Dies perduts

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaDies perduts
The Lost Weekend
Ray Milland in The Lost Weekend with El in Background.jpg
Fitxa
DireccióBilly Wilder
Protagonistes
Ray Milland
Jane Wyman
ProduccióCharles Brackett
GuióCharles R. Jackson (novel·la)
Charles Brackett
Billy Wilder
MúsicaMiklos Rozsa, Giuseppe Verdi (La Traviata)
FotografiaJohn F. Seitz
MuntatgeDoane Harrison
VestuariEdith Head
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1945
Durada101 minuts
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí
RodatgeNova York i Los Angeles
Coloren blanc i negre
Descripció
Basat enThe Lost Weekend (en) Tradueix
Gèneredrama
Temaalcoholisme
Lloc de la narracióManhattan i Nova York
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0037884 Filmaffinity: 325753 Allocine: 65267 Rottentomatoes: m/lost_weekend Mojo: lostweekend Allmovie: v30170 TCM: 81891 TV.com: movies/the-lost-weekend
Modifica les dades a Wikidata

Dies perduts (original: The Lost Weekend) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder, estrenada el 1945, segons la novel·la The Lost Weekend escrita el 1944 per Charles R. Jackson. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Don Birnam és un alcohòlic des de fa anys. Vet aquí que fa deu dies que no ha tocat una gota d'alcohol, i sembla anar pel bon camí.

Arreglant-se per no anar a passar un cap de setmana en el camp amb el seu germà i la seva amiga, es troba sol quatre dies. Repensa el seu passat, sovint espatllat per l'ampolla. Aquesta vegada, el seu descens als inferns serà l’últim, d'una manera o d'una altra. .[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Amb Marty de Delbert Mann, Dies perduts és l'única pel·lícula que ha obtingut alhora l’Oscar a la millor pel·lícula a Hollywood i la Palma d'Or (en aquell temps Gran Premi del Festival) a Cannes.

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Dies perduts». esadir.cat.
  2. «The Lost Weekend». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]