La vida privada de Sherlock Holmes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaLa vida privada de Sherlock Holmes
The Private Life of Sherlock Holmes
Vidaprivadash.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Billy Wilder
Protagonistes Robert Stephens
Colin Blakely
Geneviève Page
Christopher Lee
Direcció artística Alexandre Trauner
Producció Billy Wilder
I.A.L. Diamond
Guió Billy Wilder
I.A.L. Diamond,
basat en els personatges creats per Sir Arthur Conan Doyle
Música Miklós Rózsa
So Roy Baker
Fotografia Christopher Challis
Muntatge Ernest Walter
Vestuari Julie Harris
Productora Phalanx Productions
Mirisch Films Limited
Sir Nigel Films
Distribuïdora United Artists Corporation
Dades i xifres
País Regne Unit
Data d'estrena 1970
Durada 125 minuts
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Estudis Pinewood
Color color
Format 2.35:1
Temàtica
Gènere policíac
Lloc de la narració Escòcia
Més informació
IMDb Fitxa 7.2/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La vida privada de Sherlock Holmes (títol original en anglès: The Private Life of Sherlock Holmes) és una pel·lícula britànica dirigida per Billy Wilder el 1970. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Sherlock Holmes i el doctor Watson són convidats a una vesprada dels Ballets russos, per iniciativa de la ballarina Petrova: aquesta voldria de Holmes un fill que tingues la seva intel·ligència i li ofereix a canvi un violí Stradivarius. El detectiu ho rebutja, pretextant que Watson és el seu «company». Una mica més tard, un cotxer porta al seu domicili una jove amnèsica que acaba d'escapar misteriosament a la mort i no té al damunt més que un indici, l'adreça dels dos homes. Aquesta persona, recuperant la memòria, declara dir-se Gabrielle Valladon i demana a Holmes, que accepta, que investigui sobre la desaparició del seu marit. El germà del detectiu Mycroft Holmes, un agent del Govern, el dissuadeix de continuar les seves recerques.
Holmes seguirà no obstant això les seves investigacions que el portaran a la rodalia del Llac Ness.[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

El guió original de dues-centes seixanta pàgines i el pressupost inicial avaluat en deu milions de dòlars preveien un ambiciós programa de cent seixanta-cinc minuts, amb entreacte. El rodatge és qualificat per Billy Wilder al final dels anys 1990 de

« molt difícil[3] »

. Després de sis mesos de rodatge, el primer muntatge durava tres hores i vint minuts, unint una sèrie d'episodis lligats entre ells, amb cadascun un títol. Però davant els fracassos repetits d'algunes produccions costumistes de l’any 1969 (sobretot Hello Dolly de Gene Kelly), la United Artists va decidir de limitar l'ambició del projecte de Wilder reduint-lo a una durada més «raonable» de cent vint-i-cinc minuts. L'estructura en episodis va facilitar d'altra banda els talls, entre les quals un pròleg ensenyant l’hereu del doctor Watson que reclama la seva successió (un rastre en persisteix en els crèdits), un flaix back dels anys universitaris de Holmes explicant la seva aversió per a les dones, així com dues investigacions titulades The Dreadful Business of the Naked Honeymooners i The Curious Case of the Upside Down Room. Fins avui, cap còpia integral d'aquesta versió no sembla haver sobreviscut. Billy Wilder conta que es tracta de l'única pel·lícula que ha abandonat: desenvolupant-se el rodatge a Londres, no hi podia tornar per refer certes escenes, havent de marxar per una altra pel·lícula (versemblantment ‘‘Avanti!’’.[3]

Després d'una preestrena fracassada, la pel·lícula ha estat tornada a muntar pel muntador Ernest Walter i la producció.[3] El director considera que la pel·lícula ha estat assassinada, en particular perquè el muntador i la producció tenien preferències diferents de les seves sobre les seccions a guardar o a suprimir.[3]

Inicialment, Peter O'Toole i Peter Sellers havien estat respectivament considerats pels papers de Sherlock Holmes i del doctor Watson, però Billy Wilder va optar finalment per a un duo d'actors menys coneguts. A petició de Billy Wilder, el compositor Miklos Rosza va adaptar, per a la pel·lícula, un concert per a violí que havia creat independentment de tot projecte per al cinema.

Referències[modifica]

  1. Error en el títol o la url.«». esadir.cat.
  2. «The private life of Sherlock Holmes». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Error en el títol o la url.«» p. 285, 2004.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema