El bo, el lleig i el dolent

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaEl bo, el lleig i el dolent
Il buono, il brutto, il cattivo
Good the bad and the ugly poster.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Sergio Leone
Protagonistes
Producció Alberto Grimaldi
Disseny de producció Carlo Simi
Guió Sergio Leone,
Luciano Vincenzoni,
Age & Scarpelli
Música Ennio Morricone
Fotografia Tonino Delli Colli
Muntatge Eugenio Alabiso
Nino Baragli
Vestuari Antonelli
Maquillatge Rino Carboni
Rino Todero
Efectes especials Eros Bacciucchi
Giovanni Corridori
Productora PEA (Produzioni Europee Associate)
Distribuïdora United Artists
Dades i xifres
País Itàlia
Espanya
Alemanya
Data d'estrena 1966
Durada 177 min.
Idioma original italià, anglès
Lloc de rodatge Madrid, Espanya i Almeria
Color color
Format 2.35:1
Pressupost 1.300.000 $
Temàtica
Gènere western
Lloc de la narració Nou Mèxic
Sèrie Dollars Trilogy
Més informació
IMDb Fitxa 9.0/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.2/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El bo, el lleig i el dolent (títol original en italià Il buono, il brutto, il cattivo)[1] és la tercera pel·lícula de la Trilogia del dòlar, dirigida per l'italià Sergio Leone el 1966, i considerada un dels màxims cims del spaghetti western (subgènere europeu del western).

Argument[modifica | modifica el codi]

El bo (Clint Eastwood) àlies "Blondie" ("Ros"), el dolent (Lee Van Cleef) alies "Sentència" ("Sentenza" en la versió italiana, "Angel eyes" en la nord-americana) i el lleig (Elli Wallach) àlies "Tuco", són respectivament, un caça-recompenses, un assassí a sou que després esdevé sergent sense escrúpols del Nord, i un lladre. Està situada en el Far West durant la Guerra de Secessió.

Després d'una descripció i situació dels personatges, El lleig duu a El bo a morir al desert, així es creuen amb una diligència de l'exèrcit sudista en la qual un soldat moribund lliura la localització d'un tresor en monedes d'or (200.000 dòlars enterrats en una tomba) a canvi d'aigua, però resulta que mor sense que cap dels dos tingui la informació completa: al Lleig li va dir el nom del cementiri Sad Hill, i al Bo li va dir el nom sobre la creu en una tomba: Arch Stanton. Així -encara que barallats i cadascun amb la meitat del secret- es tornen a associar i emprenen rumb al cementiri per l'esperança de l'or.

Pel camí es troben amb diversos entrebancs, inclosa una trobada amb el Dolent de qui sembla que aconsegueixen escapar, i finalment un duel en triangle en el cercle central empedrat del cementiri -sense precedents fins llavors en la història del gènere- i que culminarà entre el frenesí i la delirant música d'Ennio Morricone amb el tema El Trio.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

L'home sense nom de Clint Eastwood, citat erròniament com Harry el Brut.

La música[modifica | modifica el codi]

Des del moment que arriben al cementiri, l'espectacular tema musical d'Ennio Morricone, L'èxtasi de l'or i fins al duel final, amb una altra de les seves composicions per a aquesta pel·lícula, El trio, conformen un dels més memorables clímax cinematogràfics del cinema. La unió de la música i les escenes és considerada per molts espectacular. També en l'aspecte musical, cal ressaltar el tema principal, sens dubte el més conegut de les tres peces esmentades.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Ressalta especialment la banda sonora de la pel·lícula, escrita per l'inseparable amic de Leone, Ennio Morricone, fins al punt d'haver-se convertit en una de les adaptacions més memorables en la història del cinema. Moltes de les seves escenes es van rodar a la província d'Almeria, concretament al desert de Tabernas, sobretot en l'impressionant paratge de La Sartenilla, on es va construir un poblat expressament, en l'actual Parc Natural de Cap de Gata-Níjar (Cortijo del Fraile, Los Albaricoques, dunes de Cap de Gata, etc.), sent, després de Per qualche dollaro in più i Per un grapat de dòlars el gran salt d'aquella província com ideal per al rodatge del subgènere de spaghetti westerns. També fou rodada a la localitat burgalesa de Carazo a l'Espai Natural de los Sabinares del Arlanza. 250 soldats espanyols van construir el cementiri en només dos dies.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El bo, el lleig i el dolent Modifica l'enllaç a Wikidata