Ivy League

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIvy League

Localització de les vuit universitats
Dades
Tipusconferència universitària Modifica el valor a Wikidata
Creació1954
Activitat
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Format per
Universitat de Colúmbia
Universitat Dartmouth
Universitat Harvard
Universitat de Pennsilvània
Universitat Cornell
Universitat Brown
Universitat de Princeton
Universitat Yale Modifica el valor a Wikidata
Part deDivisió I de l'NCAA Modifica el valor a Wikidata
Lloc webivyleaguesports.com Modifica el valor a Wikidata

L'Ivy League, Lliga Ivy o Lliga de l'Heura, és una associació de vuit universitats privades del nord-est dels Estats Units d'Amèrica que compten amb un gran prestigi.[1] Aquestes universitats són també conegudes com Les Vuit Antigues, ja que set d'elles van ser fundades abans[1] de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

Tot i que l'Ivy League era en principi una lliga esportiva,[1] el terme ha transcendit aquest significat i es refereix principalment a connotacions d'excel·lència acadèmica i elitisme social d'aquestes universitats, associades tradicionalment a la classe alta blanca i protestant del nord-est.[2][3] En aquest sentit, destaquen per uns percentatges d'admissió extremadament baixos,[4] dotacions multimilionàries[5] i posicions entre els vint primers llocs en rànquings universitaris nacionals[6][7][8] i internacionals.[9][10][11][12]

Membres[modifica]

Les universitats membres de l'Ivy League són les següents:

Així doncs, Harvard és la més antiga i l'única fundada durant el segle XVII; Cornell és la més nova i l'única establerta després de la Declaració d'Independència dels Estats Units. Totes estan en Estats diferents tret de Colúmbia i Cornell, totes dues a Nova York.

Penn i Colúmbia tenen les ubicacions més clarament urbanes, totes dues en ciutats que superen el milió d'habitants. Brown, Yale i Harvard també es poden considerar urbanes, ja que se situen en ciutats de vora 100.000 habitants; Harvard en particular es troba a tocar de Boston, la localitat més gran i important de Nova Anglaterra. La ubicació de Princeton se sol classificar com a "suburbana",[13] mentre que Cornell i Dartmouth són decididament universitats situades en entorns rurals.

La taula següent compara les vuit institucions segons diversos paràmetres i dades de caràcter més numèric, tot i que no necessàriament objectiu: quant als rànquings d'universitats, cal no oblidar que en molts casos són mesures de l'èxit dels alumnes,[14] o l'impacte de la recerca,[15] no una anàlisi de la qualitat de l'experiència estudiant o de la docència.[16][14]

Comparativa dels membres de l'Ivy League
Universitat Estudiants de pregrau Estudiants de postgrau Ràtio estudiant-professor Percentatge d'admissió (2019)[4] Dot financer (en milions de dòlars)[17] Classificació nacional segons US News & World Report (2021)[6] Classificació mundial segons el rànquing de Xangai (2020)[9]
Brown[18] 6.632 2.501 6:1[19] 7% 4.700 14 101-150
Colúmbia[20] 8.842 18.272 6:1[21] 5% 11.260 3 7
Cornell[22] 14.743 6.239 9:1[23] 11% 7.200 18 12
Dartmouth[24] 4.417 2.154 7:1[25] 8% 6.000 13 201-300
Harvard[26] 9.950 21.616 6:1[27] 5% 41.900 2 1
Penn[28] 9.960 11.825 6:1[28] 8% 14.900 8 19
Princeton[29] 5.267 2.946 5:1[29] 6% 25.900 1 6
Yale[30] 4.664 7.357 6:1[31] 6% 31.201,7[32] 4 11

Alumnes[modifica]

Vegeu també: Categoria:Alumnes per universitat de la Ivy League

Equips esportius[modifica]

Galeria[modifica]

Història[modifica]

Tot i que els indicis per a la formació de l'Ivy League van aparèixer deu anys abans, els primers passos oficials es van fer l'any 1945, quan els vuit presidents d'aquestes universitats van iniciar les negociacions per a la formació d'una lliga conjunta de futbol americà per tal de preservar el valor de aquest esport, però igualment per preservar el valor de la vida acadèmica.[33] El primer pas per organitzar la competició dins de la lliga es va fer l'any 1952 amb l'anunci que a partir de la tardor de 1953 cada universitat jugaria amb cada universitat del grup almenys una vegada cada cinc anys. Aquest pla es va canviar el 1954 quan els presidents van anunciar que hi hauria un concurs anual de futbol americà a partir del 1956 i van autoritzar competicions similars en diversos altres esports. Des de 1977, hi ha competicions de futbol americà, futbol, bàsquet, i en algunes universitats també de beisbol, hoquei, tennis, natació, lluita lliure. Més tard, es van afegir córrer, golf i rem. A mitjans dels anys setanta també es van introduir campionats femenins, primer de bàsquet i hoquei sobre gel, i més tard en altres esports.

Rivalitats[modifica]

Tot i que aquest grup d'universitats d'elit es considera part d'una lliga, al llarg dels anys s'han desenvolupat moltes rivalitats.[34] Princeton i Pennsylvania han estat rivals de bàsquet durant anys. Cornell i Harvard són rivals des de fa temps a l'hoquei, i Harvard i Penn al futbol americà. Moltes altres universitats de la Ivy League també tenen serioses rivalitats esportives. La rivalitat entre Yale i Princeton es considera la segona més antiga dels EUA. Les competicions es van fer tan populars que els jocs es van començar a jugar a Nova York perquè els espectadors poguessin venir des de lluny a veure els jocs. La popularitat dels atletes i les rivalitats van aportar molta popularitat a les escoles, així com els ingressos de la venda d'entrades.

També hi ha rivalitats acadèmiques entre universitats. Aquestes rivalitats es reflecteixen principalment en opinions sobre quina universitat té els millors graduats, quina ofereix les millors beques, quins personatges famosos es van graduar de quina universitat, etc.

Assoliments[modifica]

Cadascuna de les universitats de la Ivy League té èxits significatius. Tots ells tenen una certa reputació i cada universitat té excel·lents programes que es distingeixen principalment en els camps de la medicina i el dret, cosa que els converteix en una de les universitats més buscades del món. A l'hora de seleccionar estudiants, tothom és molt rigorós per garantir només els millors i més intel·ligents estudiants. Moltes persones famoses es van graduar en una de les universitats de la Ivy League, com ara recents presidents dels EUA George Bush, Bill Clinton i Barack Obama. El prestigi d'aquestes universitats fa pensar a molts que només són per als rics i l'elit. Les empreses, principalment despatxos d'advocats, instal·lacions mèdiques i grans corporacions, sovint busquen graduats de l'Ivy League com a empleats potencials.

Ivy Plus[modifica]

El terme "Ivy Plus" de vegades s'utilitza per indicar una comparació o associació positiva amb la Ivy League, sovint acadèmicament. El terme es va utilitzar per descriure les Little Ivies, un grup de petites universitats d'arts liberals al nord-est dels Estats Units.[35] Altres usos comuns són Public Ivy, Hidden Ivies i Southern Ivy.

