició de governs colonials vers l'autodeterminació.

Repercussió[modifica]

Els músics de jazz sempre resultaren atrets per l'afrobeat. Des de Roy Ayers, als anys setanta, fins a Randy Weston, als anys noranta, hi hagué col·laboracions que han donat àlbums com Africa: Centre of the World de Roy Ayers.[6] El 1994, Brandford Marsalis, un saxofonista de jazz americà, va incloure l'afrobeat a Buckshot le Fonque. També ha influït en productors importants contemporanis com Brian Eno, que diu que Fela Kuti és una de les seves principals fonts d'inspiració.[7]

Els discjòqueis de nova generació també s'han enamorat tant del material de Kuti com d'altres composicions d'afrobeat i n'han fet compilacions i noves barreges.

Artistes afrobeat[modifica]

Després del moviment Fela, l'escena de l'afrobeat s'ha estès i la música ha pres una arrel sòlida. Hi ha un llarg grup de bandes sota la influència d'aquesta música en diversos països. Posteriorment a Fela, altres músics d'afrobeat inclouen:

Referències[modifica]

  1. «Les mil cares de l'afrobeat». Ràdio Àfrica. betevé, 06-11-2017. [Consulta: 28 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 Cervantes, Xavier «Mor el músic Manu Dibango als 86 anys a causa del coronavirus». Ara, 24-03-2020.
  3. López, Lalo. «Afrobeat: de Fela Kuti al futur» (àudio). Els experts. CCMA - Ràdio Catalunya, 27-11-2019. [Consulta: 28 maig 2020].
  4. Lagarriga, 2006, p. 153.
  5. Lagarriga, Dídac P. Afroresistències, afroressonàncies : teixint les altres Àfriques. Barcelona: Oozebap, 2006, p. 153-154. ISBN 84-609-5632-6. 
  6. Polydor el 1981
  7. Bandele-Thomas, Biyi. Black president : the art and legacy of Fela Anikulapo-Kuti (en anglès). Nova York: New Museum of Contemporary Art, 2003, p. 12. ISBN 0-915557-87-8. 
  8. Pérez i Senz, Javier; Bianciotto, Jordi. «Música 2019». Grup Enciclopèdia, 2019. [Consulta: 28 maig 2020].
  9. Enderrock. «Mämpon, descontrol sonor! |». Enderrock, 24-02-2016. [Consulta: 29 maig 2020]. «Estrenem el videoclip ‘Stampede’ de la formació d'afrobeat i psicodèlia»
  10. «Tony Allen, llegenda afrobeat a Badalona». Enderrock, 24-03-2011. [Consulta: 28 maig 2020].

Enllaços externs[modifica]

  • «Afrobeat». Music Directory – Learning English. BBC World Service. [Consulta: 28 maig 2020].