Melodies de Broadway

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaMelodies de Broadway
The Band Wagon
The Band Wagon (1953 film) DVD boxart.JPG
Fitxa
Direcció Vincente Minnelli
Protagonistes
Director artístic Cedric Gibbons, Preston Ames
Producció Arthur Freed
Dissenyador de producció E. Preston Ames
Guió Comden and Green
Adolph Green
Alan Jay Lerner
Música Arthur Schwartz
Fotografia Harry Jackson
Muntatge Albert Akst
Productora Metro-Goldwyn Mayer
Distribuïdor Metro-Goldwyn-Mayer
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1953
Durada 112 minutes
Idioma original anglès
Color en color
Pressupost 2.169.000 dòlars (estimació)
Descripció
Gènere musical
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0045537 Filmaffinity: 355419 Allocine: 584 Rottentomatoes: m/band_wagon Allmovie: v3864 TCM: 3539
Modifica les dades a Wikidata

Melodies de Broadway (títol original: The Band Wagon)[1] és una pel·lícula musical estatunidenca de Vincente Minnelli, estrenada el 1953. Ha estat doblada al català.

Argument[modifica]

Actor de tornada, Tony Hunter (Fred Astaire) és proposat per una parella de guionistes per participar en un nou espectacle lleuger i divertit. L'escenògraf, Jeffrey Cordova (Jack Buchanan), imbuït de la seva persona, dóna com a company a Tony la ballarina clàssica Gabrielle Gerard (Cyd Charisse). Però el desacord entre els dos és immediat, sobretot perquè Gabrielle és més gran que Tony. L'espectacle lleuger és transformat en una fosca adaptació de Faust. L'equip decideix fer una gira abans de la gran estrena novaiorquesa.

Comentaris[modifica]

Produïda per Arthur Freed per a la Metro-Goldwyn-Mayer en l'onada de Cantant sota la pluja, Melodies de Broadway en comparteix nombrosos punts comuns: igual parella de guionistes per a les dues pel·lícules, història del fracàs d'una producció i com llançar-la, igual grup de tres homes i dues dones, les llargues seqüències musicals finals Broadway Melody i Girl Hunt, els dos números-manifestos Make 'Em Laugh i That's Entertainment, etc.

Però a més a més de la seva qualitat estètica, testimoniant un gènere en la seva maduresa, la pel·lícula va més lluny en la mordacitat dels personatges i de les situacions, els conflictes hi són més creïbles, i sobretot ofereix un mirall de la realitat lleugerament vertiginosa: el 1953, Fred Astaire té 54 anys, i no té l’aura dels anys 1930; la parella d'amics guionistes és gairebé un retrat dels de la pel·lícula, Betty Comden i Adolph Green; l'aversió d'Astaire per a les companyes més grans que ell era ben real; el personatge de Cordova és inspirat en José Ferrer; fins al títol original The Band Wagon, d'altra banda completament anecdòtic a la pel·lícula, que és el d'una revista creada a Broadway per Astaire i la seva germana Adele el 1931.

La cançó final de la pel·lícula That's Entertainement, s'ha convertit en emblemàtica d'aquesta segona edat d'or de la comèdia musical, a punt de ser el títol original d'una pel·lícula d'antologies del gènere, Això és l'espectacle estrenada el 1974, l'èxit de la qual va engendrar dues continuacions el 1976 i 1994.

Entre les seqüències els més destacables són sovint citats el pas de dos al parc d'Astaire i Charisse, probablement una de les més perfectes mai filmades; el número dels trigèmins (Triplets); i el d'Astaire al parc de jocs (There's a Shine on my Shoe).

Repartiment[modifica]

I, entre els actors que no surten als crèdits:

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. esadir.cat. Melodies de Broadway (en català). esadir.cat. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melodies de Broadway Modifica l'enllaç a Wikidata