Living Out Loud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLiving Out Loud
Fitxa
DireccióRichard LaGravenese Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Holly Hunter
Queen Latifah
Martin Donovan
Rachael Leigh Cook
Danny DeVito
Elias Koteas
Eddie Cibrian
Gina Philips
Hattie Winston
Lin Shaye
Mervyn Warren
Nick Sandow
Richard Schiff
Willie Garson
Tamlyn Tomita
Jenette Goldstein
John F. O'Donohue
Suzanne Shepherd Modifica el valor a Wikidata
ProduccióDanny DeVito i Stacey Sher Modifica el valor a Wikidata
GuióRichard LaGravenese Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorge Fenton Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Bailey Modifica el valor a Wikidata
ProductoraJersey Films Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNew Line Cinema i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost20.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació15.610.299 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0120722 Filmaffinity: 115710 Allocine: 16030 Rottentomatoes: m/living_out_loud Letterboxd: living-out-loud Mojo: livingoutloud Allmovie: v173570 TCM: 327356 Metacritic: movie/living-out-loud TV.com: movies/living-out-loud AFI: 61002 TMDB.org: 46889 Modifica el valor a Wikidata

Living Out Loud és una pel·lícula de comèdia dramàtica estatunidenca del 1998 escrita i dirigida per Richard LaGravenese i ambientada a Nova York, protagonitzada per Holly Hunter, Danny DeVito, Queen Latifah, Martin Donovan, i Elias Koteas.[1]

Argument[modifica]

Judith Moore tenia el que pensava que era un matrimoni perfecte, amb ella i el seu marit estudiant per ser metges. Però després d'aturar els estudis per trobar feina i mantenir-se, passen molts anys fins que de sobte deixa la Judith per estar amb una altre metgessa. Deprimida, s'amaga al seu apartament, on Pat Francato, de mitjana edat, fa de superintendent d'edificis i operador d'ascensors. Ell està tan sol com ella, assetjat per problemes de joc, i Judith i Pat fan una connexió. No obstant això, allò que ell desitja perseguir com una relació romàntica, Judith només ho veu com una amistat. La seva amiga Liz Bailey, que canta en una discoteca, intenta millorar la vida amorosa de la Judith i la seva.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Living Out Loud va rebre ressenyes diverses de la crítica. A Rotten Tomatoes la pel·lícula té una puntuació d'aprovació del 59% basada en 34 crítiques. El consens del lloc afirma: "No original, amb caràcters unidimensionals."[2] A Metacritic la pel·lícula té una puntuació mitjana ponderada del 64% basada en les ressenyes de 24 crítiques.[3] Els públics enquestats per CinemaScore va donar a la pel·lícula una qualificació "B-" en l'escala d'A a F.[4]

Roger Ebert del Chicago Sun-Times va donar a la pel·lícula tres estrelles i mitja i va escriure que li agradava que la pel·lícula proporcionés "la comoditat d'aquestes vides que flueixen breument en el mateix corrent. La sensació que l'inesperat era lliure d'entrar a la història i no es deixaria de banda per les exigències de la trama convencional". Ebert va elogiar particularment l'escriptor i director Richard LaGravenese, que va escriure que està "més interessat en els personatges i els diàlegs que no pas en donar forma a una història convencional. Pretén el tipus de finals oberts agredolços que la vida mateixa sovint ofereix; ell no martelleja les seves clavilles quadrades en forats rodons."[5] Mark Caro del Chicago Tribune també va donar una crítica positiva a la pel·lícula, però va assenyalar que la "història també té tendència a vagar, cosa que millora la sensació de vida, però a costa que la pel·lícula se senti plenament formada."[6] La crítica de The New York Times Janet Maslin va ser menys favorable , escrivint que LaGravenese "ha manllevat de Txékhov la introspecció que descobreix l'ànima que pot ser tan inefable a la pàgina o l'escenari però que esdevé tan humidament sensible i dramàticament vaga a la pantalla" i, en descriure alguns dels "vols salvatges de la fantasia que sorgeixen de la imaginació de Judith", va observar que "per molt d'esperit lliure que espera ser la pel·lícula, no pot conciliar fàcilment sortides tan extravagants amb un ritme d'altra manera estàtic". Maslin va acreditar a Latifah com a "una gran gràcia salvadora" de la pel·lícula i també va elogiar a DeVito per "convertir Pat en una figura tridimensional i cantar They Can't Take That Away from Me amb ganes de l'aficionat a discoteca nocturna."[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Maslin, Janet. «Living Out Loud (1998) FILM REVIEW; Yada Yada as a Way Of Getting Another Life». The New York Times, October 30, 1998.
  2. ↑ «Living Out Loud (1998)». Rotten Tomatoes.
  3. ↑ «Living Out Loud». Metacritic.
  4. ↑ «Cinemascore». Arxivat de l'original el 2018-12-20. [Consulta: 7 agost 2019].
  5. ↑ Ebert, Roger. «Living Out Loud Movie Review & Film Summary (1998)». www.rogerebert.com, November 6, 1998.
  6. ↑ Caro, Mark. «THOUGHTFUL 'OUT LOUD' PAIRS HUNTER, DEVITO». chicagotribune.com. [Consulta: Aug 20, 2020].
  7. ↑ Maslin, Janet. «FILM REVIEW; Yada Yada as a Way Of Getting Another Life», Oct 30, 1998. [Consulta: Aug 20, 2020].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Living_Out_Loud&oldid=33372034»