Nel blu dipinto di blu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nel blu dipinto di blu (en català, "En el blau pintat de blau"), coneguda popularment com a Volare, és una cançó en italià interpretada per Domenico Modugno al Festival d'Eurovisió de 1958, celebrat a la ciutat holandesa d'Hilversum, amb Alberto Semprini dirigint l'orquestra. La cançó, amb música de Modugno i lletra d'ell mateix amb Franco Migliacci va acabar en tercera posició amb 13 punts.

Aquesta cançó, que esdevindria un dels més grans èxits sortits d'Eurovisió, ha estat l'única eurocançó que ha arribat al Top 1 als Estats Units, ha aconseguit dos premis Grammy i s'ha convertit en una de les més versionades de la història, tant en el seu idioma original com traduïda a desenes d'idiomes, inclòs l'esperanto. Al 50è Aniversari de l'eurofestival, la cançó va ser triada com la millor en la història del concurs darrere Waterloo del grup ABBA.

Domenico Modugno va presentar aquesta cançó per primera vegada al Festival de la cançó de Sanremo l'any 1958, i el va guanyar; Johnny Dorelli també va interpretar aquest tema, el text del qual contraposa els conceptes de somni i realitat units pel blau del cel i el blau dels ulls estimats.

El cantant italià va ser el primer a actuar, però va haver d'interpretar la seva cançó també al final, ja que va haver-hi problemes a la connexió i algunes televisions (la sueca entre elles) no havien pogut escoltar-la. Finalment ni Dinamarca ni Luxemburg van puntuar la cançó italiana; els altres set jurats van atorgar-li 13 punts (dues votacions de 4 punts a càrrec de Bèlgica i Alemanya, i cinc d'1 punt a càrrec dels Països Baixos, França, Suècia, Àustria i Suïssa) amb els quals va assolir la 3a posició.

En el seu camí cap a la fama, la cançó va canviar el seu títol pel més curt de Volare, amb el qual avui és mundialment coneguda. Se'n compten més de 100 versions en diferents idiomes (i altres tantes instrumentals), algunes de les quals són:

El 1959, la cançó va inspirar fins i tot una pel·lícula protagonitzada pel mateix Modugno amb Giovanna Ralli i Vittorio de Sica i dirigida per Piero Tellini. El 1960, la cançó va ser duta a judici perquè un compositor d'òpera va acusar al seu autor de plagi, però Modugno va ser absolt.