Quinetoscopi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un quinetoscopi amb la tapa oberta, la pel·lícula de llaç, i el visor superior obert.

El quinetoscopi fou el precursor del projector de pel·lícules modern desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson, mentre treballava amb Thomas Edison.[1]

L'invent consistia en una caixa de fusta amb un orifici on hi havia una lent. A l'interior s'hi trobava una bombeta i el rotlle de la pel·lícula. La funció principal de l'aparell era reproduir imatges en moviment, les quals es visionaven a través d'una pantalla d'augment, prèviament dipositant una moneda i de forma individual.

El quinetòfon fou el primer intent d'Edison d'unificar la imatge i el so a finals del segle XIX. La primera pel·lícula que es va mostrar va ser Dickson Experimental Sound Film.

Finalment, fou patentat per Edison l'any 1891. [2]

Context Històric[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

D'acord amb els fets històrics, abans de tenir la idea Edison s'inspirà en una visita que va fer a Eadweard Muybridge en 1888, qui desenvolupà una invenció que l'anomenà com a Zoopraxiscopi. Sembla que la intenció de Muybridge era finançar i promoure una major col·laboració amb Edison en l'elaboració d'un disseny d'una màquina que poguera emetre so i projectar imatges alhora. En aquest disseny s'hi incloïa el fonògraf inventat per Edison.

Aleshores, Edison, impressionat i inspirat per les idees de Muybridge, ràpidament i independentment registrà una patent d'una màquina que podria "fer per als ulls allò que el fonògraf fa per als oïdes", assignà la tasca del nou disseny a Laurie Dickson, i decidí anomenar "el seu" invent com a "quinetoscopi" (kinetoscope), com a resultat de la combinació de les paraules gregues "kineto" (moviment) i "scopos" ("veure-hi").

Edison, Dickson i altres treballadors del laboratori d'Edison realitzaren progressos en el disseny fins a un punt, ja que la seua idea de fer servir cilindres rotatius només permetria projectar animacions massa curtes, atès la limitació del diàmetre del cilindre. El projecte quedà paralitzat, però es reprengué després d'una visita d'Edison a Etienne-Jules Marey, un metge i fotògraf francès que havia desenvolupat un "cronofotògraf", amb el qual feia servir una tira de pel·lícula força més llarga que el diàmetre de qualsevol cilindre utilitzable.

Els treballs de John Carbutt sobre la pel·lícula de cel·luloide oferiren més progressos en aquesta direcció, ja que William Heise, treballant amb Dickson als laboratoris d'Edison, hi incorporà aquest avanç. La pel·lícula es dissenyà com un llaç, que serpentejava al voltant d'una sèrie d'eixos dins d'una caixa de fusta, i es podia veure-la mirant cap avall des d'una obertura. Així, els laboratoris desenvoluparen una nova càmera per a utilitzar aquesta pel·lícula, el quinetògraf.

El 20 de maig de 1891, la primera projecció pública del prototip de quinetoscopi d'Edison es realitzà als seus laboratoris per a una convenció de la Federació Nacional de Clubs de Dones dels EUA. La presentació pública del quinetoscopi complet tingué lloc a l'Institut de les Arts i les Ciències de Brooklyn el 9 de maig de 1893.

Funcionament i ús[modifica | modifica el codi]

Emprat sobretot a fires i carnavals com a entreteniment, estava destinat a la visió individual de pel·lícules en bucle. El quinetoscopi no permetia la projecció sobre pantalles, la pel·lícula es visualitzava quan passava entre una làmpada elèctrica i una lupa.

La pel·lícula es movia de manera continua i no intermitent, es per això que necessitava un obturador que dividís cada imatge per tal de coordinar el pas d'un fotograma a un altre i crear l'efecte de moviment a l'espectador. La peça que feia d'obturador era un disc giratori amb una petita escletxa, similar al Cronotògraf de Marey. El principal problema del quinetoscopi era que il·luminava cada fotograma tan breument que la intensitat amb la que es podia veure la projecció no era prou òptima, és per això, que es va intentar compensar aquest defecte amb la introducció d'una lupa en el visor.

Feia servir una pel·lícula de 35mm perforada 4 vegades per fotograma a cada banda de la pel·lícula. Durant la major part de la seva existència, el quinetoscopi va estar impulsat per un motor elèctric.

El Kinetoscopi va ser concebut com una màquina de visionat individual. feta en salons especials equipats amb diversos visors, cada un amb una pel·lícula diferent. Edison va emprar el mateix sistema d'explotació que havia utilitzat amb el seu fonògraf. Tirant una moneda s'encenien llum i motor i es veia el petit espectacle cinematogràfic d'uns 20 segons de duració. La projecció es duia a terme en salons especials equipats amb diversos visors, cada un amb una pel·lícula diferent.

El 14 d'abril de 1894 s'obrí el primer saló de Kinetoscopi a Nova York amb 10 màquines cada una amb un tema diferent. Edison va anar obrint sales a tots els Estats Units i fins i tot a alguns dels centres culturals europeus del moment, on els germans Lumière coneixerien l'aparell. Edison no va voler projectar les seves pel·lícules, en part per la seva preocupació en vers a la qualitat però sobretot perla seva desconfiança amb el futur del cinema com a espectacle. En una carta que va enviar a Muybridge en 1894 li deia "He creat un petit instrument que he anomenat Kinetoscopi, amb una escletxa per posar-hi diners i n’he fet fabricar vint-i-cinc. Dubto que tingui cap futur comercial i em temo que no arribi a cobrir despeses". Aquesta reticència d'Edison cap al cinema li va impedir ser considerat avui l'inventor únic del cinema.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.13. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 2 desembre 2014]. 
  2. Tenerife, Biblioteca Sinpromi-Cabildo De. «Bibliofácil: El Kinetoscopio». Bibliofácil, 09-06-2014. [Consulta: 29 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quinetoscopi Modifica l'enllaç a Wikidata