Cronofotografia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muybridge. Woman walking downstairs. Dona baixant l'escala.
Thomas Eakins Man Pole-Vaulting

Cronofotografia és un procés de visualització del moviment a partir d'una seqüència d'imatges gravades en una sèrie d'intervals iguals.[1] És considerada una branca de la fotografia desenvolupada sobretot a la fi del segle XIX, molt propera en diversos aspectes a les primeres presentacions cinematogràfiques. Els seus principals representants són: Eadweard Muybridge, Étienne-Jules Marey i Ottomar Anschütz.[2]

Representants[modifica | modifica el codi]

L'any 1872, el gobernador de California, propietari de cavalls de carrera, va intentar trobar una resposta a una qüestió: Toca en algun moment a terra un cavall quan està galopant? Muybridge el va ajudar a trobar la resposta.[3]

Eadweard Muybridge, un dels pioners d'aquest tipus de fotografia,[1] va intentar provar que en el moviment del galop del cavall, les quatre potes del animal estaven al mateix temps en l'aire.

Al 1877 va aconseguir un conjunt de plaques realitzades a velocitat d'obturació de més o menys una milèssima de segon, a partir de l'ús d'alguns sistemes de rellotgeria i mecanismes d'obturació de diverses càmeres, en el moment en què el cavall es movia i tocava uns cables estirats a un costat de la pista.

Així va demostrar que en el moment del galop, els cavalls no tocaben el terra amb les cames.[4]

Molts dels primers resultats de Muybridge es van retocar a mà per poder destacar més la silueta del cavall i així poder potenciar el resultat.[5]

L'experiment es torna a repetir al 1878 creant una sèrie perfecte gràcies a un temporitzador inventat per el propi Muybridge.

Decideix millorar els resultats de les imatges projectant-les en una pantalla. Per fer-ho, inventa un artilugi que utilitza la llum per projectar imatges seqüencials a partir de l'ús d'un disc de vidre. Aquest l'anomena zoopraxiscopi. Va experimentar amb imatges d'animals- cavalls, antílops, elefants i altres animals salvatges. [3]

Un cop analitzat el galop dels cavalls, s'introdueix a registrar el moviment del cos humà i dels animals del zoo de Filadelfia.[6]

Al cap d'uns anys, Étienne-Jules Marey va tenir la idea d'observar l'experiment de Muybridge.[1] Abans de tot, ell ja havia obtingut imatges d'aus i fins i tot, del cor humà, però els seus mètodes gràfics eren bastant rudimentaris. Llavors es va plantejar en utilitzar polígrafs i instruments de registres semblants i, va aconseguir èxit analitzant el caminar del home i del cavall, el vol de les aus i els insectes.[7]

A partir del revòlver fotogràfic creat per Jules Janssen al 1874, es va inspirar en ell i el va perfeccionar.[8] Era capaç de capturar 12 imatges a intervals regulars i amb una velocitat d'obturació d'uns 1/750 segons aproximadament. Aquesta velocitat és possible gràcies al avenç en la creació de substàncies químiques cada cop més sensibles a la llum.[5]

Una altra de les seves creacions va ser el sistema amb els que reproduir la seqüència de fotogrames amb les quals va poder estudiar els moviments capturats.

Al 1882 va obrir l'etsació fisiològica en el Bois de Boloigne en va estudiar el moviment del cos humà.[6]

Al 1887 va abandonar ràpidament el fussil i va inventar una càmera de placa fixe cinematogràfica que estava equipada amb un obturador de temps. Va aconseguir èxit gràcies a la combinació en una placa de diverses imatges succesives en un únic moviment.[8]

Branques[modifica | modifica el codi]

Nascuda en els laboratoris de recerca científica la Cronofotografia es divideix bàsicament en dues branques: La cronofotografia plana on múltiples imatges d'un objecte en moviment es registren en una sola planxa fotogràfica i la sèrie fotogràfica on cada imatge d'un objecte en moviment és registrada en fotografies separades. Aquesta darrera suposa conceptualment el mateix principi que el d'un film cinematogràfic que consisteix en una tira llarga d'imatges fixes. Ambdues categories contribuïren al naixement del Cinema.

