Bells Are Ringing

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaBells Are Ringing
BellsAreRingingPoster.JPG
Fitxa
DireccióVincente Minnelli
Protagonistes
Director artísticGeorge W. Davis i E. Preston Ames
ProduccióArthur Freed
Dissenyador de produccióE. Preston Ames Modifica el valor a Wikidata
GuióBetty Comden i Adolph Green (de la comèdia musicale Bells Are Ringing, creada a Broadway el 1956)
MúsicaJule Styne
FotografiaMilton R. Krasner
MuntatgeAdrienne Fazan
VestuariWalter Plunkett
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960
Durada127 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneremusical
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0053645 Filmaffinity: 333032 Allocine: 59030 Rottentomatoes: m/bells_are_ringing Allmovie: v4768 TCM: 68432 Modifica els identificadors a Wikidata

Bells Are Ringing és una pel·lícula musical americana dirigida per Vincente Minnelli el 1960. Està basada en una reeixida producció de Broadway del 1956, Bells Are Ringing , de Betty Comden, Adolph Green i Jule Styne; la protagonista de la història, Ella Peterson, està inspirada en la vida de Mary Printz.[1]

Segons la Metro-Goldwyn-Mayer, la pel·lícula va obtenir uns guanys de 2.825.000 dòlars als Estats Units i Canadà, però només 800.000 dòlars ea la resta del món, i van acabar amb unes pèrdues de 1.720.000 dòlars.[2]

Argument[modifica]

Ella Peterson és operadora telefònica a Nova York. En lloc de simplement transferir les trucades, s'implica en els assumptes dels abonats, dels quals esdevé confident, cosa que no és gust de la seva cap, Sue. Així, Ella s'assabenta que el dramaturg Jeffrey Moss, de qui s'ha enamorat abans de conèixer-lo, no aconsegueix escriure una nova obra, que l'actor de segona fila Blake Barton cerca un primer paper, o també que el dentista Joe Kitchell voldria ser autor-compositor...

Repartiment[modifica]

Crítica[modifica]

Dirigida per Vincente Minnelli,, adaptant una famosa comèdia musical del 1956 de Jerome Robbins amb Judy Holliday de protagonista. Aquesta seria l'última interpretació de la malaguanyada actriu que durant el rodatge ja estava malalta.[3] Minnelli va treballar amb habilitat tant l'estructura narrativa com el seu vessant d'espectacle. Així, les cançons i els balls s'integren amb naturalitat en la dinàmica de la comèdia sense trencar el seu ritme intern. Film inèdit a Espanya.[4]

Cançons[modifica]

Diverses cançons de la producció de Broadway van ser rebutjades o substituïdes. S'inclouen "Salzburg", "Hello, Hello There", "On My Own" (substituïdes per "Do It Yourself"), ""Long Before I Knew You" (substituïda per "Better than a dream"), "Mu Cha Cha "(enregistrada però amb talls) i" "Is it A Crime?" (enregistrada però eliminada després). També es va rodar però es va eliminar una nova cançó de Dean Martin, "My Guiding Star". La música és de Jule Styne i la lletra, de Betty Comden i Adolph Green.

  • "It's a Perfect Relationship"
  • "Do it Yourself"
  • "It's a Simple Little System"
  • "Better Than a Dream"
  • "I Met a Girl"
  • "Just in Time”
  • "Drop That Name"
  • "The Party’s Over”
  • "I'm Going Back"

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bells Are Ringing
  1. Fox, Margalit «Mary Printz, an Ear for the Famous, Dies at 82». The New York Times, 01-03-2009 [Consulta: 1r març 2009].
  2. The Eddie Mannix Ledger. Margaret Herrick Library, Center for Motion Picture Study. 
  3. Robert Osborne, Turner Classic Movies
  4. «Bells Are Ringing» (en anglès). Fotogramas. [Consulta: 15 febrer 2012].