Barry Lyndon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBarry Lyndon
Barry Lyndon movie logo.png
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióStanley Kubrick
Protagonistes
Ryan O'Neal
Marisa Berenson
Director artísticRoy Walker
ProduccióStanley Kubrick
Dissenyador de produccióKen Adam Modifica el valor a Wikidata
GuióStanley Kubrick
MúsicaLeonard Rosenman Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn Alcott
MuntatgeTony Lawson
VestuariMilena Canonero
Ulla-Britt Söderlund
ProductoraHawk Films i Warner Bros. Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros.
Dades i xifres
País d'origenAnglaterra
Estats Units d'Amèrica
Estrena1975
Durada184 min.
Idioma originalanglès
RodatgeOxfordshire, Powerscourt Estate (en) Tradueix, Kells Priory (en) Tradueix, Castell de Howard, palau de Blenheim, Huntington Castle (en) Tradueix, Corsham Court (en) Tradueix, Petworth House, Stourhead House (en) Tradueix, Palau de Longleat, Wilton House, castell de Dunrobin, Castell de Dublín, Ludwigsburg Palace (en) Tradueix, Palau nou de Potsdam i Waterford Castle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost11 milions $
Recaptació20.000.000 US$ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Luck of Barry Lyndon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama romàntic
Bèl·lic
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Temanarració d'històries, historiografia, violència, individu i societat, llibertat, social hierarchy (en) Tradueix, control social, masculinitat, sexualitat, Emotional competence (en) Tradueix, colonialisme i oportunisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióDublín, Anglaterra, Regne d'Irlanda, Europa continental i Berlín Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XVIII i Guerra dels Set Anys Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0072684 Filmaffinity: 921503 Allocine: 135 Rottentomatoes: m/barry_lyndon Allmovie: v4004 TCM: 16197 Metacritic: movie/barry-lyndon TV.com: movies/barry-lyndon Modifica el valor a Wikidata
Stanley Kubrick a la gravació de Barry Lyndon.

Barry Lyndon és una pel·lícula de Stanley Kubrick basada en la novel·la The Luck of Barry Lyndon (La Sort de Barry Lyndon) del 1844 de l'escriptor William Makepeace Thackeray. Narra les proeses d'un aventurer irlandès sense escrúpols al segle xviii, particularment la seva ascensió i caiguda en la societat anglesa.

Considerada com un "clàssic" del cinema, consta com una de les 100 millors pel·lícules en la prestigiosa revista de cinema Time magazine així com en la revista Village Voice, en què va obtenir el lloc número 46 al rànquing en una enquesta dirigida per Sight and Sound.[1] El director Martin Scorsese considera Barry Lyndon com la seva pel·lícula preferida de Kubrick.[2]

Argument[modifica]

En la primera escena, ambientada al voltant del 1750, el pare de l'irlandès Redmond Barry (Ryan O'Neal) mor en un duel per la venda d'uns cavalls. La vídua (Marie Kean), rebutjant altres ofertes de casament, es dedica en cos i ànima a la cria del seu fill. Quan Barry era un noi jove, s'enamorà de la seva cosina, Nora Brady (Gay Hamilton). Ella també l'estimava i el sedueix, però quan el ben adinerat capità anglès John Quin (Leonard Rossiter) apareix en escena, la pobresa i debilitat de Barry el deixen de banda ràpidament. Ella i la seva família sencera desitgen un casament de conveniència amb el capità per tal de pal·liar les seves dificultats econòmiques. Barry no accepta la situació i (aparentment) mata Quin en un duel.

Per fugir de la llei, Barry viatja en direcció a Dublín, però és arrestat per un famós lladre, el capità Feeney (Arthur O'Sullivan), i el seu fill Seamus (Billy Boyle), deixant a Barry poques opcions de vida, i finalment decideix allistar-se a l'exèrcit britànic. Més tard, es reuneix amb un amic de la família, el capità Grogan (Godfrey Quigley), que l'informa que el duel era una farsa. La pistola de Barry no estava carregada amb una bala de veritat sinó que era feta de palla i Quin ni tan sols fou ferit. Va estar preparat per tal de desfer-se d'ell, per tal que el covard Quin es pogués casar amb Nora, i aleshores assegurés la situació econòmica de la família.

El regiment de Barry, l'envien a la Guerra dels Set Anys a Europa. Durant una escaramussa, Grogan és ferit de mort, i Barry deserta en la primera oportunitat, fent-se passar per un missatger. Resta uns quants dies plàcidament amb Lischen (Diana Körner), una dona solitària el marit de la qual està lluitant. Quan acaba la seva estada, es troba amb un capità prussià, Potzdorf (Hardy Krüger), que s'adona de la falsa identitat. Quan li dona l'opció d'unir-se a l'exèrcit prussià o bé de ser condemnat per desertor, Barry s'allista al seu segon exèrcit. Durant la batalla, salva la vida de Potzdorf.

