Johnny Belinda
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jean Negulesco |
| Protagonistes | Jane Wyman Lew Ayres Charles Bickford Agnes Moorehead |
| Director artístic | William Wallace |
| Producció | Jerry Wald |
| Dissenyador de producció | Robert M. Haas  |
| Guió | Allen Vincent Irma von Cube |
| Música | Max Steiner |
| Fotografia | Ted McCord |
| Muntatge | David Weisbart |
| Vestuari | Milo Anderson |
| Productora | Warner Bros. Entertainment |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1948 |
| Durada | 102 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre i en color |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Nova Escòcia |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula (1949) Oscar al millor so (1949) Oscar a la millor actriu secundària (1949) Oscar al millor actor secundari (1949) Oscar al millor actor (1949) Oscar a la millor actriu (1949) Oscar a la millor direcció (1949) Oscar a la Millor Cinematografia, Blanc i Negre (1949) Oscar al millor muntatge (1949) Oscar al millor guió adaptat (1949) Oscar a la Millor Direcció Artística, Blanc i Negre (1949) Òscar a la millor música (comèdia o drama) (1949)
|
| Premis | |
        | |
Johnny Belinda és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jean Negulesco, estrenada el 1948.
Argument[modifica]
La pel·lícula explica la història d'una nena sord-muda, Belinda McDonald, que coneix un jove metge, el Dr. Robert Richardson. El metge s'adona que la noia, encara sorda i muda, demostra una intel·ligència molt viva.
Belinda viu en una granja amb el seu pare, Black McDonald i la seva tia, Aggie McDonald, i té una existència molt solitària i aïllada. Tant el seu pare com la seva tia tenen un cert ressentiment per Belinda, ja que la seva mare va morir en el part.
El Dr. Richardson ensenya Belinda el llenguatge de signes i aviat neix un sentiment molt fort per a la nena.
La secretària del doctor, Stella McCormick, tracta de convèncer-lo per festejar la noia, però aquest s'hi nega.[1]
Repartiment[modifica]
- Jane Wyman: Belinda McDonald
- Lew Ayres: Dr. Robert Richardson
- Charles Bickford: Black McDonald
- Agnes Moorehead: Aggie McDonald
- Stephen McNally: Locky McCormick
- Jan Sterling: Stella McCormick
- Rosalind Ivan: Mrs. Poggety
- Dan Seymour: Pacquet
- Mabel Paige: Mrs. Lutz
- Ida Moore: Mrs. McKee
- Alan Napier: Advocat de la defensa
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1949. Oscar a la millor actriu per Jane Wyman
- 1949. Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1949. Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Jane Wyman
Nominacions[modifica]
- 1949. Oscar a la millor pel·lícula
- 1949. Oscar al millor director per Jean Negulesco
- 1949. Oscar al millor actor per Lew Ayres
- 1949. Oscar al millor actor secundari per Charles Bickford
- 1949. Oscar a la millor actriu secundària per Agnes Moorehead
- 1949. Oscar al millor guió original per Irma von Cube i Allen Vincent
- 1949. Oscar a la millor fotografia per Ted D. McCord
- 1949. Oscar a la millor direcció artística per Robert M. Haas i William Wallace
- 1949. Oscar al millor muntatge per David Weisbart
- 1949. Oscar a la millor banda sonora per Max Steiner
- 1949. Oscar al millor so
- 1949. Lleó d'Or
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Johnny Belinda». The New York Times.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johnny Belinda |
