Django desencadenat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaDjango desencadenat
Django Unchained
Django Unchained Poster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Quentin Tarantino
Protagonistes
Producció Stacey Sher
Reginald Hudlin
Pilar Savone
Guió Quentin Tarantino
Música Ennio Morricone
Fotografia Robert Richardson
Muntatge Fred Raskin
Productora A Band Apart
Distribuïdora The Weinstein Company
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica
Data d'estrena 15 de desembre de 2012 (EUA)
Durada 165 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Califòrnia
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost $100,000,000[1]
Ingressos $309,179,000[2]
Temàtica
Gènere cinema d'acció, blaxploitation, western i drama
Tema principal venjança i esclavitud als Estats Units
Lloc de la narració Texas i Tennessee
Època d'ambientació 1858
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 8.5/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.9/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Django desencadenat (títol original en anglès, Django Unchained)[3] és una pel·lícula d'estil western èpic estatunidenca de 2012 escrita i dirigida per Quentin Tarantino. Els protagonistes de la pel·lícula són Jamie Foxx, Leonardo DiCaprio, Christoph Waltz, Kerry Washington i Samuel L. Jackson. La pel·lícula es va estrenar als Estats Units d'Amèrica el 25 de desembre de 2012.

La pel·lícula transcorre en l'era prèvia a la Guerra Civil dels Estats Units en el sud del país, en el ja vell Oest.[4] Un esclau (Foxx) és alliberat per un caçador de recompenses (Waltz) amb qui s'associa per creuar els EUA per rescatar la seva dona (Washington) d'un cruel i poderós propietari de plantacions de cotó (DiCaprio).

La pel·lícula va ser aclamada per la crítica i nominada a 5 Òscars incloent: Millor Pel·lícula, Millor Actor Secundari (Waltz) i Millor Guió Original (Tarantino). A la 70a gala dels Globus d'Or, Christoph Waltz va guanyar el Globus d'Or com a Millor Actor Secundari i Quentin Tarantino va guanyar el Globus d'Or a Millor Guió Original.

Argument[modifica]

En el 1858, els germans Speck porten un grup d'esclaus afroamericans encadenats caminant en fila india mentres ells van a cavall. Entre el grup d'esclaus hi ha en Django (Jamie Foxx). Enmig de la nit, apareix un carruatge d'un tal Dr. King Schultz (Christoph Waltz), un dentista alemany immigrat des de Düsseldorf. Schultz està interessat a comprar un dels esclaus, que resulta ser en Django. Un cop el Dr. Schultz s'assegura que Django és l'esclau que busca fa una oferta de compra per ell, però els germans Speck repliquen que no estan en venda i l'amenacen que marxi apuntant-lo amb un rifle. Davant d'aquesta situació, Schultz mata un dels germans Speck (el que l'apuntava) i, dispara el cavall de l'altre germà fent que la cama d'aquest quedi atrapada i fracturada sota el cos del cavall. Un cop Schultz té la situació controlada obliga a firmar (des de sota el cavall) els documents que fan a Schultz propietari de Django amb tota legalitat. Tot seguit allibera la resta d'esclaus i els ofereix dues opcions; dur el seu propietari al poble més proper o matar-lo i enterrar-lo juntament amb el seu germà i fugir cap al nord (on hi ha menys racisme). Schultz i Django marxen deixant el destí dels Speck en mans dels esclaus. És llavors quan el Dr. Schultz li revela a Django el motiu pel qual l'ha vingut a buscar: el necessita per identificar els germans Brittle, un trio d'assassins sense pietat que treballen pel propietari d'una plantació on Django havia servit d'esclau. Schultz li explica que la seva veritable professió és caça-recompenses i que hi ha una recompensa sobre cadascun dels tres germans Brittle. Li confessa que ell no sap qui són i que per això el necessita, perquè Django els identifiqui. Llavors Schultz i Django fan el següent pacte: Django ajudarà a Shultz a localitzar i identificar els germans Brittle i, a canvi, Shultz pagarà la llibertat a Django donant-li a més un cavall de 75$. Django accepta. Els dos es dirigeixen a la plantació i un cop allí Schultz entra a la casa i li diu a Django que esperi fora. Mentres el Dr. és dins, Django identifica els germans Brittle i amb ànim de venjança, sense ni tan sols avisar al Schultz, ell mateix els mata. Davant d'aquest fet Schultz es queda sorprès i li proposa associar-se per caçar recompenses junts. Django accepta.

En acabar l'hivern, Schultz i Django confirmen que l'actual amo de Broomhilda és Calvin Candie (Leonardo DiCaprio) un encantador però malvat propietari d'una plantació a Mississippí que obliga els seus esclaus a lluitar a mort en les "Lluites de Mandingos". Schultz espera que Candie demanarà un preu molt elevat per Broomhilda si són sincers amb els motius pels quals volen comprar-la. És per això que preparen un pla on fingiran ser aficionats a les "lluites de mandingos" i la intenció de comprar un dels lluitadors de Candie per una important suma de diners i de manera afegida en el mateix paquet comprar a Broomhilda sense aixecar sospites i marxar abans de pagar. Schultz i Django es troben amb Candie en un club de Greenville i li ofereixen 12.000$ per un dels seus lluitadors. Candie pica i els convida a la seva plantació. En el camí Schultz i Django presencien com Candie fa que els seus gossos es mengin un dels seus lluitadors per haver intentat fugir espantat després de perdre un ull en l'última lluita. Schultz aprofita el fet que Broomhilda parla alemany (ja que els seus primers propietaris ho eren) com a excusa per comprar-la per 300$ i així poder sentir nostàlgia de la seva pàtria.

Durant el sopar a la casa colonial de la plantació Django fa sospitar a l'esclau de confiança (i el més vell) de Candie, Stephen (Samuel L. Jackson). Aquest dedueix amb encert que Django i Broomhilda es coneixen, que la venda del lluitador no és més que un estratagema i li ho fa saber a Candie en privat. Candie, enfurismat, exigeix els 12.000$ per Broomhilda o la matarà. Schultz accepta el preu per tal de salvar la vida de Broomhilda. Un cop pagats els diners (totes les recompenses de la primavera) i els papers de la venda signats correctament, Candie li demana a Schultz tancar el tracte amb una encaixada de mans. El menyspreu que sent Schultz per Candie li ho impedeix i Candie amenaça de nou amb matar a Broomhilda. És llavors quan Schultz, ple d'odi, dispara i mata a Candie amb una Derringer amagada a la màniga. Però a Schultz també li disparen i mor. Això fa que es desencadeni una guerra de trets. Django mata molts dels homes de Candie però finalment es veu obligat a rendir-se quan Stephen, que té a Broomhilda, amenaça de matar-la.

Stephen i la germana de Candie decideixen venjar la mort de Candie enviant a Django a treballar a la mina fins que hi mori i tancant Broomhilda en un barracó per sempre i convertint-la en una esclava sexual. De camí cap a la mina, Django convenç els conductors de la caravana que ell és no és un esclau sinó un caça-recompenses ensenyant el paper ("wanted") de la seva primera recompensa i els enganya dient-los que hi ha una recompensa molt elevada per alguns fugitius que s'han refugiat com a treballadors de la plantació de Candie. Els ofereix una part de la recompensa si l'ajuden. Però en el moment en què és alliberat Django mata tots els tres homes que conduïen i custodiaven la caravana d'esclaus, els roba la dinamita i surt cavalcant amb un dels cavalls cap a Candyland.

Un cop a la plantació, Django descobreix el cos mort de Schultz, recupera el certificat de llibertat (firmat) de Broomhilda i es reuneix amb ella després d'alliberar-la del barracó. Entren a la mansió, vestits de dol, tots els membres importants de la plantació després d'haver assistit al funeral de Candie i és llavors quan Django es rebel·la. Fa fora tots els esclaus de la casa i mata tota la comitiva excepte l'Stephen, a qui li dispara als genolls i el deixa agonitzant com al traïdor de tots els de la seva raça. Django encén la metxa de tota la dinamita robada i que ha repartit per tota la casa i marxa. Django i Broomhilda veuen des de la distància com la casa explota, matant l'Stephen, i marxen cavalcant junts.

Actors[modifica]

Jamie Foxx, Christoph Waltz, Kerry Washington i Samuel L. Jackson en l'estrena francesa a París el gener de 2013.

També hi apareixen els actors James Russo com a Dicky Speck, Tom Wopat com a U.S. Marshall Gill Tatum,[14] Don Stroud com a Xèrif Bill Sharp, Russ Tamblyn com a fill d'un pistoler, Amber Tamblyn com a filla d'un pistoler, Bruce Dern com a Old Man Carrucan, M. C. Gainey com a Big John Brittle, Cooper Huckabee com a Lil Raj Brittle, Doc Duhame com a Ellis Brittle, Jonah Hill com a Bag Head #2,[16] and Lee Horsley com a Xèrif Gus (Snowy Snow). Zoë Bell, Michael Bowen, Robert Carradine, Jake Garber, Ted Neeley, James Parks, i Tom Savini com els buscadors a Candyland,[17] mentre Michael Parks, John Jarratt, i Quentin Tarantino són treballadors de la LeQuint Dickey Mining Co..

Producció[modifica]

Gestació del projecte[modifica]

Quentin Tarantino a l'estrena de la pel·lícula a Paris.

El 2007, Quentin Tarantino, manifestava al Daily Telegraph la idea de fer un spaghetti western situat en el Deep South durant l'etapa de la pre-guerra civil dels EUA, batejant el projecte com un southern. En el diari expressava la voluntat de "fer pel·lícules que posessin a la pantalla l'horrible passat de l'esclavitud als EUA però no en el format habitual de pel·lícules socials o polítiques, sinó en forma d'espagueti western. Vull fer-ho així perquè les pel·lícules americanes sobre esclavatge no ho han fet mai abans perquè és una cosa de la qual la societat americana s'avergonyeix i els altres països no ho fan perquè no se senten amb el dret de fer-ho."[21] Tarantino després va explicar l'origen de la idea: "Estava escrivint un llibre sobre Sergio Corbucci quan va sorgir la manera d'explicar la història. Una de les coses divertides quan escrius amb un subtext crític ... és que no tens la necessitat de ser exacte. No ha de ser el que el director estava pensant. És el que a tu et suggereix. En fas una versió. Va ser escrivint sobre les seves pel·lícules que vaig percebre-hi aquest pervers i salvatge oest. Era surrealista veure la gran quantitat de feixisme que hi havia. Així que ara estic escrivint una història sencera sobre el tema i penso que no sé si Sergio estava pensant de la mateixa manera que jo ho veig ara quan ho escrivia, però així és com jo ho veig i ho faré!"[22]

Tarantino va acabar el guió el 26 d'abril del 2011 i entregà l'esborrany final a la Weinstein Company.[23] L'octubre de 2012, RZA, col·lega habitual de Tarantino des de la col·laboració en la banda sonora de Kill Bill, va dir que havia intentat utilitzar les idees que Tarantino havia aportat a la pel·lícula The Man with the Iron Fists i utilitzar-les per a Django. El resultat hauria estat RZA protagonitzant un Django més jove apareixent en una subhasta. Però per una incompatibilitat d'agendes la participació de RZA no va ser possible.[24]

Una de les pel·lícules que han servit com a inspiració és l'espaguetti western Django de Sergio Corbucci (1966). És per això que el seu protagonista, Franco Nero apareix en un cameo a Django Unchained.[25] Una altra de les inspiracions és la pel·lícula Mandigo (1975), sobre un esclau entrenat per lluitar contra altres esclaus.[26] Tarantino inclou en la pel·lícula escenes en la neu homenetjant The Great Silence.[27] Tarantino va dir en el The Guardian: "El Silenzio té lloc a la neu. M'agraden molt les escenes que transcorren en un entorn nevat, Django Unchained té unes grans escenes de neu a la meitat de la pel·lícula" .[27]

Títol[modifica]

Cartell del Django de 1966

El títol Django Unchained (Django Desencadenat) és una clara al·lusió a la pel·lícula Django de Corbucci (1966) anteriorment esmentada; i també a Hercules Unchained el títol escollit als EUA per a la pel·lícula italiana de fantasia èpica Ercole e la regina di Lidia, que narra fugida del mític heroi de l'esclavatge imposat per un malvat tirà fins a convertir-se un Angel Unchained (Àngel Desencadenat) una pel·lícula de 1970 que narra una venjança idèntica.[28][29]

Actors[modifica]

