Hets

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaHets
Hets.jpg
modifica
Fitxa
DireccióAlf Sjöberg
Ingmar Bergman
Protagonistes
ProduccióVictor Sjöström modifica
GuióAlf Sjöberg i Ingmar Bergman
MúsicaHilding Rosenberg
FotografiaMartin Bodin modifica
MuntatgeOscar Rosander
ProductoraSvensk Filmindustri
Dades i xifres
País d'origenSuècia
Estrena1944
Durada101 min
Idioma originalSuec
Coloren blanc i negre modifica
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióEstocolm modifica

IMDB: tt0036914 Filmaffinity: 262503 Allocine: 53953 Rottentomatoes: m/603342309 Allmovie: v50477 TCM: 93659 Modifica els identificadors a Wikidata

Hets és una pel·lícula sueca d'Alf Sjöberg, estrenada el 1944. És la primera pel·lícula que va interpretar Ingmar Bergman.

Argument[modifica]

Widgren, alumne d'institut idealista que somia a esdevenir escriptor, té per professor de llatí un ésser sàdic sobrenomenat Caligula per tots els alumnes. Un vespre Widgren es creua amb Bertha, la noia del despatx de tabac, èbria i desesperada. L'acompanya a casa seva i se n'enamora. Aquesta li explica amb paraules de doble sentit que és hostilitzada i és terroritzada per un misteriós home tirànic, que, diu, l'acabarà matant...

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • La pel·lícula és treta d'una novel·la de Bergman, inspirada en el seu últim any a l’institut. Bergman va treballar llavors per fer-ne la pel·lícula.
  • La primera versió de la pel·lícula s'acabava a l'escena dels resultats del batxillerat: tots els estudiants són rebuts, a excepció de Wigdrem, que observa de l'exterior, sota un porxo. S'allunya sota la pluja i es veu Caligula, somrient com un vencedor a la finestra, fer-li signes d'adéu. En lloc d'aquest final, jutjada massa fosca, es va demanar a Bergman d'escriure'n un altre, més optimista. Tenint Sjöberg altres obligacions, és Bergman qui va rodar els últims plans.
  • La pel·lícula evoluciona entre realisme i expressionisme la qual cosa augmenta el costat terroritzant de certes escenes, fent bolcar allò que és quotidià en el malson. El contrast és accentuat, el mal vaga en l'ombra, els decorats es fan aclaparadors.

Premis[modifica]