Raï

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el gènere musical. Vegeu-ne altres significats a «Raï».
Infotaula de gènere musicalRaï
Orígens estilístics Música popular, Música beduina i Música andalusina
Orígens culturals Principis de segle XX a Orà, Algèria
Instruments típics Bendir, darbuka, ney, acordió, sintetitzador, violí, guitarra elèctrica, baix elèctric i caixa de ritmes
Popularitat al Mainstream Segle XX i XXI a Algèria, el nord d'Àfrica i França
Origen Algèria
Creació 1930
Escenes regionals
Orà, Saïda, Sidi Bel Abbès, Aïn Témouchent, Mascara i a tota Algèria
Modifica les dades a Wikidata

La música raï (IPA: [rɑi]; Àrab: راي) és un estil de música folk originari d'Algèria que es remunta als anys 20 del segle passat.[1] El naixement del raï es produeix en ciutats com Orà, Mostaganem o Chlef, entre la gent de barris populars i d'origen humil, essent freqüents lletres amb un alt contingut polític i social.[2] Tradicionalment cantat per homes, durant el segle XX s'ha popularitzat també entre les dones. El gènere mescla instruments tradicionals, sintetitzadors, bateries electròniques i baixos, amb l'objectiu d'adaptar els gustos actuals als ritmes tradicionals de la zona. Així doncs, entre els estils que més han influït en el raï, en destaquen la música andalusina, la música àrab o ritmes beduins com el desert blues.[3]

Etimologia[modifica]

El significat del mot raï (pronunciat en àrab algerià "rye" or "rah-AY) és "opinió" o "consell".[4] D'altra banda, als cantants d'aquest gènere se'ls anomena amb freqüència sheb (o shabab, de l'àrab شباب, joves), en oposició als xeic (shuiukh, شيوخ, mestres, o ancians), que és el nom que es dona tradicionalment als cantants d'estils de raï més antic o associats a la música chaabi.[3] Segons el periodista Mohamed Balhi,[5] que va ser el primer a estudiar aquest gènere quan aquest estava oficialment prohibit, aquest nom li ve de l'època en què els xeics (mestres) transmetien saviesa i consells en forma de poesia cantada en dàrija. Ho feien seguint estils tradicionals, com ara la poesia melhoun (poesia popular escrita en àrab magribí dialectal) o l'estil musical wahrani, ambdós estils molt lligats a la música beduina. Una explicació que complementa la de Balhi és la que defensa que el nom d'aquest estil musical té l'origen en la interjecció tant freqüent entre els cantants de les festes rituals i de música popular Ya Raï, que es tradueix com Va, digues!, utilitzada per rellançar la inspiració dels músics i cantants populars. En el context de la música popular i de protesta doncs, el cantant es queixava de les pròpies desgràcies, pel que sense voler acusar a cap persona, s'acusava a si mateix. Més concretament, aquesta queixa feia referència a la seva pròpia capacitat de discernir, que cedint-la als sentiments, la portat a prendre males decisions. Així, demanava als altres Va, digues, demanant consell o opinió per poder escollir millor.[6]

Festival de la cançó Raï a França (1986): d'esquerra a dreta Cheb Mami, Khaled, Cheb Hamid i Cheb Sahraoui

 

Referències[modifica]

  1. «rai | musical style» (en en). Encyclopedia Britannica.
  2. Magazine, Thaqafa. «Algerian Rai: Music of Resistance», 04-09-2014. [Consulta: 20 març 2017].
  3. 3,0 3,1 «Introduction to Rai Music». ThoughtCo.
  4. Auzias, Dominique; Labourdette, Jean-Paul. Algérie (en fr). Petit Futé, 2010-10-27. ISBN 9782746925755. 
  5. Mohamed Balhi, «Dis-moi mon sort», Algérie-Actualité, 10 1980.
  6. «ALGERIE CLES/le raï» (en fr). Le Monde.fr, 01-10-1994. ISSN: 1950-6244.