Dean Martin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Dean Martin
Dean Martin a la pel·lícula Rio Bravo (1959)
Dean Martin a la pel·lícula Rio Bravo (1959)
Nom real: Dino Paul Crocetti
Naixença: 7 de juny de 1917
Steubenville, Ohio
Defunció: 25 de desembre de 1995 (als 78 anys)
Beverly Hills, Califòrnia
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Elizabeth Anne McDonald (1941-1949)
Jeanne Martin (1949-1973)
Catherine Hawn (1973-1976)
Globus d'Or
Millor estrella televisiva masculina
1967 - The Dean Martin Show

Pàgina sobre Dean Martin a IMDb

Dino Paul Crocetti, conegut com a Dean Martin, (Steubenville, Ohio, 7 de juny de 1917 - Beverly Hills, Califòrnia, 25 de desembre de 1995) fou un còmic, actor i cantant estatunidenc.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus pares eren uns immigrants italians. La seva mare, Angela Crocetti, era mestressa de casa i el seu pare, Gaetano Crocetti, era barber.

Dino abandonà els estudis quan finalitzà el col·legi, començà a treballar en diferents coses, com a peó, benziner, croupier, i àdhuc com a boxejador. Com a boxejador va adquirir cert èxit. Utilitzava com a pseudònim el nom de Kid Crocetti.

El 2 d'octubre de 1941 es casà amb Elizabeth Anne McDonald. Van tenir quatre fills, entre ells, la també cantant Gail Martin. Dean es divorcià en 1949. Aquell mateix any es casà amb una altra dona.

Cantant underground[modifica | modifica el codi]

Paral·lelament al ring, Dino començà a actuar com a cantant als nightclubs, per això va escollir el nom artístic de Dino Martini.

Al llarg de la seva dilatada carrera com a cantant, Martin va tenir grans èxits com la interpretació composta Volare (nel blu dipinto di blu) de Domenico Modugno o Everybody loves somebody. Amb el temps, en les seves actuacions, a més de cantar-hi, també interpretava números còmics.

Una parella exitosa[modifica | modifica el codi]

En aquells ambients va conèixer un altre còmic anomenat Jerry Lewis. Tots dos es feren col·legues inseparables i prepararen un número com a duo que varen estrenar al 500 Club Atlantic City el 1946. Dean va veure en la seva associació amb Jerry Lewis la possibilitat d'explotar una veta en el gènere de la faràndula còmica i utilitzà l'amistat de Lewis per a escalar vers Hollywood. Tanmateix, Lewis professava una autèntica amistat vers Martin.

L'1 de setembre de 1949, va contraure matrimoni per tercer cop, amb Jeanne Biegger (que va canviar el seu nom al de Jeanne Martin). Varen tenir tres fills:

  • Dean Paul Martin (Dino) (nascut el 17 de novembre de 1951).
  • Ricci Martin (nascut el 20 de setembre de 1953).
  • Gina Caroline Martin (nascuda el 20 de setembre de 1956).

Dean i Jeanne van divorciar-se el dia de Sant Valentí de 1973, només dos dies abans, havia nascut el seu nét, l'actor Alexander Martin, fill de Dean Paul Martin i l'actriu argentina Olivia Hussey. Tot i el divorci, varen mantenir una bona relació.

El show d'Ed Sullivan[modifica | modifica el codi]

La fama dels còmics era gran i foren temptats per la televisió. De fet, el 20 de juny de 1948 foren els còmics invitats per a un programa de varietats que estrenava la CBS titulat Toast of the Town, el presentador del qual era Ed Sullivan. (Aquest programa, amb el temps, es convertí en un clàssic de la televisió i no només a Estats Units, mantenint-se en antena durant dècades.) A partir de la novena temporada (18 de setembre de 1955), canvià el nom a The Ed Sullivan Show, seria tot un referent per la televisió, més enllà fins i tot dels Estats Units. Finalment, el programa deixà d'emetre's el 28 de març de 1971. Dean Martin, ja sense Lewis, tornaria a aparèixer com a invitat al programa el 30 de juny de 1957.

Hollywood-apogeu de la fama[modifica | modifica el codi]

El 1949, Dean Martin i Jerry Lewis ja tenien certa fama, per això van cridar l'atenció de la Paramount que els contractà.

La parella de còmics fou capaç d'atraure el públic a les sales d'exhibició, per tant, llurs pel·lícules resultaven rendibles als estudis. Entre 1949 i 1956 rodaren 18 pel·lícules junts. Els directors més usuals d'aquestes foren George Marshall, Hal Walker i Norman Taurog.

A partir de 1951, la parella de còmics comença a treballar també a televisió. Tots dos són estrelles invitades habituals al programa de varietats The Colgate Comedy Hour emès entre 1950 i 1955 per la NBC.

Des de la dècada dels '50, Dean Martin formà part d'un grup d'autors conegut comel "rat pack" juntament amb Frank Sinatra, Peter Lawford o Sammy Davis, Jr.. Dels membres del "rat pack" es deia que tenien estrets contactes amb el món de la màfia, de fet, es deixaven veure amb coneguts membres del crimen organitzat a Les Vegues, ciutat en la que se sentien còmodament.

El trencament[modifica | modifica el codi]

Els egos d'un i d'altre, finalment, resultaren incompatibles. Dean Martin, en aquell moment era només un apèndix de l'ego de Lewis qui creia que l'èxit es devia a la seva actuació, això comença a gratar l'amistat entre tots dos i començaren a tenir batusses i discussions. Martin aguantà Lewis fins al moment en què va veure que ja no el necessitava i que podia iniciar una carrera en solitari.

Martin va voler mantenir el nivell de popularitat ja adquirit i començà en solitari la seva carrera com a actor cinematogràfic, realitzant papers de galant i cantant i deixà alguns memorables títols com "Els quatre fills de Katie Elder" de Hathaway, "Rio Bravo" de Hawks, "Besa'm, tonto" de Wilder, "Com un torrent" de Minnelli... i especialment "El ball dels maldits" de Dmytryk.

El show de Dean Martin[modifica | modifica el codi]

El 1965, Dean Martin és contractat per la NBC i es converteix en l'amfitrió del seu propi programa de televisió que va rebre el nom de "The Dean Martin Show". Aquest programa de varietats començà a emetre's el 16 de setembre de 1965.

El 1973, després de vuit temporades en antena, "The Dean Martin Show" anava perdent audiència, per això els directors de la cadena varen decidir donar-li un últim aire i pensaren a introduir-hi estrelles de consideració per atraure els espectadors i espectadores. Tanmateix, tampoc funcionà i el programa fou cancel·lat.

La NBC, en lloc de donar el tema per finalitzat i despedir Dean Martin, va voler seguir explotant la popularitat de la seva estrella, per això van reprendre la idea d'entrevistar estrelles i signaren amb Dean Martin perquè rodés una sèrie d'especials. El nou programa fou titulat com "The Dean Martin Celebrity Roast".

Declivi de la seva popularitat[modifica | modifica el codi]

El 1966 interpretà Matt Helm, un espia a l'estil James Bond, tot i que en clau d'humor. Donaria vida a aquest heroi en una sèrie composta per quatre pel·lícules, per ordre cronològic: "The Silencers i Matt Helm", agent molt especial 8ambdues de 1966), "L'emboscada" (1967) i "La mansió dels set plaers" (1969). Al final de la quarta entrega, s'anuncià una cinquena pel·lícula de la sèrie Matt Helm que es titularia "The Ravagers", com la novel·la de Hamilton publicada el 1964. Tanmateix, Dean Martin va rebutjar tornar a fer el personatge i el projecte fou cancel·lat.

El 1973, va contraure matrimoni per quarta vegada amb Catherine Hawn. Tots dos adoptaren una nena petita, Heather Lyn. El matrimoni només durà tres anys.

La seva última pel·lícula pel cinema fou "Els bojos del Cannonball II" de 1984.

El 1985, la NBC el contracta per formar part del repart d'una nova sèrie titolada "Half Nelson". La sèrie protagonitzada per Joe Pesci, com Rock Nelson, era un sitcom al voltant d'un detectiu de Beverly Hills, que aprofita la seva curta estatura per a resoldre els casos. El paper de Martin era el de confident del detectiu. La sèrie fou cancel·lada i només van emetre's 6 episodis.

Vida final[modifica | modifica el codi]

El 21 de març de 1987, el seu fill Dino va morir en un accident aeri sobre les Muntanyes de Sant Gorgonio, Califòrnia. La pèrdua fou un dur xoc per Dean Martin, qui es capbussà en una profunda depressió de la que mai més tornaria a recuperar-se'n.

Dean Martin morí, amb 78 anys, el dia de Nadal de 1995 a Beverly Hills, Califòrnia, com a conseqüència d'un emfisema que li produí el seu avançat càncer de pulmó. Les seves restes es troben al Cementiri Westwood Village Memorial Park de Los Angeles, Califòrnia.

Personalitat[modifica | modifica el codi]

De Dean Martin, Dino pels amics, s'han dit moltes coses. Com a persona simpàtica i afable en els ambients socials i de festa però, alhora, una persona distant i reservada. Un vividor, a qui li agradaven molt les dones, amb un ego tan gran com el de Jerry Lewis i que fou incapaç d'estimar una dona més que com a una companya capaç de donar-li fills que va tenir en gran nombre. Les seves cançons encara s'escolten a través de les ondes per tot el món.

D'acord al llibre "Frank Sinatra i l'oblidat art de viure" de Bill Zehme, el qual està molt bé documentat, Dean Martin gairebé no bevia, tot i que sempre tenia un got de licor en la mà per a dissimular-ho.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1946 Film Vodvil: Art Mooney and Orchestra Curt
1949 My Friend Irma Steve Laird
1950 My Friend Irma Goes West Steve Laird
At War with the Army 1st Sgt. Vic Puccinelli
Screen Snapshots: Thirtieth Anniversary Special Curt
1951 That's My Boy Bill Baker
1952 Sailor Beware Al Crowthers
Jumping Jacks Corp. Chick Allen
Camí de Bali (Road to Bali) Man in Lala's dream Cameo (no surt als crèdits)
The Stooge Bill Miller
1953 Scared Stiff Larry Todd
The Caddy Joe Anthony
Money from Home Herman 'Honey Talk' Nelson
1954 Living It Up Dr. Steve Harris
3 Ring Circus Peter 'Pete' Nelson
1955 You're Never Too Young Bob Miles
Artists and Models Rick Todd
1956 Screen Snapshots: Hollywood, City of Stars Curt
Pardners Slim Mosely Jr. / Slim Mosely Sr.
Hollywood or Bust Steve Wiley
1957 Ten Thousand Bedrooms Ray Hunter
1958 El ball dels maleïts Michael Whiteacre
Some Came Running Bama Dillert
1959 Rio Bravo Dude ('Borachón')
Career Maurice 'Maury' Novak
1960 Who Was That Lady? Michael Haney Nominada — Globus d'Or al millor actor musical o còmic
Bells Are Ringing Jeffrey Moss
La quadrilla dels onze (Ocean's Eleven) Sam Harmon
Pepe Cameo
1961 Obra d'una nit (All in a Night's Work) Tony Ryder
Ada Bo Gillis
1962 Something's Got to Give Nicholas 'Nick' Arden (inacabada)
Sergeants 3 Sgt. Chip Deal
The Road to Hong Kong The 'Grape' on plutonium Cameo (no surt als crèdits)
Trampa al meu marit (Who's Got the Action?) Steve Flood
1963 38-24-36 Ell mateix
Come Blow Your Horn The Bum (no surt als crèdits)
Joguines a les golfes Julian Berniers
Quatre tipus de Texas Joe Jarrett
Who's Been Sleeping in My Bed? Jason Steel
1964 What a Way to Go! Leonard 'Lennie' Crawley
Robin and the 7 Hoods Little John
Fes-me un petó, ximplet (Kiss Me, Stupid) Dino
1965 The Sons of Katie Elder Tom Elder
Marriage on the Rocks Ernie Brewer
1966 The Silencers Matt Helm
Texas Across the River Sam Hollis
Murderers' Row Matt Helm
1967 Rough Night in Jericho Alex Flood
The Ambushers Matt Helm
1968 How to Save a Marriage and Ruin Your Life David Sloane
Bandolero! Dee Bishop
Rowan & Martin at the Movies Curt
5 Card Stud Van Morgan
1969 The Wrecking Crew Matt Helm
1970 Airport capità Vernon Demerest
1971 Something Big Joe Baker
1973 Showdown Billy Massey
1975 Mr. Ricco Joe Ricco
1981 The Cannonball Run Jamie Blake
1984 Cannonball Run II Jamie Blake
Terror in the Aisles

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dean Martin Modifica l'enllaç a Wikidata