Ed Sullivan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEd Sullivan
Ed Sullivan.jpg
Sullivan el 1955
Dades biogràfiques
Naixement Edward Vincent Sullivan
28 de setembre de 1901
New York City, U.S.
Mort 13 d'octubre de 1974(1974-10-13) (als 73 anys)
Viutat de Nova York, U.S.
Causa de mort Càncer d'esòfag
Sepultura Cementiri Ferncliff
Activitat professional
Ocupació Presentador de televisió
Escriptor
Període en actiu 1932–1973
Dades familiars
Cònjuge Sylvia Weinstein (m. 1930–1973, lamort d'ella)
Fills Betty (n. 1930)

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0838047
Modifica dades a Wikidata

Edward Vincent "Ed" Sullivan (28 de setembre de 1901 – 13 octubre de 1974) ser un escriptor i presentador de programes de televisió d'entreteniment estatunidenc, el programa de televisió més conegut que ell va presentar era The Toast of the Town més sovint citat com The Ed Sullivan Show que es va transmetre durant 23 anys des de 1948 fins a 1971, la qual cosa va ser un rècord de durada d'un programa de televisió d'aquest tipus als Estats Units.[1]

L'any 1996, Ed Sullivan va ser classificat amb el núm. 50 dels "50 Greatest TV Stars of All Time" de la revista TV Guide'.[2]

Sullivan nasqué a Harlem, Nova York, els seus pares eren d'ascendència irlandesa.[3][4] Inicialment va practicar la boxa i es va iniciar com periodista esportiu al diari New York Evening Graphic.[5] Quan Walter Winchell, va deixar aquest diari, Sullivan es va fer columinista de la secció de teatre i es va fer molt popular.

Televisió[modifica]

Sullivan amb Cole Porter a Toast of the Town el 1952.

L'any 1948, Marlo Lewis, un productor, va contractar Sullivan per a fer un programa setmanal de varietats la nit dels diumenges que es va anomenar, Toast of the Town, i que més tard es va convertir en The Ed Sullivan Show. Va començar el juny de 1948, el show era retransmès des de CBS Studio 50, a 1697 Broadway (a 53rd Street) a la ciutat de Nova York, aquest escenari, l'any 1967, va ser rebatejat com a Ed Sullivan Theater (i actualment és l'escenari del programa Late Show with David Letterman).[6]


Sullivan, el starmaker[modifica]

Ed Sullivan felicita Itzhak Perlman després d'un concert a Tel Aviv, el 1958.

En la dècada delsanys 1950 i 1960, Sullivan va promocionar estrelles (starmaker) en el seu programa i tenia un bon ull per a preveure quins tindrien èxit.

Tanamteix, en el cas d'Elvis Presley quan aquest cantant va esdevenir popular, Sullivan no estava conforme amb l'estil de noi dolent d'Elvis i va dir que mai l'invitaria al seu programa. Però, Presley va esdevenir massa important com per a ignorar-lo i Sullivan el programà per a tres aparicions[7] beginning September 9, 1956.[8] Després de conéixer Elvis personalment Sullivan va esmenar les seves paraules i va dir a l'audiència que Elvis era un bon noi (literalment: "This is a real decent, fine boy.")[9]

El novembre de 1963 Sullivan, a l'aeroport de Heathrow, es va donar de la Beatlemania i encara que en principi era reticent a fer-ho, perquè els Beatles encara no tenien un disc editat als Estats Units, contractà els Beatles per al seu programa del 9 de febrer de 1964 i aquest va ser el programa més vist de la televisió [10] Els Beatles aparegueren tres vegades més en persona al show de Sullivan.

Al contrari que en molts shows televisius d'aquella època, Sullivan demanava que les actuacions musicals fossin en directe i no en play back.[11] L'any 1969, Sullivan presentà the Jackson 5 amb el seu primer single "I Want You Back".

Sullivan apreciava el talent musical dels afroamericans i resistia les pressions que rebia per tal d'excloure els cantants afroamericans del seu programa. Un dels favorits de Sullivan eren The Supremes, que aparegueren 17 vegades en el seu programa i facilitaven el camí a altres del segell Motown com, The Temptations, els Four Tops i Martha and the Vandellas.

Sullivan té una estrella al Hollywood Walk of Fame de 6101 Hollywood Blvd.

Referències[modifica]

  1. «Ed Sullivan Biography | Ed Sullivan Show». Edsullivan.com. [Consulta: 10 febrer 2014].
  2. «Special Collectors' Issue: 50 Greatest TV Stars of All Time». TV Guide, December 14–20, 1996.
  3. Current Biography Yearbook - Google Books. Books.google.ca [Consulta: 10 febrer 2014]. 
  4. Always on Sunday: Ed Sullivan: an Inside View - Michael David Harris - Google Books. Books.google.ca [Consulta: 10 febrer 2014]. 
  5. Yagoda, Ben (1981), "The True Story of Bernarr Macfadden," American Heritage 33(1), December 1981; reference used for this article was the online version,Ben Yagoda. «The True Story of Bernarr Macfadden: Lives and Loves of the Father of the Confession Magazine». American Heritage, desembre 1981. [Consulta: 13 desembre 2006].
  6. «Ed Sullivan Theater | Ed Sullivan Show». Edsullivan.com. [Consulta: 10 febrer 2014].
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta pc7
  8. «Elvis on the Ed Sullivan Show». History1900s.about.com. [Consulta: 10 febrer 2014].
  9. «Elvis Presley | Ed Sullivan Show». Edsullivan.com. [Consulta: 10 febrer 2014].
  10. «The Beatles | Ed Sullivan Show». Edsullivan.com. [Consulta: 10 febrer 2014].
  11. «Online Shopping for Electronics, Apparel, Computers, Books, DVDs & more». Amazon.com, 09-09-2009. [Consulta: 10 febrer 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Leonard, John, The Ed Sullivan Age, American Heritage, May/June 1997, Volume 48, Issue 3
  • Nachman, Gerald, Ed Sullivan, December 18, 2006.
  • Maguire, James, Impresario: The Life and Times of Ed Sullivan, Billboard Books, 2006/31/102929/
  • Bowles, Jerry, A Thousand Sundays: The Story of the Ed Sullivan Show, Putnam, 1980
  • Barthelme, Donald, "And Now Let's Hear It for the Ed Sullivan Show!" in Guilty Pleasures, Farrar, Straus and Giroux, 1974

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ed Sullivan Modifica l'enllaç a Wikidata