Aportacions a la cronofotografia[modifica | modifica el codi]

Entre molts altres fotògrafs, científics i cercadors que van contribuir al desenvolupament de la Cronofotografia cal citar Georges Demeny, assistent de Marey, el físic Ernst Mach, el gimnasta Ernst Kohlrausch, el pintor Thomas Eakins i el cercador medical Albert londe.

Influències posteriors[modifica | modifica el codi]

L'experiment de Muybridge va influir a pintors com Francis Bacon que va agafar prestada la idea de la successió del moviment en els seus triptics. Un altre va ser Philip Glass, qui va crear l'àlbum "The Photographer" en honor al fotògraf britànic, creant una portada amb la sèrie de cavalls que va publicar al Scientific American. Per últim , la banda U2 va crear un videoclip de la cançó "Lemon" commemorant les creacions de Muybridge.[6]

Dins les avantguardes artístiques de principis del s.XX el futurisme italià, especialment el fotògraf Anton Giulio Bragaglia i Marcel Duchamp s'interessaren per l'estètica derivada de les imatges cronofotogràfiques.

La premsa catalana i la cronofotografia[modifica | modifica el codi]

Entre 1892 i 1902, moltes publicacions catalanes van centrar la seva atenció en la cronofotografia, o com es coneixia aleshores "fotocronografia". La revista que ho va fer amb més detall i extensió va ser La Ilustración Atrística.

La Ilustración Artística va ser una de les publicacions barcelonines en castellà més interessants del segle XIX, un setmanari, per ser exactes. Va ser el que va estar més interessat en la cronofotografia, sobre la qual en va publicar deu articles molt extensos i amb il·lustracions, els mateixos que Marey havia publicat a la Revue Generale des Sciences Pures et Appliquées de l’Académie des Sciences de París. El primer article es va publicar en el núm. 582 de LIA el 20 de febrer de 1893, i el desè i últim al núm. 592, corresponent a l’1 de maig de 1893.

En el quatre primers articles, de febrer i març de 1893, Marey se centra en els aspectes més tècnics de la cronofotografia: la invenció, el fusell fotogràfic, la placa on s'impresionaven les fotografies, les diferents peces dels aparells,etc. En el cinquè article (27 de març de 1893) compara el moviment que mostra el zoòtrop amb la cronofotografia. També parla de les diferents aplicacions d'aquest invent i de la utilització d'aquest per l'estudi de la locomoció terrestre, els humans i els quadrúpedes, però sobretot els humans. Aquest últim tema el comença a desenvolupar a l'article 5 però l'expandeix i hi aprofundeix a l'article 6 (3 d'abril de 1893). En aquest parla de l'estudi dinàmic dels moviments de l'home. En el núm. 589 del setmanari, publicat el 10 d'abril de 1893, l'article 7 se centra en les aplicacions de la cronofotografia a les Belles Arts i la representació artística del cavall. A l'article 8, del 17 d'abril de 1893, parla de la locomoció aquàtica i a l'article 9, del 24 d'abril, se centra més en el vol dels insectes. El desè article i últim, de l'1 de maig de 1893, Marey tracta el tema de la fotografia dels moviments dels éssers vius microscòpics com ara els infusoris.

La revista Mundo Ilustrado va publicar un article de tres pàgines amb fotografies al fusell fotogràfic de Marey i afegia que les primeres probes amb l'artefacte les va fer Janssen, un col·lega de Marey, que volia captar els contactes entre els discos del Sol i Venus.

Entre 1882 i 1890, Crónica Científica va publicar cròniques breus que provenien de l'Académie des Sciences de París. En el núm. 114 del 10 de setembre de 1882 publicà el resum de la sessió de París del 7 d’agost, tot just un mes després, en la qual Marey presenta l’estudi cronofotogràfic del vol de les aus. En el núm. 135 del 25 de juliol de 1883 presentava l’estudi de la locomoció de l’home i dels animals. En el núm. 142 del 10 de novembre de 1883 continuava estudiant els diferents actes de la locomoció.

En el núm. 232 del 10 de juliol de 1887 Marey citava l’aparell anomenat odògraf, que servia per a inscriure gràficament la velocitat de la marxa o de la carrera d’un home o d’un grup d’homes. En el núm. 235 del 25 d’agost de 1887, Marey presentà, juntament amb un altre científic anomenat Pagès, un estudi de fisiologia sobre locomoció comparada entre l’home, l’elefant i el cavall. En el núm. 291 del 25 de desembre de 1889 Marey presentà a l’Académie el volum Physiologie du mouvement: Le vol des oiseaux («Fisiologia del moviment: El vol de les aus»). Finalment, en el núm. 309 del 25 de setembre de 1890 l’autor presentà una nota titulada «La locomoció aquàtica estudiada per la fotocronografia», que tractava de l’estudi d’animals marins com la medusa, el cavallet de mar i la rajada, entre altres.

La revista catòlica integrista La Hormiga de Oro s’acontentà amb la publicació d’un sol article al núm. 3 del 22 de gener de 1895, dedicat a una sola de les múltiples experiències de Marey; es titulava «La caída del gato», basada en la pregunta (carregada d’ironia) que, segons deia, «trae meditabundos a los sabios de Europa»: per què un gat cau sempre sobre les seves potes o dempeus?

Finalment, la revista El Mundo Científico, que dirigia Eduard Fontseré, publicà en el núm. 103 del 22 de març de 1902 un article de quatre pàgines amb una introducció signada per Artur Bofill en homenatge a Marey coincidint amb el que havia tingut lloc a París organitzat pel Collège de France, amb el lliurament d’una medalla, el mes de gener d’aquell mateix any.

A més, es reproduïa l’«Estudi experimental del moviment dels fluids» en què també es reproduïa l’aparell inventat per Marey per tal d’estudiar el moviment dels gasos, així com nou fotogrames diferents d’aquest procés. Una d’aquestes experiències era la «Deformació de corrents d’aire rectilinis [en aquest cas finíssims fils de fum] quan es trobaven amb cossos geomètrics». Aquesta darrera experiència datava de 1901 i per tant no constava encara als articles de La Ilustración Artística.

Aquests textos són la prova més eloqüent de l’interès que la societat catalana demostrà vers Marey i les seves experiències cronofotogràfiques, que tanta influència exercirien en el futur sobre les arts plàstiques, la fotografia, la cinematografia i el cinema d’animació en particular, malgrat que en la difusió mediàtica de les seves investigacions paral·leles l’anglès naturalitzat nord-americà Edward James Muybridge (1836-1904) guanyà la batalla al francès Marey.

Han estat sectors artístics i vinculats a la història del cinema especialment els que ara l’han reivindicat redescobrint la seva obra amb motiu del centenari de la seva mort, el 2004[9].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «La cronofotografia: el movimiento congelado» (en español). [Consulta: 27 octubre 2016].
  2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.147. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 28 novembre 2014]. 
  3. 3,0 3,1 «Pionero de las Películas en Movimiento: Eadweard Muybridge y su Zoopraxiscopio» (en español), 04-11-2011. [Consulta: 16 novembre 2004].
  4. «¿Qué es la cronofotografía?» (en es-es). MuyInteresante.es.
  5. 5,0 5,1 «Cronofotografía». Pensar en Fotografía, 21-06-2015. [Consulta: 27 octubre 2016].
  6. 6,0 6,1 6,2 «La cronofotografía de Eadweard Muybridge». extracine.com. [Consulta: 28 octubre 2016].
  7. pensante, El. «El rifle de Marey. El fusil más útil de la historia. – El pensante». www.elpensante.com. [Consulta: 28 octubre 2016].
  8. 8,0 8,1 «CRONOFOTOGRAFÍA - IMAGEN Y NUEVAS TECNOLOGÍAS - JESSICA ROMERO». jessicapaolaromero1995.blogspot.es. [Consulta: 27 octubre 2016].
  9. Candela, Jordi Artigas i «E. J. Marey (1830-1904), la cronofotografia i el seu reflex en la premsa catalana contemporània: 1882-1902». Treballs de Comunicació, 01-01-2009, pàg. 149–172. ISSN: 2014-0029.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronofotografia Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Deac Rossell. Living pictures: the origins of the movies. SUNY Press, 1998