El terme Ivy Plus s'utilitza de vegades per referir-se a les vuit institucions originals (en aquest context els "Ancient Eight"),[36][37][38] més diverses altres escoles amb finalitats d'associació d'antics alumnes,[39][40] consorcis universitaris,[40][41][42][43] o comparacions de dotacions.[44][45][46][47] En el seu llibre Untangling the Ivy League, Zavel escriu: «La inclusió d'escoles que no són de l'Ivy League sota aquest terme és habitual per a algunes escoles i extremadament rara per a altres». Entre aquestes altres escoles, el Massachusetts Institute of Technology i la Universitat Stanford s'inclouen gairebé sempre. La Universitat de Chicago i la Universitat de Duke també hi participen sovint.[40]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ivy League | American football» (en anglès). [Consulta: 25 setembre 2021].
  2. ↑ Karabel, Jerome. The chosen : the hidden history of admission and exclusion at Harvard, Yale, and Princeton. Boston : Houghton Mifflin, 2005. ISBN 978-0-618-57458-2. 
  3. ↑ «Occam Education | Elite schools in the US». [Consulta: 2 juny 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Top 100 - Lowest Acceptance Rates». [Consulta: 29 maig 2021].
  5. ↑ «What Could You Buy With Harvard’s Endowment Fund? - Crimson Education US» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-06-02. [Consulta: 29 maig 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 «US News and World Report: 2021 Best National Universities» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2021].
  7. ↑ «Wall Street Journal/Times Higher Education College Rankings 2021» (en anglès), 08-09-2020. [Consulta: 29 maig 2021].
  8. ↑ «America’s Top Colleges 2019» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 «ShanghaiRanking's Academic Ranking of World Universities». [Consulta: 4 juny 2021].
  10. ↑ «QS World University Rankings 2021» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2021].
  11. ↑ «Times Higher Education: World University Rankings» (en anglès), 25-08-2020. [Consulta: 29 maig 2021].
  12. ↑ «US News and World Report: 2021 Best Global Universities». [Consulta: 29 maig 2021].
  13. ↑ «US News and World Report: Best Colleges - Princeton». [Consulta: 4 juny 2021].
  14. ↑ 14,0 14,1 «US News and World Report: How the College Rankings Were Calculated» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2021].
  15. ↑ «Shanghai Ranking | Methodology». [Consulta: 4 juny 2021].
  16. ↑ Lindsay, Samantha. «Why You Shouldn't Trust US News College Rankings» (en anglès americà). [Consulta: 4 juny 2021].
  17. ↑ «What Could You Buy With Harvard’s Endowment Fund? - Crimson Education US» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-06-02. [Consulta: 4 juny 2021].
  18. ↑ «Enrollment Factbook» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2021].
  19. ↑ «Brown University | Common Data Set». [Consulta: 4 juny 2021].
  20. ↑ «Fall Headcount Enrollment by School». [Consulta: 4 juny 2021].
  21. ↑ «Columbia FAQ: What's the student-to-faculty ratio?». Arxivat de l'original el 2013-09-07. [Consulta: 4 juny 2021].
  22. ↑ «Student enrollment» (en anglès americà), 09-11-2018. [Consulta: 4 juny 2021].
  23. ↑ «US News and World Report: Best Colleges - Cornell University». [Consulta: 4 juny 2021].
  24. ↑ «Dartmouth at a Glance» (en anglès), 08-05-2013. [Consulta: 4 juny 2021].
  25. ↑ «US News and World Report: Best Colleges - Dartmouth College». [Consulta: 4 juny 2021].
  26. ↑ «Harvard Student Population and Demographics» (en anglès americà). [Consulta: 4 juny 2021].
  27. ↑ «US News and World Report: Best Colleges - Harvard University». [Consulta: 4 juny 2021].
  28. ↑ 28,0 28,1 «Facts | University of Pennsylvania». [Consulta: 4 juny 2021].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Facts & Figures» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2021].
  30. ↑ «Yale Facts» (en anglès), 03-08-2015. [Consulta: 4 juny 2021].
  31. ↑ «Yale: Make your undergraduate education count». [Consulta: 4 juny 2021].
  32. ↑ «Yale Endowment». [Consulta: 4 juny 2021].
  33. ↑ «Timeline - Ivy League». Arxivat de l'original el 20. 4. 2016. [Consulta: 24. 10. 2016].
  34. ↑ The History Of The Ivy League - Best College Reviews
  35. ↑ «20160206110733/http:/ /www.nescac.com/about/about NESCAC». Arxivat de l'about/about original el 6 de febrer de 2016. [Consulta: 9 febrer 2016].
  36. ↑ «Around the Ivies: Ancient Eight History». The Harvard Crimson.
  37. ↑ «El començament dels vuit antics». The Cornell Daily Sun.
  38. ↑ «Modernitzant els vuit antics». Yale Daily News.
  39. ↑ Babbit, Nory. «Yale acull Ivy Conferència Plus». The Blue Print, tardor 2005. Arxivat de l'original el 2010-06-10. [Consulta: 25 març 2009].
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Zawel, Marc. «Defining the Ivy League». A: Untangling the Ivy League. College Prowler, 1 de setembre de 2005, p. 9. ISBN 1-59658 -500-5. 
  41. ↑ «Ivy Plus Sustainability Working Group». Yale. Arxivat de l'original el 2009-06-11. [Consulta: 24 novembre 2008].
  42. ↑ «Ivy + Alumni Relations Conference». Princeton. Arxivat de l'original el 26 de gener de 2009. [Consulta: 24 novembre 2008].
  43. ↑ «Ivy Plus Libraries Confederation». Columbia University Libraries. [Consulta: 27 juliol 2019].
  44. ↑ Weisman, Robert «risk_pays_off_for_endowments/ El risc paga les dotacions». The Boston Globe, 02-11-2007 [Consulta: 24 novembre 2008].
  45. ↑ Perloff-Giles, Alexandra «Columbia, MIT Fall Into Line on Aid». The Harvard Crimson, 11-03-2008. Arxivat de l'original el 17 d'agost de 2009 [Consulta: 24 novembre 2008].
  46. ↑ Bianco, Anthony «The Dangerous Wealth of the Ivy League». Businessweek, 29-11-2007 [Consulta: 24 març 2009].
  47. ↑ Lerner, Josh; Schoar, Antoinette; Wang, Jialan «Secrets de l'Acadèmia: The Drivers of University Endowment Success». Journal of Economic Perspectives. The American Economic Association, 22, 3, estiu 2008, pàg. 207–22. DOI: 10.1257/jep.22.3.207. ISSN: 0895-3309. OCLC: 16474127.

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ivy_League&oldid=32662136»