Els ponts de Madison

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.pngThe Bridges of Madison County
Els ponts de Madison
The Bridges Of Madison County2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Clint Eastwood
Protagonistes Clint Eastwood
Meryl Streep
Debra Monk
Jim Haynie
Phyllis Lyons
Direcció artística William Arnold
Producció Clint Eastwood i Kathleen Kennedy
Disseny de producció Jeannine Oppewall
Guió Richard LaGravenese a partir de la novel·la homònima de Robert James Waller
Música Clint Eastwood, Lennie Niehaus
Fotografia Jack N. Green
Muntatge Joel Cox
Productora The Malpaso Company
Distribuïdora Warner Bros
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1995
Durada 135 min.
Idioma original Anglès
Color color
Pressupost 22 milions dòlars
Temàtica
Basat en The Bridges of Madison County
Gènere Drama
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu
Més informació
IMDB Fitxa 7.1/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Els ponts de Madison[1] (títol original en anglès The Bridges of Madison County) és un pel·lícula estatunidenca dirigida i interpretada per Clint Eastwood, estrenada el 1995. S'inspira en una novel·la del mateix nom escrita per Robert James Waller.

Argument[modifica | modifica el codi]

El destí de Francesca Johnson sembla traçat del tot. Però un dia de l'estiu del 1965, mentre el seu marit i els seus fills han marxat a una fira a Iowa, el fotògraf Robert Kincaid li demana unes indicacions. El guiarà a través dels ponts coberts del Comtat de Madison que ha de fotografiar per al National Geographic. L'amor segueix i marca les seves vides...[2][3]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Italiana de la costa Adriàtica i esposa de guerra, Francesca s'ha trobat amb el seu marit, a casa seva, en esposa i mare de família en un mitjà cultural molt diferent del seu, enmig d'enlloc al pla país d'Iowa, on els veïns més propers de la granja es troben a desenes de quilòmetres.

És el tancament físic en una granja enmig d'enlloc, social, com a esposa i mare, i cultural on Robert és l'obertura i la unió al món. Robert representa una altra vida i una altra cultura diferent de la de les fires agrícoles i altres festes.

Abans de marxar, Robert demana a Francesca que agafi les seves coses i se'n vagi amb ell. Després de moltes reflexions, li diu que no estaria bé, que la seva família la trobaria a faltar, que aquesta sortida els feriria i que no es podrien ja estimar si marxés amb ell. La solució de Francesca és el sacrifici. Ella i Robert es continuen estimant i si queda lliure per la mort del seu marit o si demana el divorci, buscaria Robert. Així, no fan més que esperar i esperar-se mútuament.

Finalment, demana en el seu testament que incinerin el seu cos després de la seva mort i llancin les cendres al pont cobert "Roseman", on ha viscut el gran amor romàntic amb Robert. Ha donat la seva vida a la seva família i vol donar ara el que queda a Robert, que ja ha mort, les cendres del qual han estat llançades en aquest indret. Vol donar un bon exemple als seus fills quedant-se amb la família fins a la mort del seu marit. Vídua i lliure, Francesca no va poder reprendre el contacte amb Robert per correu.

El martiri de Francesca i de Robert és la redempció social per una breu i profunda trobada amorosa en què no es poden reunir més que a la seva mort al pont cobert "Roseman", allà on han viscut intensament el seu amor romàntic, en contrast a l'amor conjugal. Malgrat el sacrifici de Francesca, el seu fill li retreu aquesta trobada amorosa adulterina, mentre que la seva filla és més atenta i empàtica.

El que fa tan especial l'amor de Francesca i de Robert és que sigui tan durador i profund.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema