Vés al contingut

Mia eoniótita ke mia mera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Mia aioniotita kai mia mera)
Infotaula de pel·lículaMia eoniótita ke mia mera
Mia eoniótita ke mia mera (Μια αιωνιότητα και μια μέρα)
Fitxa
DireccióTheo Angelópulos
Protagonistes
ProduccióEric Heumann i Giorgio Silvagni
GuióTheo Angelópulos i Tonino Guerra, Pétros Márkaris, Giorgio Silvagni
MúsicaEléni Karaïndrou
FotografiaYorgos Arvanitis, Andréas Sinani
ProductoraParadis Films, Intermedias, La Sept Cinéma
DistribuïdorArtistic License Merchant Ivory Productors (EUA)
Artificial Eye (UK)
Dades i xifres
País d'origenGrècia
França
Itàlia
Estrena1998
Durada130 min
Idioma originalgrec Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació107.178 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióTessalònica Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Palma d'Or (1998, 1998) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0156794 Filmaffinity: 550313 Allocine: 19087 Rottentomatoes: m/eternity_and_a_day Letterboxd: eternity-and-a-day Mojo: eternityandaday Allmovie: v162494 TCM: 443066 Metacritic: movie/eternity-and-a-day TV.com: movies/eternity-and-a-day TMDB.org: 24858 Modifica el valor a Wikidata

Mia eoniótita ke mia mera (en grec Μια αιωνιότητα και μια μέρα, i literalment en català L'eternitat i un dia) és una pel·lícula franco-grega-italiana de Theo Angelópulos estrenada el 1998. Va obtenir la Palma d'Or del 51è Festival Internacional de Cinema de Cannes, per unanimitat del jurat presidit per Martin Scorsese.[1]

Argument

[modifica]

Quan sent que la seva vida s'acaba (ha de ser hospitalitzat i no li queden més que pocs dies de vida), Alexandre, un escriptor cèlebre, rememora el seu passat. Troba per casualitat un nen que neteja parabrises (un albanès d'origen grec) i decideix acompanyar-lo a la frontera. D'aquesta trobada emocionant, neix un estrany road movie, omplert de flash-backs i d'imatges oníriques.

Comentaris

[modifica]

Premiat amb la Palma d'Or del 51è. Festival de Cannes el 1998, aquesta pel·lícula consagra finalment la carrera de Theo Angelópulos, que ja havia rebut nombrosos premis a Cannes, però mai encara la recompensa suprema. La tria unànime del jurat sembla justificada pel fet que L'eternitat i un dia és sens dubte la pel·lícula més accessible d'Angelópulos, entre altres realitzador del The Suspended Step of the Stork i de The Beekeeper. Es troba en tot cas en aquesta pel·lícula l'univers sofisticat del realitzador grec on, més que simples històries d'intriga, hi ha imatges d'una poesia que atordeix. D'aquestes imatges, L'eternitat i un dia no n'està desproveïda, ben al contrari, com ho demostra l'escena presa a la frontera greco-albanesa on refugiats s'agafen als filferros espinosos com les notes a una partitura.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
La mort al principi

La idea de L'eternitat i un dia es remunta a la defunció de dues persones importants en la vida de Theo Angelópulos, segons la confessió del realitzador: la de Mikes Karapiperis, el cap decorador de les primeres pel·lícules del cineasta, i la de l'actor italià Gian Maria Volonte, mort el 1994 en el rodatge de To Vlemma tu Odissea (La mirada d'Ulisses). D'aquestes dues desaparicions flueixen les ganes de saber el que aquestes persones haurien fet si haguessin tingut un dia més de vida.

La fi d'una trilogia

L'Eternitat i un dia clou una trilogia començada amb The Suspended Step of the Stork (1991) i continuada per To Vlemma tu Odissea (La mirada d'Ulisses) (1995). Tres pel·lícules que evoquen cadascuna a la seva manera

« la noció de límit o de frontera en la comunicació entre els éssers, en l'amor, en el pas de la vida a la mort »

com ho explica Theo Angelópulos.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]