La gran prova

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaLa gran prova
Friendly Persuasion
Poster - Friendly Persuasion 01.jpg
Fitxa tècnica
Direcció William Wyler
Protagonistes Gary Cooper
Dorothy McGuire
Anthony Perkins
Richard Eyer
Robert Middleton
Direcció artística Joseph Kish
Producció Robert Wyler
William Wyler
Disseny de producció Ted Haworth
Guió Michael Wilson,
adaptació de un novel·la de Jessamyn West
Música Dimitri Tiomkin
Fotografia Ellsworth Fredericks
Muntatge Robert Belcher
Edward A. Biery
Robert Swink
Vestuari Dorothy Jeakins
Productora Allied Artists Picture Corporation
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1956
Durada 137 minuts
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Basat en The Friendly Persuasion
Gènere Western
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor pel·lícula (1956)
Oscar al millor actor secundari ()
Oscar al millor director ()
Oscar al millor guió adaptat ()
Oscar al millor so ()
Premis Palma d'Or (1957)
Més informació
IMDb Fitxa 7.4/10 stars
FilmAffinity 7.2/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La gran prova (títol original en anglès: Friendly Persuasion) és una pel·lícula dels Estats Units de William Wyler, estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

La família Birdwell viu a Indiana el 1862, mentre esclata la guerra de Secessió. Jess, la seva esposa Eliza i els seus tres fills (Mathilde, Josh i Nicolas), són quàquers. Com a quàquers, tenen prohibit recórrer a tota forma de violència (física o verbal). Han d'estimar el seu proïsme, i s'oposen a l'esclavitud. La seva religió els prohibeix igualment la música, el ball i els jocs amb diners.

La fira de la ciutat és el lloc de les tries i de les temptacions: Jess conversa amb un músic, mentre Mathilde balla amb Gard, un soldat metodista. Pel que fa al seu fill Josh, és provocat per adolescents però es nega a barallar-se. Nicolas, el més jove, participa en un joc amb diners. Molt seductor, Josh té molt èxit amb les tres noies de la vídua Hudspeth.

Quan s'anuncia l'arribada dels sudistes, Gard ha de marxar a combatre però promet a Mathilde casar-se amb ell a la seva tornada. Per a la família quàquer té un dilema moral: cal prendre les armes per lluitar contra l'esclavitud o oposar-se a tota forma de violència? Josh decideix finalment marxar a la guerra malgrat les súpliques dels seus pares. Quan el cavall de Josh torna sol a la granja, Jess pren les armes al seu torn per lluitar contra l'enemic. Tanmateix, en el camp de batalla, perdona un sudista que li ha disparat, després troba el seu fill viu i el porta a la granja. Durant aquest temps, Eliza es veu obligada a alimentar i a acollir els seus enemics (sudistes). Eliza els ofereix no només d'agafar tots els aliments que desitgen i els indica on es troba el salador i els productes emmagatzemats però els dóna menjar a voluntat en la seva cuina. Quan un dels sudistes intenta agafar l'oca domèstica per cuinar-la, Eliza el colpeix amb una escombra fins que deixa l'au. Els sudistes decideixen finalment reprendre el seu camí i no calen foc a la granja com ho han fet en altres casos.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. La gran prova (en català). esadir.cat. 
  2. «Friendly persuasion». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La gran prova Modifica l'enllaç a Wikidata