Artists and Models

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaArtists and Models
Artistandmodels.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Frank Tashlin
Protagonistes Jerry Lewis
Dean Martin
Shirley MacLaine
Producció Hal B. Wallis
Disseny de producció Tambi Larsen
Guió Frank Tashlin
Herbert Baker
Hal Kanter
Don McGuire
Música Charles O'Curran
Fotografia Daniel L. Fapp
Muntatge Warren Low
Productora Paramount Pictures
Distribuïdora Paramount Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1955
Durada 102 min
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Los Angeles
Color color
Temàtica
Gènere Comèdia, pel·lícula musical
Més informació
IMDb Fitxa 6.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Artists and Models és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Frank Tashlin i estrenada el 1955.

Argument[1][modifica]

Els dos còmplices Rick Todd i Eugene Fullstack van fent gràcies a les tires còmiques tretes de la imaginació fèrtil d'Eugene. En els seus somnis delirants, Eugene es veu com un heroi invencible: «Vincent the Vulture». Els dos amics tenen la idea de prendre aquest heroi oníric com a model per escriure un còmic que aconsegueix (finalment) l'èxit. Coneixen aviat dues residents coarrendataries del seu immoble, Abby Parker i Bessie Sparrowbush. Abby és també autora de dibuixos animats i, una de les preferides d'Eugene, les de la «Senyora Rat-Penat». Abby s'inspira en la seva amiga Bessie per escriure les seves històries…

Temes i context[modifica]

Des de finals dels anys 1940, el tàndem Dean Martin-Jerry Lewis funcionava bé en pel·lícules humorístiques de sèrie B. Però aquí, el duo estrella és format per Lewis i Maclaine. Els patronímics dels dos esbojarrats de la història donen el to: Eugène Fullstack (senyor «pila (elèctrica) carregada») de cara a Bessie Sparrowbush (miss «matoll pardal»). El seu gest i les seves mímiques són les dels herois dels còmics d'abans: Jerry, ulls que miren guerxo i llavis elàstics, i Shirley, parpelles papallonejant i cames agitades de Betty Boop. Escenes d'antologia eficaces en el registre burlesc fins i tot absurd de Frank Tashlin: Jerry com un enorme peluix rosa fumejant i Shirley cantant amb la veu d'Oliva Oyl, ulls commocionats…

Crítica[modifica]

Excel·lent exemple de feliç simbiosi entre Frank Thaslin, un realitzador arribat dels dibuixos animats i Jerry Lewis, un actor que va saber traduir les particulars característiques del seu univers. Argument que li va a mida i va saber aprofitar-lo.[2]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Artists and Models». The New York Times.
  2. Calderon, pàg. 38

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica]