Johnny Belinda

Johnny Belinda
	Jane Wyman
Fitxa tècnica
Direcció	Jean Negulesco
Protagonistes	Jane Wyman; Lew Ayres; Charles Bickford; Agnes Moorehead
Direcció artística	William Wallace
Producció	Jerry Wald
Disseny de producció	Robert M. Haas
Guió	Allen Vincent; Irma von Cube
Música	Max Steiner
Fotografia	Ted McCord
Muntatge	David Weisbart
Vestuari	Milo Anderson
Productora	Warner Bros. Entertainment
Distribuïdora	Warner Bros.
Dades i xifres
País	Estats Units
Data d'estrena	1948
Durada	102 min
Idioma original	anglès
Color	blanc i negre i color
Temàtica
Gènere	Drama
Lloc de la narració	Nova Escòcia
Palmarès
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1948); Oscar al millor so (1948); Oscar a la millor actriu secundària (); Oscar al millor actor secundari (); Oscar al millor actor () Oscar a la millor actriu (); Oscar al millor director (); Academy Award for Best Cinematography, Black-and-White (); Oscar al millor muntatge (); Oscar al millor guió adaptat (); Academy Award for Best Art Direction, Black and White (); Academy Award for Best Original Dramatic or Comedy Score ()
Premis	Oscar a la millor actriu ()
Més informació
IMDb	Fitxa
AlloCiné	Fitxa
Rotten Tomatoes	Fitxa
All Movie	Fitxa
TCM	Fitxa

Johnny Belinda és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jean Negulesco, estrenada el 1948.

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula explica la història d'una nena sord-muda, Belinda McDonald, que coneix un jove metge, el Dr. Robert Richardson. El metge s'adona que la noia, encara sorda i muda, demostra una intel·ligència molt viva.

Belinda viu en una granja amb el seu pare, Black McDonald i la seva tia, Aggie McDonald, i té una existència molt solitària i aïllada. Tant el seu pare com la seva tia tenen un cert ressentiment per Belinda, ja que la seva mare va morir en el part.

El Dr. Richardson ensenya Belinda el llenguatge de signes i aviat neix un sentiment molt fort per a la nena.

La secretària del doctor, Stella McCormick, tracta de convèncer-lo per festejar la noia, però aquest s’hi nega.^[1]