Els ponts de Madison

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls ponts de Madison
The Bridges of Madison County Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClint Eastwood Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióClint Eastwood i Kathleen Kennedy Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJeannine Oppewall Modifica el valor a Wikidata
GuióRichard LaGravenese i Robert James Waller Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLennie Niehaus Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJack N. Green Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJoel Cox Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros., Malpaso Productions, Amblin Entertainment i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada134 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Bridges of Madison County Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, pel·lícula amb salt enrere, drama i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIowa Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0112579 Filmaffinity: 983192 Allocine: 12994 Rottentomatoes: m/bridges_of_madison_county Letterboxd: the-bridges-of-madison-county Mojo: bridgesofmadisoncounty Allmovie: v134725 TCM: 69694 Metacritic: movie/the-bridges-of-madison-county TV.com: movies/the-bridges-of-madison-county AFI: 67102 TMDB.org: 688 Modifica el valor a Wikidata

Els ponts de Madison[1] (títol original en anglès The Bridges of Madison County) és un pel·lícula estatunidenca dirigida i interpretada per Clint Eastwood, estrenada el 1995. S'inspira en una novel·la del mateix nom escrita per Robert James Waller. S'ha doblat al català.[1]

Argument[modifica]

El destí de Francesca Johnson sembla traçat del tot. Però un dia de l'estiu del 1965, mentre el seu marit i els seus fills han marxat a una fira a Iowa, el fotògraf Robert Kincaid li demana unes indicacions. El guiarà a través dels ponts coberts del Comtat de Madison que ha de fotografiar per al National Geographic. L'amor segueix i marca les seves vides...[2][3]

Comentaris[modifica]

Italiana de la costa Adriàtica i esposa de guerra, Francesca s'ha trobat amb el seu marit, a casa seva, en esposa i mare de família en un mitjà cultural molt diferent del seu, enmig d'enlloc al pla estat d'Iowa, on els veïns més propers de la granja es troben a desenes de quilòmetres.

És el tancament físic en una granja enmig d'enlloc, social, com a esposa i mare, i cultural on Robert és l'obertura i la unió al món. Robert representa una altra vida i una altra cultura diferent de la de les fires agrícoles i altres festes.

Abans de marxar, Robert demana a Francesca que agafi les seves coses i se'n vagi amb ell. Després de moltes reflexions, li diu que no estaria bé, que la seva família la trobaria a faltar, que aquesta sortida els feriria i que no es podrien ja estimar si marxés amb ell. La solució de Francesca és el sacrifici. Ella i Robert es continuen estimant i si queda lliure per la mort del seu marit o si demana el divorci, buscaria Robert. Així, no fan més que esperar i esperar-se mútuament.

Finalment, demana en el seu testament que incinerin el seu cos després de la seva mort i llancin les cendres al pont cobert "Roseman", on ha viscut el gran amor romàntic amb Robert. Ha donat la seva vida a la seva família i vol donar ara el que queda a Robert, que ja ha mort, les cendres del qual han estat llançades en aquest indret. Vol donar un bon exemple als seus fills quedant-se amb la família fins a la mort del seu marit. Vídua i lliure, Francesca no va poder reprendre el contacte amb Robert per correu.

El martiri de Francesca i de Robert és la redempció social per una breu i profunda trobada amorosa en què no es poden reunir més que a la seva mort al pont cobert "Roseman", allà on han viscut intensament el seu amor romàntic, en contrast a l'amor conjugal. Malgrat el sacrifici de Francesca, el seu fill li retreu aquesta trobada amorosa adulterina, mentre que la seva filla és més atenta i empàtica.

El que fa tan especial l'amor de Francesca i de Robert és que sigui tan durador i profund.

Repartiment[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]