Vés al contingut

Harry l'Executor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaHarry l'Executor
The Enforcer Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJames Fargo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Daley Modifica el valor a Wikidata
GuióStirling Silliphant i Dean Riesner Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJerry Fielding Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJoel Cox Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min i 96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeSan Francisco Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost9.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació46.236.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'acció, thriller i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Tematerrorisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSan Francisco Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074483 Filmaffinity: 986344 Allocine: 384 Rottentomatoes: m/1006646-enforcer Letterboxd: the-enforcer-1976 Mojo: enforcer Allmovie: v15855 TCM: 24486 Metacritic: movie/the-enforcer TV.com: movies/the-enforcer AFI: 55856 TMDB.org: 10649 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Dirty Harry Modifica el valor a Wikidata

Harry l'Executor (títol original: The Enforcer) és una pel·lícula dels Estats Units de James Fargo del 1976. Es tracta de la tercera pel·lícula de l'Inspector Harry Callahan. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Alguns anys després d'haver vençut l'escuadró de la mort,[2] Harry Callahan investiga un grup terrorista anomenat la Força del cop del Poble, el cap del qual, Bobby Maxwell, és un veterà del Vietnam expulsat de l'exèrcit a causa de la seva esquizofrènia. Aquesta organització extremista reclama dos milions de dòlars a la ciutat de San Francisco.

Irritat per la violència que utilitza Harry així com per les destrosses que ha fet en la presa d'hostages al començament de la pel·lícula, el tinent Mc Cay decideix traslladar-lo al servei de personal. Forma part d'un jurat per un examen d'ingrès, on l'alcalde ha donat l'ordre d'acceptar cinc homes i tres dones futurs inspectors. Harry, molest per aquesta idea fa tot el possible per descoratjar una de les candidates, Kate Moore, aconvertir-se en inspectora. Tanmateix, les ordres de l'alcalde passen sobre tota lògica i Kate és contractada com inspectora encara que només tingui nou anys d'experiència en serveis administratius, sense haver-hi fet cap detenció en la seva carrera ni haver estar enfrontada a situacions perilloses.

La primera acció important del grup és l'atracament a un magatzem ple d'armes militars de llarg abast, del qual un dels terroristes és un vell empleat. Harry i Di Giorgio intervenen, els terroristes arriben a fugit, però Di Giorgio (inspector present en les dues pel·lícules precedents) és mort per Maxwell. Més tard, Mc Cay decideix posar Harry a la criminal amb la finalitat d'ocupar-se d'aquest afer, i té com a companya Kate Moore. Vexat per aquesta decisió, es mostra força distant i prova de posar algunes dificultats.[3]

Repartiment

[modifica]
Clint Eastwood

Producció

[modifica]

El guió

[modifica]

El primer script, titulat Moving Target, va ser escrit per dos joves estudiants de cinema de San Francisco, Gail Morgan Hickman i S.W. Schurr. Fans de les dues primeres pel·lícules, s'inspiren en el segrest de Patricia Hearst l'any 1974 per l'Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament per escriure el seu guió. No coneixent ningú en el món cinematogràfic, decideixen anar al restaurant de Clint Eastwood a Carmel-by-the-Sea, el Hog's Breath Inn. Li donen al mancomunat d'Eastwood que, en principi reticent, li fa arribar a l'actor. Aquest últim queda seduït per la idea global, malgrat algunes retocs a fer.[4]

El director

[modifica]

Clint Eastwood devia dirigir en un principi la pel·lícula. Però per la seva implicació a El bandoler Josey Wales, li passa el testimoni a James Fargo, el seu ajudant de direcció a El bandoler Josey Wales i Llicència per matar.[4]

Acusació de plagi

[modifica]

Un autor va acusar Clint Eastwood de plagi pel títol de la pel·lícula, The Enforcer. Clint Eastwood es va defensar precissant que el títol era un homenatge al títol original de la pel·lícula The Enforcer amb Humphrey Bogart estrenada l'any 1951[4]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Harry l'Executor. esadir.cat. 
  2. Vegeu Magnum Force
  3. «The enforcer». The New York Times.
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) Anecdotes - Internet Movie Database