Entre els candidats a interpretar el paper de Django van sonar els noms de Michael K. Williams i Will Smith, però finalment va ser Jamie Foxx qui es va endur el paper.[30][31] Franco Nero, el protagonista de Django (1966) va sonar pel paper de Calvin Candie,[32] però finalement apareix fent un cameo amb un personatge menor. Abans però, Nero va suggerir interpretar un misteriós genet que persegueia a Django en forma de visió que finalment hauria resultat ser el seu pare; però Tarantino va optar no utilitzar aquesta idea. Kevin Costner va estar negociant fer d'Ace Woody[34] però es va veure obligat a renunciar-hi per problemes d'agenda.[35] En el seu lloc es va proposar a Kurt Russell que més tard va abandonar el projecte. Després d'aquests intents fallits, finalment el personatge d'Ace Woody es va fusionar amb el de Billy Crash que interpreta Walton Goggins.[38]

Un altre personatge eliminat per qüestions d'agenda va ser el que se li va proposar a Jonah Hill, qui havia d'interpretar a Scotty Harmony, un jugador que perdia a Broomhilda en una partida de pòquer contra Candie. Jonah Hill en aquells moments estava participant a The Watch.[40][41] Aquest paper també es va oferir a Sacha Baron Cohen que va rebutjar-lo per poder aparèixer a Les Misérables. Finalment ni el personatge Scotty, ni la partida de pòquer, apareixen a la pel·lícula.[39]

El 15 de juny de 2012, Jonah Hill va anunciar que podria participar en el repartiment però interpretant un altre personatge.[19] El 4 d'abril de 2012, Joseph Gordon-Levitt comunicava que no podria aparèixer a la pel·lícula per un motiu prioritari: el seu debut com a director amb la pel·lícula Don Jon's Addiction. Gordon-Levitt explicava "M'hagués agradat molt, molt haver pogut fer el paper. Tarantino és un dels meus directors preferits."[42] A la pel·lícula hi apareixen diversos actors famosos en etapes anteriors del món del cinema i la televisió com Tom Wopat, Bruce Dern, Michael Parks i Don Johnson.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]


Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://boxofficemojo.com/movies/?id=djangounchained.htm
  2. «Django Unchained (2012) – Box Office». Box Office Mojo. [Consulta: 25 gener 2013].
  3. Títol en català
  4. western
  5. Dimako, Peter. «Jamie Foxx joins DJANGO UNCHAINED as lead for Quentin Tarantino». Upcoming-Movies.com, 22-06-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].
  6. 6,0 6,1 Weinstein, Joshua L. «Jamie Foxx, Leonardo DiCaprio to Star in 'Django Unchained'». TheWrap.com. The Wrap News Inc., 22-06-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].
  7. «Cast & Crew». http://www.djangounchained-movie.net/. [Consulta: 7 gener 2012].
  8. Cieply, Michael. «Spaghetti Surrealism Makes a Comic-Con Appearance». artsbeat.blogs.nytimes.com, 15-07-2012. [Consulta: 7 gener 2012].
  9. Courtney O. «Django Unchained Gets Samuel L. Jackson». MovieWeb.com. MovieWeb, Inc, 14-09-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].
  10. Jagernauth, Kevin. «Don Johnson Joins Quentin Tarantino's 'Django Unchained'». The Playlist. indieWIRE, 11-10-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].
  11. Dimako, Peter. «Dennis Christopher joins DJANGO UNCHAINED». Upcoming-Movies.com, 28-09-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].
  12. «Saturn Awards: James Remar says there’s a "message" in "Django Unchained" – IFC». Ifc.com, 27-07-2012. [Consulta: 28 desembre 2012].
  13. White, James. «James Remar Joins Django Unchained». EmpireOnline.com. Bauer Consumer Media, 10-11-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].
  14. 14,0 14,1 Gallagher, Brian. «Django Unchained Gets James Remar and Tom Wopat». MovieWeb.com. MovieWeb, Inc, 10-11-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].
  15. «Badass New Batch of Photos for 'Django Unchained' with Jamie Foxx». FirstShowing.net, 28-05-2012. [Consulta: 12 juny 2012].
  16. Goldberg, Matt. «Jonah Hill Joins Django Unchained». Collider.com, 15-06-2012. [Consulta: 17 juny 2012].
  17. Barry, Vic. «TOM SAVINI FOR DJANGO UNCHAINED». TheMovieBit.com, 17-10-2011. [Consulta: 2 febrer 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Django desencadenat Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica]