Spaghetti western

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Pòster de l'spaghetti wester El bo, el lleig i el dolent, paradigma del gènere

Espagueti Western, també conegut com a Macaroni western (principalment al Japó),[1] és un ampli subgénere de pel·lícules de cinema Western que va sorgir a mitjan anys seixanta arran de l'estil de les pel·lícules de Sergio Leone i de l'èxit internacional de taquilla .[2] El terme va ser utilitzat per crítics nord-americans i d'altres països perquè la majoria d'aquests Westerns van ser produïts i dirigits per italians.[3]

Segons l'actor veterà del subgènere Espagueti Western Aldo Sambrell, la frase "Espagueti Western" va ser encunyada pel periodista espanyol Alfonso Sánchez.[4] La denominació d'aquestes pel·lícules a Itàlia és Western all'italiana (western a la italiana). Italo-Western també s'utilitza, especialment a Alemanya. El terme Eurowesterns es pot utilitzar per incloure també Westerns que es van produir a Europa, però no es van anomenar Espagueti Western, com les pel·lícules Winnetou de l'Alemanya occidental o els Ostern Westerns. La majoria de les pel·lícules van ser coproduccions internacionals entre Itàlia i Espanya, i de vegades França, Alemanya, Portugal, Grècia, Israel, Iugoslàvia o els Estats Units.

Aquestes pel·lícules van ser publicades originalment en italià, però com la majoria de les pel·lícules comptaven amb un repartiment multilingüe i el so es va tornar a sincronitzar, la majoria dels "western all'italiana" no tenen una llengua oficial.[5] L'equip típic d'Espagueti Western estava format per un director italià, un equip tècnic italo-espanyol,[6] i un repartiment d'actors italians, espanyols, alemanys i americans, de vegades una estrella de Hollywood en davallada i, de vegades, una potencial estrella com el jove Clint Eastwood en tres de les pel·lícules de Sergio Leone.

Més de sis-cents Westerns europeus es van realitzar entre 1960 i 1978. Els coneguts Espagueti Westerns van ser dirigits per Sergio Leone i escrits per Ennio Morricone, en particular les tres pel·lícules de la Dollars Trilogy (protagonitzades per Clint Eastwood com a personatge principal) —Fistful of Dollars (1964), For a Few Dollars More (1965 ) i The Good, the Bad and the Ugly (1966)—, així com Once Upon a Time in the West (1968, protagonitzada per Charles Bronson). Aquests es troben entre els millors Westerns de qualsevol subgènere.[7]

Característiques[modifica]

El spaghetti western es caracteritza per una estètica bruta alhora que estilitzada, i per uns personatges que aparentment manquen de moral, ruds i durs. Per les seves altes dosis de violència, i el caràcter tèrbol i enganyós dels seus personatges principals, es considera la pel·lícula nord-americana Veracruz (1954), de Robert Aldrich, com una de les precursores d'aquest nou subgènere.

Una altra característica dels spaghetti westerns era l'escàs pressupost amb el qual es rodaven la majoria d'ells; no obstant això, cal ressaltar l'acceptable nivell artístic que van aconseguir molts d'ells tot i la limitació econòmica. Una fórmula per estalviar despeses va ser la de reutilitzar els decorats per rodar diferents pel·lícules; a això se li sumava el fet que la majoria d'elles eren coproduccions entre Itàlia, Espanya i, ocasionalment, altres països europeus com Alemanya o França.

Per a molts crítics de cinema, el espagueti western va canviar la forma de fer cinema. Ennio Morricone, amb les seves bandes sonores per a aquest gènere, va ser qui va popularitzar el gènere de la música de pel·lícules. A partir d'aquest fenomen, la banda sonora original va esdevenir un element clau per donar força a les escenes d'acció servint de vehicle (gràcies a un joc de muntatge) per convertir escenes aïllades en moments de clímax d'una pel·lícula.

Localitzacions de filmació[modifica]

La majoria dels Esgueti Westerns filmats entre 1964 i 1978 es van fer amb pressupostos baixos i filmats als estudis Cinecittà i diversos llocs del sud d'Itàlia i Espanya.[8] Moltes de les històries tenen lloc en els paisatges semiàrids del sud-oest americà i el nord de Mèxic, d'on un entorn popular era el desert de Tabernas, a la província d'Almeria, al sud-est d'Espanya, als estudis de Texas Hollywood, Mini Hollywood i Western Leone.[9] Altres llocs de rodatge utilitzats van ser a Itàlia central i meridional, com els parcs de la Valle del Treja (entre Roma i Viterbo), l'àrea de Camposecco (al costat de Camerata Nuova, caracteritzada per una topografia càrstica), els turons de Castelluccio, la zona al voltant de la muntanya Gran Sasso, i les pedreres de Tivoli i Sardenya. God's Gun es va filmar a Israel.[10]

Transcendència[modifica]

Els Espagueti Westerns han deixat la seva empremta en la cultura popular, influint fortament en nombroses obres produïdes fora d'Itàlia., com per exemple:

La primera pel·lícula nord-americana de Clint Eastwood, Hang 'Em High (1968), incorpora elements de Espagueti Westerns.

