La llei del silenci

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa llei del silenci
On the Waterfront
La llei del silenci.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Elia Kazan
Protagonistes
Producció Sam Spiegel
Dissenyador de producció Richard Day
Guió Budd Schulberg
Música Leonard Bernstein
Fotografia Boris Kaufman
Muntatge Gene Milford
Vestuari Anna Hill Johnstone
Productora Columbia Pictures
Distribuïdor Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1954
Durada 108 minuts
Idioma original anglès
Rodatge Nova Jersey
Color en blanc i negre
Pressupost 910.000 USD
Descripció
Basat en article periodístic
Gènere Drama romàntic
Crim
Lloc de la narració Nova Jersey
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0047296 Filmaffinity: 479598 Allocine: 1627 Rottentomatoes: m/on_the_waterfront Mojo: onthewaterfront Allmovie: v36311 TCM: 4749 Metacritic: movie/on-the-waterfront TV.com: movies/on-the-waterfront
Modifica les dades a Wikidata

La llei del silenci (títol original en anglès: On the Waterfront)[1] és una pel·lícula dirigida per Elia Kazan l'any 1954. Va rebre 8 Oscars: a la millor pel·lícula, director, actor (Marlon Brando), actriu secundària (Eva Marie Saint), guió, fotografia, direcció artística i muntatge.

Kazan sembla justificar-se per la seva denúncia de companys davant del Comitè d'Activitats Antiamericanes -la caça de bruixes promoguda pel senador Joseph McCarthy- amb aquest esplèndid i oscaritzat drama sobre la delació. De fet, els sindicats portuaris que en l'època estaven controlats pels obrers d'esquerres apareixen en la pel·lícula sota el comandament de mafiosos, en una translació gens casual ni innocent. Davant de la por de tots els altres obrers, la figura del delator, Terry Malloy (Marlon Brando), lluny d'aparèixer com un ésser menyspreable s'eleva a nivells heroics.

Argument[2][modifica]

La vida dels estibadors dels molls novaiorquesos és controlada per un mafiós anomenat Johnny Friendly. Terry Malloy, exboxejador a sou, que treballa per a ell, és testimoni i autor indirecte d'alguna de les seves malifetes. Quan coneix Edie Doyle, germana d'una víctima de Friendly, Terry es penedeix, i comença a sentir-se culpable de la vida que porta. Ella el presenta al pare Barrie, que l'anima a acudir als tribunals perquè hi expliqui tot el que sap...

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La llei del silenci Modifica l'enllaç a Wikidata