Bruno Ganz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgBruno Ganz
Bruno Ganz DFF Tokyo 2005.jpg
Bruno Ganz (2005)
Naixement 22 de març de 1941 (1941-03-22) (75 anys)
Zuric (Suïssa)
Nacionalitat Suïssa Suïssa
Ocupació actor de teatre i de cinema
Cònjuge Sabine Ganz (1965-present)
Premis Iffland-Ring
Cavaller de la Legió d'Honor
oficial de l'orde de les Arts i les Lletres
Merit Cross of the Lower Saxony Order of Merit (1st class)

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Bruno Ganz (nascut el 22 de març de 1941 a Zuric, Suïssa) és un important actor en llengua alemanya,[1] i un dels mes reconeguts actors suïssos.[2] Ha assolit celebritat internacional per la seva interpretació de l'àngel Damiel a Der Himmel über Berlin (traduït com a Les ales del desig o literalment El cel sobre Berlín) i pel seu paper d'Adolf Hitler al controvertit film Der Untergang del 2004), tot i que comptava ja amb una prèvia i important carrera teatral i cinematogràfica.[3][4]

És l'actual portador de l'Anell d'Iffland.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un mecànic suís i d'una italiana abans d'acabar el batxillerat, Ganz ja havia decidit convertir-se en actor. Va assistir a la Hochschule für Musik und Theater de Zuric debutant el 1961 i després a Göttingen.

El 1960, a l'edat de 19 anys, va interpretar el seu primer paper al film Der Herr mit der Schwarzer Melone (L'home del barret negre). I Gustav Knuth, un dels actors principals, va creure en les habilitats interpretatives de Ganz. Entre 1964 i 1969 va ser part de l'ensemble del Teatre Goethe a Bremen treballant amb directors com Luc Bondy, Dieter Dorn, Peter Stein, Klaus Michael Grüber, etc. Interpretant Hamlet i Macbeth de Shakespeare, Peer Gynt d'Ibsen, «Kabale und Liebe» de Friedrich von Schiller, i peces de Goethe, Maxim Gorki, Friedrich Hölderlin, Heinrich von Kleist, Bertolt Brecht, Frank Wedekind, Eurípides, etc.

Bruno Ganz va ser membre del grup teatral del Berliner Schaubühne i el 1972 va fer el seu debut al Festival de Salzburg dirigit pel director Claus Peymann, en les primeres presentacions de Der Ignorant und der Wahnsinnige, de Thomas Bernhard. El 1976 va treballar en cinema a Lumiere dirigida per Jeanne Moreau i el 1979 a Nosferatu, dirigida per Werner Herzog. La seva col·laboració amb Wim Wenders comença el 1977 amb Der amerikanische Freund ("L'amic americà") prosseguint amb la internacionalment guardonada Der Himmel über Berlin (Les ales del desig) on interpreta Damiel, l'àngel que desitja convertir-se en un humà comú i la seva seqüela de 1993 In weiter Ferne, so nah!. Ha treballat a més amb Éric Rohmer, Mauro Bolognini, Francis Ford Coppola, Theo Angelópulos, Rainer Kaufmann, Stephen Daldry, Volker Schlöndorff i altres importants cineastes.[5]

El 1986 va interpretar Prometeu d'Èsquil i El misantrop de Molière en teatre. Entre 1990 i 1991 va donar veu a dos personatges en l'adaptació radiofònica en alemany de la novel·la de Douglas Adams Life, Universe and Everything (Judiciary Pag and Prakan) produïda per Südwestfunk (actualment Südwestrundfunk) i per el Bayerische Rundfunk. El 2000 va interpretar el seu paper estel·lar en la producció de tretze hores de Peter Stein, Faust I i II de Goethe.

El 2004, va interpretar Adolf Hitler, com protagonista del film Der Untergang (L'enfonsament) del productor Bernd Eichinger. Abans d'aquest film, les produccions alemanyes només solien mostrar Hitler en escenes molt curtes o d'esquena.[6][7] Per a la seva memorable encarnació va investigar quatre mesos la preparació del rol. Com relator en obres simfònicocorals ha participat en el registre d'Il cant sospeso de Luigi Nono i Egmont de Beethoven amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida pel seu amic Claudio Abbado, el 1991 des del Schauspielhaus berlinès. Va participar en Hearing the Silence de Paul Smaczny, un documental sobre Claudio Abbado.[8]

Bruno Ganz està separat de la seva esposa Sabine, amb qui es va casar el 1965 i va tenir el seu fill Daniel el 1972. Viu a la seva ciutat natal, Zuric, a Venècia i a Berlín.

Premis[5][modifica | modifica el codi]

  • 1973 - Actor de l'any (Schauspiel des Jahres) atorgat a per la revista alemanya Theater heute
  • 1976 - Bundesfilmpreis
  • 1979 - Deutscher Darstellerpreis (Chaplin-Schuh)
  • 1991 - Hans-Reinhart-Ring de la Schweizerische Gesellschaft für Theaterkultur
  • 1996 - Katrein-Ring.
  • 2000 - Schweizer Filmpreis.
  • 2000 - Premi David di Donatello per Pane i tulipani.
  • 2001 - Schweizer Filmpreis per Pane i tulipani.
  • 2001 - Berliner Filmpreis.
  • 2004 - Bavarian Film Award, millor actor per L'enfonsament.
  • 2004 - Bambi (premi) per L'enfonsament.
  • 2006 - «Actor de l'any» , premi ALFS de laLondon Critics Circle Film per L'enfonsament.[9]
  • 2006 - Kunstpreis de la ciutat de Zuric
  • 2006 - Österreichisches Ehrenzeichen für Wissenschaft und Kunst (Premi de la Ciència i Art Austríac)
  • 2008 - Die Europa, premi del festival de Braunschweig.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Der beste Almöhi aller Zeiten» (en alemany). Focus Online, 10 desembre del 2015.
  2. Lugilde, Anxo «Per la terra de Heidi». La Vanguardia, 28 agost del 2016.
  3. «Bruno Ganz». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Bruno Ganz a Continuarà» (vídeo). Continuarà - RTVE, 1 abril del 2009.
  5. 5,0 5,1 Blubacher, Thomas. «Bruno Ganz». A: Institut für Theaterwissenschaft. Theaterlexikon [Consulta: 25 novembre 2016]. 
  6. «Actors que van ser còpies exactes dels seus personatges». L'Empordà, 31 març del 2016.
  7. García, Rocío «Entrevista | "Los alemanes se atreven ahora a mirar su historia sin complejos"» (en castellà). El País, 13-03-2009.
  8. Jariod, Pere Andreu «Un retrat de Claudio Abbado». El quadern de l'apuntador, 16 desembre del 2010.
  9. «London Critics Circle Film Awards (2006)». [Consulta: 25 novembre 2016].
  10. «Heidi». Cinema en català. Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura.
  11. «Heidi vuelve a la gran pantalla con una película del director Alain Gsponer, basada en las novelas de Johanna Spyri con Anuk Steffen (Heidi) y Bruno Ganz (Almöhi)» (en castellà). Catacultural, 7 juny del 2015.
  12. «Atom Egoyan sacseja el record de l’Holocaust nazi». Ara, 11 setembre del 2015.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruno Ganz Modifica l'enllaç a Wikidata