La pel·lícula de Bollywood Sholay (1975) sovint es coneixia com "Curry Western".[11] Tot i que un segell de gènere més precís per a la pel·lícula seria el "Dacoit Western", ja que combina les convencions de pel·lícules índies dacoit com Mother India (1957) i Gunga Jumna (1961) amb les dels Espagueti Westerns. Sholay va generar el seu propi gènere de pel·lícules "Dacoit Western" a Bollywood durant la dècada de 1970.[12]

La pel·lícula japonesa Tampopo (1985) va ser promoguda com una "Ramen Western".

El director japonès Takashi Miike va retre homenatge al gènere amb Sukiyaki Western Django, un Western grabat al Japó que deriva de la influència de Django i la trilogia de Dòlars de Sergio Leone.[13]

El director nord-americà Quentin Tarantino ha utilitzat elements de Espagueti Western en les seves pel·lícules Kill Bill (combinats amb influències de pel·lícules kung fu),[14] Inglourious Basterds (ambientat a la França ocupada pels nazis),[15] Django Unchained (ambientat al sud d'Amèrica durant el temps de l'esclavitud)[16] i The Hateful Eight.

La pel·lícula d'animació nord-americana Rango (2011) incorpora elements de Espagueti Western, incloent un personatge modelat després de The Man With No Name.

La banda nord-americana de heavy metall Metallica ha utilitzat la composició d'Ennio Morricone "The Ecstacy of Gold", del Espagueti Western The Good, The Bad and the Ugly, per obrir diversos concerts. La banda australiana The Tango Saloon combina elements de la música de Tango amb influències de partitures de Espagueti Western. La banda Ghoultown també pren influència dels Espagueti Western. El video musical de la cançó "Knights of Cydonia" de la banda de rock britànica Muse va estar influenciat per Espagueti Westerns. La banda Big Audio Dynamite va utilitzar mostres de música de Espagueti Western quan barrejava la cançó "Medicine Show". Dins de la cançó es poden escoltar mostres de pel·lícules de Espagueti Western com A Fistful of Dollars; The Good, The Bad and The Ugly; i Duck You Sucker.[17]

Selecció de pel·lícules[modifica]

Referències[modifica]

  1. A Fistful of Dollars (The Christopher Frayling Archives: A Fistful of Dollars) (Blu-ray disc). Los Angeles, California: Metro-Goldwyn-Mayer. 1967.
  2. "The Spaghetti Westerns of Sergio Leone"spaghetti-western.net.
  3. "BEGINNER'S GUIDE TO THE SPAGHETTI WESTERN"spaghetti-western.net.
  4. Joyner, C. Courtney Aldo Sambrell Interview The Westerners: Interviews with Actors, Directors, Writers and Producers McFarland, 14 October 2009, p. 180
  5. Frayling (2006) pp. 68-70
  6. Fridlund (2006) p.5
  7. Top 100 Western Movies a Rotten Tomatoes.
  8. Moliterno, Gino (2008). "Western All'Italiana". Historical Dictionaries of Literature and the Arts 28. Scarecrow Press. pp. 338–339.
  9. Dozens of 'Spaghetti' Westerns have been filmed at Mini Hollywood
  10. https://www.spaghetti-western.net/index.php/Diamante_Lobo
  11. "Weekly Classics: Bollywood's Curry Western". dawn.com.
  12. Teo, Stephen (2017). Eastern Westerns: Film and Genre Outside and Inside Hollywood. Taylor & Francis. p. 122. ISBN 9781317592266
  13. "Spaghetti Western served up in Japan". japantimes.co.jp.
  14. "Kill Bill Vol. 2". Exclaim!
  15. "DEBATING INGLOURIOUS BASTERDS". filmquarterly.org.
  16. "Why Django Unchained's Slavery Tale Had to Be a Spaghetti Western". vulture.com.
  17. This Is Big Audio Dynamite – esmark.net.