Quan la guerra acaba el 1763, el ministre de Policia prussià, l'oncle de Potzdorf, contracta Barry. Se li encomana de convertir-se en el majordom del cavaller de Balibari (Patrick Magee), un jugador professional. Els prussians sospiten que és un espia i Barry té l'ordre de verificar-ho. De tota manera, Barry descobreix que és un compatriota irlandès, li confessa tot a ell i es converteixen en socis. Barry ajuda el cavaller a guanyar en els jocs de cartes fent trampes, però quan el príncep de Tübingen (Wolf Kahler) ho sospita després de perdre una abundant suma, són expulsats de Prússia. Divaguen voltant per totes les corts, fent trampes als nobles. Barry resulta ser molt útil; quan un perdedor rebutja pagar els deutes, l'ús excel·lent de l'espasa els convenç per pagar.

Després de passar moltes experiències, Barry decideix progressar i casar-se amb alguna de bona posició. Durant un dels viatges, troba la bella i molt rica comtessa de Lyndon (Marisa Berenson). Barry troba poques dificultats per seduir-la. El seu vell i malaltís marit, sir Charles Lyndon (Frank Middlemass) mor l'any següent (1773), i ella i Barry es casen.

Repartiment[modifica]

  • Ryan O'Neal: Barry Lyndon / Redmond Barry
  • Marisa Berenson: Lady Lyndon
  • Patrick Magee: el cavaller
  • Hardy Krüger: capità Potzdorf
  • Steven Berkoff: Lord Ludd
  • Gay Hamilton: Nora Brady
  • Marie Kean: mare de Barry

Producció[modifica]

Per al guió es va decidir adaptar la novel·la de Thackeray, The Luck of Barry Lyndon, obra que Stanley Kubrick va descobrir per casualitat i el va captivar. El director va veure que per molt que fes canvis amb certs personatges o escenes era difícil perdre l'essència de l'obra original.

Una de les parts més rememorades del film és la seva fotografia, portada i dirigida per John Alcott. Kubrick volia capturar la naturalitat en aquesta obra, per la qual cosa va decidir abstenir-se en el possible de llums artificials. Hi ha mites que diuen que la pel·lícula es va rodar sense cap mena de llum artificial, el que és completament fals. En tant a les escenes il·luminades amb espelmes es va preferir no usar d'il·luminació no natural, només reflectors, ja que sinó es treia la naturalitat dels espais il·luminats a la llum dels canelobres. Per poder rodar aquestes escenes es necessitava un objectiu amb gran obertura de diafragma, i per això Kubrick va portar-ne a rodatge tres fabricades per a la NASA que havien sobrat de la remesa fabricada. La lent Planar 50 mm f/0,7 per a la càmera Zeiss és un dels objectius amb més obertura mai fabricats. Amb l'ajuda d'Ed DiGiulio van poder adaptar aquestes lents a una càmera sense reflex Mitchell BNC.

Castell de Cahir a Irlanda, que al film representa un campament prussià.
Lent Planar 50 mm f/0,7 usada al rodatge de la pel·lícula, exposada a Stanley Kubrick. The exhibition a Sant Francisco.

Un altre apartat de la fotografia que fa característica a Barry Lyndon és l'ús de lents zoom. Per molt que Alcott preferís utilitzar objectius simples, Kubrick el va convèncer que fes un canvi per a aquesta pel·lícula. El zoom proporcionava una imatge més aplanada així com les pintures del segle XVIII en els quals es van basar Kubrick i Alcott per donar un aspecte contemporani a l'època a la qual se situa el guió. Aquest esforç va donar els seus fruits, fins i tot va ser guardonada amb un Oscar de l'acadèmia a millor fotografia.

Per tal de capturar aquesta naturalitat que se cercava, es va decidir de no rodar en sets. Doncs, es van haver de buscar localitzacions reals en les quals poder realitzar la filmació. La pel·lícula fou rodada en diferents boscos, camps i castells d'Irlanda i Escòcia.[3]

Premis i nominacions principals[modifica]

Premis[4][modifica]

Nominacions[4][modifica]

Referències[modifica]

  1. «Poll of the 100 Greatest Films of the 20th Century» (en anglès). [Consulta: 10 febrer 2011].
  2. (anglès) Michel Ciment, Gilbert Adair i Robert Bononno, Kubrick: The Definitive Edition
  3. Kubrick, Stanley. Los archivos personales de Stanley Kubrick, 2016. ISBN 978-3-8365-5685-9. 
  4. 4,0 4,1 «Barry Lyndon - IMDb». [Consulta: 27 novembre 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barry Lyndon