Fes-me un petó, ximplet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgKiss Me, Stupid
Fes-me un petó, ximplet
KissMeStupidPoster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Billy Wilder
Protagonistes
Direcció artística Alexandre Trauner
Producció Billy Wilder
Disseny de producció Alexandre Trauner
Guió I. A. L. Diamond, Billy Wilder
Música André Previn, Ira Gershwin
Fotografia Joseph LaShelle
Muntatge Daniel Mandell
Vestuari Irene Caine, Wesley Jeffries, Bill Thomas (no surt als crèdits)
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1964
Durada 126 minuts
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Gènere comèdia
Tema principal Prostitució
Més informació
IMDB Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity 7.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Fes-me un petó, ximplet (original: Kiss Me, Stupid) és una pel·lícula estatunidenca de Billy Wilder estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Orville Spooner i Barney Milsap viuen a Climax, Nevada. Un dóna lliçons de piano, l'altre és mecànic. Tots dos componen cançons. Un dia Dino, un cantant ja de tornada, s'atura a Climax. Barney saboteja el seu cotxe per tal de fer-li passar la nit a Orville, on podrà escoltar les seves composicions. Però Orville està extremadament gelós de la seva dona, Zelda, i Dino és un gran seductor. Barney té llavors la idea de fer interpretar el paper de Zelda a Polly, una prostituta local.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • El rodatge havia començat amb Peter Sellers al paper d'Orville Spooner. Però, algunes setmanes més tard, l'actor britànic va tenir un infart miocardíac i va haver de ser reemplaçat per Ray Walston.
« Kiss me, stupid ! »

és l'última frase de la pel·lícula. Zelda li diu a Orville.

  • El 1985, el grup francès Bill Baxter va dirigir una adaptació en comèdia musical, posada en escena per Patrick Timsit.
  • La història constitueix d'alguna manera una continuació d'una comèdia del mateix director sobre la gelosia: Set anys de reflexió. Els noms del metge i del dentista (Dr. Sheldrake), per exemple, es confonen. En un principi d'altra banda, el paper de Zelda havia estat especialment escrit per a Marilyn Monroe.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Fes-me un petó, ximplet (en català). esadir.cat. 
  2. «Kiss Me Stupid !». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema