Love Story

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLove Story
Lovestory.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
DireccióArthur Hiller
Protagonistes
Director artísticPhilip Smith
ProduccióHoward G. Minsky, Arthur Hiller i David Golden
GuióErich Segal
MúsicaFrancis Lai
FotografiaDick Kratina
MuntatgeRobert C. Jones
VestuariAlice Manougian Martin, Pearl Somner, Linda Howard i Ed Brennan
MaquillatgeMartin Bell
ProductoraParamount Pictures i Love Story Company
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1970
Durada96 min
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí
Coloren color
Descripció
Basat enLove Story (en) Tradueix
GènereDrama
Lloc de la narracióNova York i Boston
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0066011 Filmaffinity: 866133 Allocine: 42142 Rottentomatoes: m/love_story Mojo: lovestory Allmovie: v30317 TCM: 4689 Metacritic: movie/love-story TV.com: movies/love-story
Modifica les dades a Wikidata

Love Story és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Arthur Hiller, estrenada el 1970 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Oliver Barrett IV, ve d'una gran nissaga de diplomats de Harvard rica i eminent. Sens dubte per sortir del motllo de l’«Ivy League» (és a dir de les principals universitats de l'Est dels Estats Units), té un enamorament sobtat per Jennifer Cavalleri, una americana d'origen italià, pobre i catòlica, estudiant de música, a Radcliffe. Decideixen casar-se a finals del seu any universitari malgrat l'opinió del pare d'Oliver, que s'enfada amb el seu fill. Sense l'ajuda financera del seu pare, la jove parella lluita per poder pagar els estudis d'Oliver en una escola d'advocats. Finalment, surt tercer de la seva promoció, i obté un treball molt ben pagat en una firma d'advocats a Nova York, mentre que Jennifer ensenya música en una escola privada.

En vista dels seus ingressos elevats, tots dos de 24 anys, decideixen tenir un fill. Però no ho aconsegueixen, i després d'un cert nombre de proves, consulten un especialista, el qual, després de nombrosos testos sanguinis, informa Oliver que Jennifer té una leucèmia i està condemnada a molt curt termini.

Oliver intenta comportar-se «de manera normal» segons els consells del doctor, sense parlar-ne a Jennifer, però aquesta se n'assabenta tanmateix per un altre metge. Jennifer decideix anar a l'hospital per començar una teràpia contra el càncer, i a Oliver comença a faltar-li diners per pagar l'hospital. Desesperat, demanarà l'ajuda financera al seu pare, al·legant una bestiesa amb una noia.

Des del seu llit de l'hospital, Jennifer arregla el seu funeral amb el seu pare, després demana a Oliver d'estrènyer-la als seus braços abans de morir.[2]

Comentaris[modifica]

Repartiment[modifica]

Cita[modifica]

«L'amor, és no haver mai de dir ho sento (« Love means never having to say you're sorry ») ha estat elevada al rang de la tretzena cita més cèlebre del cinema americà, segons l’AFI.

Al final de la comèdia What's Up, Doc? de 1972 de Peter Bogdanovich, el personatge interpretat per Barbra Streisand diu «L'amor, és no haver de dir mai ho sento». Ryan O'Neal li contesta:

« És la cosa més babaua que mai no he sentit. »

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Love Story
  2. «Love Story». The New York Times.