Vés al contingut

Jezebel (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaJezebel
Fitxa
DireccióWilliam Wyler Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHal B. Wallis i William Wyler Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióRobert M. Haas Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Huston, Abem Finkel i Owen Davis Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Steiner Modifica el valor a Wikidata
FotografiaErnest Haller Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeWarren Low Modifica el valor a Wikidata
VestuariOrry-Kelly Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWarner Bros. i Warner Bros. Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorWarner Bros. i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1938 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióNova Orleans Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0030287 The Movie Database: 1976 Filmaffinity: 462277 Allocine: 44011 Rottentomatoes: m/jezebel Allmovie: v26159 TCM: 673 TV.com: movies/jezebel-1997 Modifica els identificadors a Wikidata
Henry Fonda
Donald Crisp
George Brent

Jezabel[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per William Wyler i estrenada l'any 1938.

Argument[2]

[modifica]

Com que l'enèrgic Pres Dillard (Henry Fonda), el jove banquer amb el que s'ha de casar, es nega a doblegar-se davant els seus neuròtics desitjos, la temperamental Julie Marston (Bette Davis) intenta avergonyir-lo en públic lluint un vestit vermell en el Olympus Ball de 1850, en comptes del blanc que tradicionalment porten totes les noies solteres. Aquest ball, una fita en la vida social de Nova Orleans, és l'ocasió en què el compromís matrimonial de Julie serà oficialment anunciat. En comptes de causar sensació amb el seu vestit escarlata, Julie es posa en ridícul i Pres, convençut que la seua conducta mereix una lliçó, rebutja la seua petició que la porti a casa i insisteix que balli amb ell. Julie se sent abjectament humiliada i busca refugi en Buck Cantrell (George Brent), un complaent admirador que l'estima. Buck, disposat a satisfer els seus desitjos, sucumbeix a les adulacions de Julie i l'acompanya a casa seua. Disgustat pel seu comportament, Pres trenca el seu compromís i se'n va a Filadèlfia per treballar en una sucursal del banc de la seua família. Compungida, però confiant que Pres tornarà i es casarà amb ella quan li demani perdó, Julie porta una vida totalment aïllada fins que un dia, tres anys més tard, el general Bogardus (Henry O'Neill), el seu tutor, li dona la notícia que Pres torna a Nova Orleans, on una epidèmia de febres ha delmat el personal del seu banc. Amb l'esperança que Pres vulgui ara casar-se amb ella, Julie planeja organitzar una gran festa de benvinguda a Halcyon, la hisenda de la seua família. L'eufòria de Julie durarà molt poc temps, ja que Pres arriba a la plantació acompanyat de la seva dona, Amy (Margaret Lindsay), amb la qual s'ha casat al Nord. Enfurismada, Julie explica a Buck Cantrell que Pres l'ha insultada greument i ha tacat el seu honor. Buck desafia a Pres en un duel, però quan reclamen a aquest des de Nova Orleans, on l'epidèmia de febre groga causa ara estralls, el seu germà petit (Richard Cromwell) es bat en el seu lloc i mata a Buck. L'epidèmia es propaga i la febre ataca a Pres. Julie torna a Nova Orleans, on s'ha implantat la llei marcial, per tindre'n cura. Quan es presenta la milícia per posar-lo en quarantena en una illa, Julie prega a Amy que li permeti acompanyar-lo, prometent-li que, si Pres viu, tornarà a enviar-lo al seu costat.[3]

Repartiment[3]

[modifica]

Crítica

[modifica]
"Jezabel queda lluny de la usual història romàntica del Sud. És un penetrant estudi de caràcters en un ambient la bellesa superficial del qual no anul·la la seua autenticitat i solidesa essencials. Com en tota pel·lícula sòlida, els seus mèrits procedeixen de diverses fonts: un bon argument i guió, un director i un director de fotografia que saben perfectament com aconseguir que tot flueixi al llarg del film amb un dramàtic efecte pictòric, i un repartiment que fa de la trama un marc per a personatges de carn i ossos. (...) Al centre de tot això es troba Bette Davis, la qual arriba a una maduresa artística que la converteix en una de les meravelles de Hollywood. L'erràtica i tempestuosa carrera d'aquesta actriu l'ha salvat d'interpretar heroïnes dolces i jovenetes fascinants, i li ha donat oportunitats en papers que la majoria de les actrius a la recerca de popularitat rebutjarien, el resultat és una experiència que a ella li ha atorgat un caràcter únic en un terreny de la interpretació no gaire freqüentat. La seua Julie és el cim dels seus èxits, fins al moment, i el que li espera és imprevisible, ja que depèn de la seua sort i de la perspicàcia dels seus productors."[4]

Curiositats[5]

[modifica]

Premis i nominacions[6]

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Jezebel a Ésadir.cat
  2. «Jezebel». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 68-69
  4. Fragment d'un article del National Board of Review recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 71).
  5. Jezebel. Trivia a IMDb (anglès)
  6. [enllaç sense format] http://www.imdb.com/title/tt0030287/awards?ref_=tt_awd
  7. Bette Davis a Los Angeles Times (anglès)

Enllaços externs

[modifica]