Barry Lyndon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaBarry Lyndon
Barry Lyndon movie logo.png
Fitxa
Direcció Stanley Kubrick
Protagonistes
Ryan O'Neal
Marisa Berenson
Director artístic Roy Walker
Producció Stanley Kubrick
Dissenyador de producció Ken Adam
Guió Stanley Kubrick
Música Leonard Rosenman
Fotografia John Alcott
Muntatge Tony Lawson
Vestuari Milena Canonero
Ulla-Britt Söderlund
Productora Hawk Films Tradueix, Peregrin i Warner Bros.
Distribuïdor Warner Bros.
Dades i xifres
País d'origen Anglaterra
Estats Units d'Amèrica
Estrena 1975
Durada 184 min.
Idioma original anglès
Rodatge Oxfordshire, Powerscourt Estate Tradueix, Kells Priory Tradueix, Castell de Howard, palau de Blenheim, Huntington Castle Tradueix, Corsham Court Tradueix, Petworth House, Stourhead House Tradueix, Palau de Longleat, Wilton House, castell de Dunrobin, Castell de Dublín, Ludwigsburg Palace Tradueix, Palau nou de Potsdam i Waterford Castle Tradueix
Color en color
Pressupost 11 milions $
Descripció
Basat en The Luck of Barry Lyndon Tradueix
Gènere Drama romàntic
Bèl·lic
Lloc de la narració Dublín i Anglaterra
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0072684 Filmaffinity: 921503 Allocine: 135 Rottentomatoes: m/barry_lyndon Allmovie: v4004 TCM: 16197 Metacritic: movie/barry-lyndon TV.com: movies/barry-lyndon
Modifica les dades a Wikidata

Barry Lyndon és una pel·lícula de Stanley Kubrick basada en la novel·la The Luck of Barry Lyndon (La Sort de Barry Lyndon) del 1844 de l'escriptor William Makepeace Thackeray. Narra les proeses d'un aventurer irlandès sense escrúpols al segle XVIII, particularment la seva ascensió i caiguda en la societat anglesa.

Considerada com un "clàssic" del cinema, consta com a una de les 100 millors pel·lícules en la prestigiosa revista de cinema Time magazine així com en la revista Village Voice, en què va obtenir el lloc número 46 al rànquing en una enquesta dirigida per Sight and Sound.[1] El director Martin Scorsese considera Barry Lyndon com la seva pel·lícula preferida de Kubrick.[2]

Argument[modifica]

En la primera escena, ambientada al voltant del 1750, el pare de l'irlandès Redmond Barry (Ryan O'Neal) mor en un duel per la venda d'uns cavalls. La vídua (Marie Kean), rebutjant altres ofertes de casament, es dedica en cos i ànima a la cria del seu fill. Quan Barry era un noi jove, s'enamorà de la seva cosina, Nora Brady (Gay Hamilton). Ella també l'estimava i el sedueix, però quan el ben adinerat capità anglès John Quin (Leonard Rossiter) apareix en escena, la pobresa i debilitat de Barry el deixen de banda ràpidament. Ella i la seva família sencera desitgen un casament de conveniència amb el capità per tal de pal·liar les seves dificultats econòmiques. Barry no accepta la situació i (aparentment) mata Quin en un duel.

Per fugir de la llei, Barry viatja en direcció a Dublín, però és arrestat per un famós lladre, el capità Feeney (Arthur O'Sullivan), i el seu fill Seamus (Billy Boyle), deixant a Barry poques opcions de vida, i finalment decideix allistar-se a l'exèrcit britànic. Més tard, es reuneix amb un amic de la família, el capità Grogan (Godfrey Quigley), que l'informa que el duel era una farsa. La pistola de Barry no estava carregada amb una bala de veritat sinó que era feta de palla i Quin ni tan sols fou ferit. Va estar preparat per tal de desfer-se d'ell, per tal que el covard Quin es pogués casar amb Nora, i aleshores assegurés la situació econòmica de la família.

El regiment de Barry, l'envien a la Guerra dels Set Anys a Europa. Durant una escaramussa, Grogan és ferit de mort, i Barry deserta en la primera oportunitat, fent-se passar per un missatger. Resta uns quants dies plàcidament amb Lischen (Diana Körner), una dona solitària el marit de la qual està lluitant. Quan acaba la seva estada, es troba amb un capità prussià, Potzdorf (Hardy Krüger), que s'adona de la falsa identitat. Quan li dóna l'opció d'unir-se a l'exèrcit prussià o bé de ser condemnat per desertor, Barry s'allista al seu segon exèrcit. Durant la batalla, salva la vida de Potzdorf.

Quan la guerra acaba el 1763, el ministre de Policia prussià, l'oncle de Potzdorf, contracta Barry. Se li encomana de convertir-se en el majordom del cavaller de Balibari (Patrick Magee), un jugador professional. Els prussians sospiten que és un espia i Barry té l'ordre de verificar-ho. De tota manera, Barry descobreix que és un compatriota irlandès, li confessa tot a ell i es converteixen en socis. Barry ajuda el cavaller a guanyar en els jocs de cartes fent trampes, però quan el príncep de Tübingen (Wolf Kahler) ho sospita després de perdre una abundant suma, són expulsats de Prússia. Divaguen voltant per totes les corts, fent trampes als nobles. Barry resulta ser molt útil; quan un perdedor rebutja pagar els deutes, l'ús excel·lent de l'espasa els convenç per pagar.

Després de passar moltes experiències, Barry decideix progressar i casar-se amb alguna de bona posició. Durant un dels viatges, troba la bella i molt rica comtessa de Lyndon (Marisa Berenson). Barry troba poques dificultats per seduir-la. El seu vell i malaltís marit, sir Charles Lyndon (Frank Middlemass) mor l'any següent (1773), i ella i Barry es casen.

Repartiment[modifica]

  • Ryan O'Neal: Barry Lyndon / Redmond Barry
  • Marisa Berenson: Lady Lyndon
  • Patrick Magee: el cavaller
  • Hardy Krüger: capità Potzdorf
  • Steven Berkoff: Lord Ludd
  • Gay Hamilton: Nora Brady
  • Marie Kean: mare de Barry

Premis i nominacions principals[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Poll of the 100 Greatest Films of the 20th Century» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. ↑ (anglès) Michel Ciment, Gilbert Adair i Robert Bononno, Kubrick: The Definitive Edition

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barry Lyndon Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barry_Lyndon&oldid=22014914»