La lluna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa lluna
La Luna
Fitxa
DireccióBernardo Bertolucci
Protagonistes
ProduccióGiovanni Bertolucci
Dissenyador de produccióMaria Paola Maino Modifica el valor a Wikidata
GuióBernardo Bertolucci
Franco Arcalli
MúsicaEnnio Morricone
FotografiaVittorio Storaro
MuntatgeGabriella Cristiani
Distribuïdor20th Century Fox
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1979
Durada142 minuts
Idioma originalAnglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5 milions de dòlars[1]
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Temaincest Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0079495 Filmaffinity: 316868 Allocine: 1584 Rottentomatoes: m/10010090-la_luna Letterboxd: luna-1979 Mojo: luna Allmovie: v100682 TCM: 82184 TMDB.org: 30636 Modifica el valor a Wikidata

La Lluna és una pel·lícula italo-estatunidenca dirigida per Bernardo Bertolucci, estrenada l'any 1979.

Per aquesta pel·lícula, Bertolucci ha pres com a model l'estructura melodramàtica de les òperes de Verdi.Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

Després del defalliment sobtat del seu marit Douglas, Caterina, una cantant d'èxit de Nova York, va establir-se amb el seu fill Joe a Itàlia, on abans havia estudiat cant. A Roma, arriba al cim de la seva carrera, però Joe que té 15 anys se sent sol i abandonat. Cau en el consum d'heroïna i es posa a fer escapades en barris poc recomanables de la ciutat eterna. A poc a poc Caterina pren consciència que no sap absolutament res del seu fill. Entra en una crisi que qüestiona la manera anterior en què es creia mare i artista. Després d'una entrevista amb Mustafa, amic de Joe i traficant de droga, canvia de comportament: sedueix el seu fill i,en un viatge a Parma i voltants, manté amb ell relacions incestuoses. En aquesta ocasió recorda el primer petó que va donar fa molts anys a un Italià ; i així Joe s'entera per primera vegada del secret sobre el seu pare biològic Giuseppe que és ensenyant i viu encara a la costa amb la seva pròpia mare. Li ret visita i espera reunir de nou els seus pares. En efecte, Giuseppe surt en assajos d'òperes de Verdi on interpreta Caterina i emmascarat en un ball a les Termes de Caracalla. Els pares es reconcilien i Joe deixarà definitivament la droga, i pot finalment esdevenir adult.[3]

Repartiment[modifica]

  • Jill Clayburgh: Caterina Silveri
  • Matthew Barry: Joe Silveri
  • Veronica Lazăr: Marina
  • Renato Salvatori: el comunista
  • Fred Gwynne: Douglas Winter
  • Alida Valli: mare de Giuseppe
  • Elisabetta Campeti: Arianna
  • Franco Citti: home al Bar
  • Roberto Benigni: Upholsterer
  • Carlo Verdone: Director del Caracalla
  • Peter Eyre: Edward
  • Stéphane Barat: Mustafa
  • Pippo Campanini: el guardià de l'hotel
  • Rodolfo Lodi: Maestro Giancarlo Calo
  • Shara Di Nepi: Concetta
  • Jole Silvani: Wardrobe Mistress
  • Francesco Mei: Barman
  • Ronaldo Bonacchi: Barman
  • Mimmo Educat: Piano Mover
  • Massimiliano Filoni: Piano Mover
  • Alessio: Xofer del Caracalla
  • Tomás Milián: Giuseppe

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

La Lluna té dues cares: l'una és visible i l'altra resta dissimulada. Així, és amb els dos personatges principals en la pel·lícula, la mare i el fill. Quan era encara petit, a la vora de la mar a Itàlia, Caterina anava amb bicicleta amb Joe en el porta-equipatge al llarg d'una carretera il·luminada per la lluna. Ha cregut sempre haver nascut a Brooklyn i aquest no és més que al final de la història que s'entera que és d'ascendència italiana. La seva mare ha abandonat el seu pare, Giuseppe, ja que aquell mantenia secretament relacions incestuoses amb la seva pròpia mare.

Llocs de rodatge[modifica]

El rodatge de la pel·lícula s'ha desenvolupat en diferents llocs a Itàlia i a Nova York :

Referències[modifica]

  1. Aubrey Solomon, Twentieth Century Fox: A Corporate and Financial History, Scarecrow Press, 1989 p259
  2. esadir.cat. La lluna. esadir.cat. 
  3. «La luna». ‘‘The New York Times'’.