GIF

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de format de fitxerGraphics Interchange Format
Rotating earth (large).gif
Una bola del món rodant en format GIF.
Tipus Raster graphics image format
Extensió .gif
MIME image/gif
Codi de tipus GIF
GIFf
Uniform Type Identifier com.compuserve.gif
Magic number GIF87a/GIF89a
Desenvolupador CompuServe
Més informació
Stack Exchange https://stackoverflow.com/tags/gif
Wiki del format de fitxer GIF
Modifica dades a Wikidata

GIF (acrònim de Graphics Interchange Format, Format d'intercanvi de gràfics), és un format per a la compressió d'arxius d'imatge més populars a Internet i fou desenvolupat per CompuServe.

Es tracta, d'un esquema de compressió sense pèrdua per a reduir la grandària de la imatge, basat en una variant de l'algorisme Lempel Ziv Welch propietat de Unisys Corporation. Aquest sistema funciona molt millor en imatges amb zones de color homogeni, quants menys colors tingui la imatge millor funcionarà l'esquema de compressió.

Existeixen diverses versions, però les més emprades són el GIF87A i el GIF89A. El format inicial suportava fins a 256 colors (8 bits). Aquest estàndard fou revisat l'any 1989, donant com a resultat un de nou que permetia emmagatzemar més d'una imatge, amb la qual cosa ja es podien fer animacions senzilles. A més, permet definir un color com transparent i la forma de càrrega al web pot ésser normal o entrellaçada. El color de transparència pot originar problemes si s'utilitzen tècniques de suavitzat, ja que, a priori, la imatge no coneix el color que hi ha a sota i, per tant, no pot fer el suavitzat adequadament.

A més, era un format patentat i qualsevol programador que volia fer-ne ús havia de pagar a la companyia creadora tant pel format com de l'algorisme que empra.

Fa poc que la patent de gif ha cedit, i ara ja és un format lliure.

Característiques [1][modifica]

Una imatge GIF pot contenir entre 2 i 256 colors (2, 4, 8, 16, 32, 64, 128 o 256) entre 16,8 milions de la seva espàtula. Per tant, donat que l’espàtula té un nombre de colors il·limitat (no limitat en variació en colors diferents), les imatges que s’obtenien amb aquest format generalment eren molt petites.

No obstant, donat que  l’algoritme de comprensió LZW estava patentat, tots els editors de software que utilitzaven imatges GIF devien pagar-li regalies a Unisys, la companyia propietària dels drets. Aquesta és una de les raons per les que el format PNG s’està tornant cada cop més popular, en prejudici del format GIF.

Usos [1][modifica]

L’ús dels GIF és generalment per la publicitat de tipus banners. la seva principal utilitat avui en dia segueix sent el desplegament de imatges animades per pàgines web, en ser l’únic format suportat per multitud de navegadors que permet dit efecte. Cap destacar que l’animació d’aquest tipus d’imatges només es pot visualitzar en cert tipus d’aplicacions i programes com presentacions power point o pàgines web, però en fulls de càlcul o documents de text les imatges gif perden la seva animació.

Al cap del temps, les imatges GIF han adquirit un ús molt més important. No només s'utilitzen per expressar estats d'ànim a les xarxes socials, ara és a l'abast de tots crear-ne, i ser nosaltres els protagonistes de la imatge en moviment. Han aparegut un extens nombre d'aplicacions a l'abast de tothom com ara GIFX, GIPHY, i PicsArt Gif, entre d'altres.[2]

Patents[1][modifica]

Unisys, propietari de la patent de l’algoritme LZW que s’utilitza en el format GIF va reclamar durant anys el pagament de regalies pel seu ús. Compuserve, al desenvolupar el formato, no sabia que l’algoritme LZW estava cobert per una patent. Degut a això, qualsevol programa capaç d’obrir o guardar arxius GIF compresos amb LZW devia complir amb les seves exigències. És necessari recalcar que el format GIF pot utilitzar altres mètodes de compressió no coberts per patents, com el mètode Runlenght encoding.

El 20 de juny de 2003 va expirar en Estats Units la patent per l’algoritme LZW.

GIF en les xarxes socials[3][modifica]

Les xarxes socials han provocat una nova edat d’or en aquest format, que havia perdut terreny, avant d’altres d’alta resolució per les fotografies. Les xarxes socials com Google Plus o Tumbrl que permeten les animacions han fet que el gif animat torni a ser un format molt utilitzat per la seva senzillesa d’edició i poc pes davant als vídeos.

Recentment, les xarxes socials com Telegram, Twitter o Facebook s’han sumat i han inclòs ha possibilitat d’utilitzar imatges GIF en els seus serveis. La seva popularitat també arriba fins webs dedicades a aquest tipus d’imatges com GIPHY, que es troba a llocs privilegiats (322) en el rànquing Alexa.

GIF al WhatsApp[modifica]

Actualment els GIFs s'han estès de tal manera que fins i tot s'utilitzen per a respondre missatges, i aquest és el cas de l'aplicació de missatgeria instantània, WhatsApp. L'aplicació va habilitar l'enviament d'aquests a la versió beta v2.17.6 [4] d'una manera ràpida i fàcil: es tracta d'obrir la pestanya de l'emoticona a la part esquerra de la pantalla. Un cop s'obre la selecció d'emoticones, a la part inferior de la pantalla hi trobem el símbol GIF. Si el seleccionem, podem escollir, i fins i tot buscar, el GIF més apropiat.[5]

GIF als mitjans de comunicació[modifica]

Encara que hi hagi l'opció de transmetre la mateixa idea amb un petit vídeo o amb una frase, un GIF presenta uns avantatges tècnics a tenir en compte: dinamitza la comunicació, té una reproducció immediata, facilita la retenció visual i produeix un gran impacte emocional.

Les primeres presències de gifs animats a la comunicació van ser en la revista nordamericana TIME qui va publicar una portada que incloïa un gif, que després de la presentación per part d'Apple dels nous models d'iPhone i Apple Watch va construir una portada que girava al voltant d'un article que parlava sobre la manera en que aquesta empresa estava invaïnt els nostres cossos. La imatge que es va utilizar per il·lustrar aquest article en les seves versions digitals va ser la de una nina humana en la que pestanyejaven gràfics i nombres: un GIF. La seva versió en paper era igual però sense moviment. Uns dies després d'aquesta publicació, el 29 de setembre de 2014, la revista New Yorker va presentar una portada animada a la seva pàgina web i a la seva aplicació mòbil. La imatge constava d'un taxi de Nova York amb el Empire State de fons i unes gotes de pluja que es desplaçaven per la pantalla.

Actualment, els lectors de revistes com Huffington Post o The New York Times estan acostumats a llegir notícies que contenen GIFS i les seves aparicions en portades i és una manera d'arribar a un públic molt més extens que cada vegada s'està popularitzant més.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GIF Modifica l'enllaç a Wikidata