La gran prova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa gran prova
Friendly Persuasion Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWilliam Wyler Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Wyler Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióTed Haworth Modifica el valor a Wikidata
GuióMichael Wilson i Jessamyn West Modifica el valor a Wikidata
MúsicaDimitri Tiomkin Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEllsworth Fredericks Modifica el valor a Wikidata
VestuariDorothy Jeakins Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMonogram Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada137 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Friendly Persuasion (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, pel·lícula basada en una obra literària i cinema bèl·lic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIndiana Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0049233 Filmaffinity: 273257 Allocine: 22122 Rottentomatoes: m/friendly_persuasion Allmovie: v18680 TCM: 16760 TV.com: movies/friendly-persuasion Modifica el valor a Wikidata

La gran prova (títol original en anglès: Friendly Persuasion) és una pel·lícula dels Estats Units de William Wyler, estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica]

La família Birdwell viu a Indiana el 1862, mentre esclata la guerra de Secessió. Jess, la seva esposa Eliza i els seus tres fills (Mathilde, Josh i Nicolas), són quàquers. Com a quàquers, tenen prohibit recórrer a tota forma de violència (física o verbal). Han d'estimar el seu proïsme, i s'oposen a l'esclavitud. La seva religió els prohibeix igualment la música, el ball i els jocs amb diners.

La fira de la ciutat és el lloc de les tries i de les temptacions: Jess conversa amb un músic, mentre Mathilde balla amb Gard, un soldat metodista. Pel que fa al seu fill Josh, és provocat per adolescents però es nega a barallar-se. Nicolas, el més jove, participa en un joc amb diners. Molt seductor, Josh té molt èxit amb les tres noies de la vídua Hudspeth.

Quan s'anuncia l'arribada dels sudistes, Gard ha de marxar a combatre però promet a Mathilde casar-se amb ell a la seva tornada. Per a la família quàquer té un dilema moral: cal prendre les armes per lluitar contra l'esclavitud o oposar-se a tota forma de violència? Josh decideix finalment marxar a la guerra malgrat les súpliques dels seus pares. Quan el cavall de Josh torna sol a la granja, Jess pren les armes al seu torn per lluitar contra l'enemic. Tanmateix, en el camp de batalla, perdona un sudista que li ha disparat, després troba el seu fill viu i el porta a la granja. Durant aquest temps, Eliza es veu obligada a alimentar i a acollir els seus enemics (sudistes). Eliza els ofereix no només d'agafar tots els aliments que desitgen i els indica on es troba el salador i els productes emmagatzemats però els dona menjar a voluntat en la seva cuina. Quan un dels sudistes intenta agafar l'oca domèstica per cuinar-la, Eliza el colpeix amb una escombra fins que deixa l'au. Els sudistes decideixen finalment reprendre el seu camí i no calen foc a la granja com ho han fet en altres casos.

Repartiment[modifica]

Guardons[modifica]

Els principals premis i nominacions que va rebre la pel·lícula van ser:[3]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La gran prova
  1. «La gran prova». esadir.cat.
  2. «Friendly persuasion». The New York Times.
  3. Nominacions i premis de la pel·lícula, a Allmovie (anglès)