Spring Byington

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSpring Byington
Spring Byington in Little Women trailer.jpg
Byington al tràiler de Little Women (1933)
Biografia
Naixement Spring Dell Byington
17 d'octubre de 1886
Colorado Springs, Colorado, Estats Units Estats Units
Mort 7 de setembre de 1971(1971-09-07) (als 84 anys)
Los Angeles, Califòrnia, EUA
Causa de mort Càncer
Activitat
Ocupació Actriu
Activitat 1904–1968
Família
Cònjuge Roy Carey Chandler (1909-1920)
Fills Phyllis Chandler (b. 1916)
Lois Chandler (b. 1917)

IMDB: nm0001981 Allocine: 5022 Allmovie: p10002 TCM: 26436
Modifica les dades a Wikidata

Spring Byington (17 d'octubre de 1886 – 7 de setembre de 1971) va ser una actriu estatunidenca.[1] La seva carrera va incloure un període de set anys a la ràdio i televisió com a estrella de December Bride, i va ser una actriu clau per als estudis cinematogràfics MGM, i actuà en el cinema des de la dècada de 1930 fins a la de 1960.[2]

Inicis[modifica]

El seu nom complet era Spring Dell Byington, i va néixer a Colorado Springs (Colorado). Tenia una germana petita, Helene Kimball Byington, i els seus pares eren el professor Edwin Lee Byington (1852–1891) i Helene Maud Cleghorn. En quedar-se vídua, la seva mare va decidir enviar Helene a viure amb els seus avis, Arthur i Charlotte Cleghorn, a Port Hope, Ontario (Canadà), mentre que Spring va romandre amb la seva mare a Denver. En aquests anys, la seva mare va estudiar a l'Escola de Medicina de la Universitat de Boston, i s'hi graduà el 1896.

Byington va treballar en xous d'aficionats quan anava a l'escola, i es va graduar en la North High School el 1904. Poc després, amb 14 anys, es va convertir en actriu professional actuant en el Teatre Elitch de Denver, havent estat la seva mare amiga de Mary Elitch.[3] En morir la seva mare el 1907, Byington i la seva germana van ser legalment adoptades per la seva tia Margaret, esposa de Rice Eugene Eddy. No obstant això, Byington ja era major d'edat, per la qual cosa va cobrar la seva herència i es va traslladar a Nova York per iniciar una carrera interpretativa.[2]

El 1910, Byington es va sumar a una companyia de repertori que feia una gira per Buenos Aires, Argentina. Als 24 anys, es va casar amb el director de la companyia, Roy Carey Chandler, i el matrimoni es quedà vuit anys a Sud-amèrica, gràcies a la qual cosa l'actriu dominava l'espanyol. El 1916, va tornar a Nova York, on van néixer les seves filles Phyllis (1916) i Lois (1917). Byington es va divorciar cap a 1920.[4]

Broadway[modifica]

Després de la seva tornada a Nova York, Byington dividia el seu temps entre treballar a Manhattan i estar al costat de les seves filles, les quals vivien amb els seus amics J. Allen i Lois Bobcock a Leonardsville Village, al comtat de Madison (Nova York).

El 1919, va començar a viatjar amb una producció de Birds in Paradise, amb la qual es presentava la cultura de Hawaii en el continent, i el 1921 va començar a treballar amb la companyia Stuart Walker, per a la qual va fer diversos papers en Mr. Pim Passes By, The Ruined Lady i Rollo's Wild Oats, entre altres obres. Aquesta activitat li va proporcionar finalment un treball teatral a Broadway, i hi actuà el 1924 en l'obra de George S. Kaufman i Marc Connelly Beggar on Horseback, que es va mantenir en cartell durant sis mesos. Va reprendre el paper al març i abril de 1925, i va seguir actuant a Broadway en altres 18 produccions en els següents deu anys, entre les quals figuraven Once in a Lifetime (de Kaufman i Moss Hart), When Ladies Meet (de Rachel Crothers), i Jig Saw (de Dawn Powell).

Hollywood[modifica]

Durant els seus últims anys a Broadway, Byington va començar a treballar en el cinema. La seva primera actuació va tenir lloc el 1931 en un curt titulat Papa's Slay Ride, i la segona i més famosa, la que va fer en Donetes el 1933, en el paper de Marmee, amb Katharine Hepburn com la seva filla Jo. Es va fer familiar en les llars gràcies a la seva participació en la sèrie de films de The Jones Family, i continuà diversos anys a Hollywood com a actriu de caràcter.[3] El 1938, Byington va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu de repartiment per la seva actuació en No us l'endureu pas, premi finalment guanyat per Fay Bainter per Jezabel (pel·lícula en la qual Byington també tenia un paper, el de Mrs. Kendrick).

Durant la Segona Guerra mundial, Byington treballava en la ràdio, mitjà al qual va decidir tornar quan la seva carrera en el cinema va començar a declinar després de finalitzar la contesa. El 1952, va entrar a formar part de CBS Ràdio fent el paper de la vídua Lily Ruskin en la sitcom (comèdia de situació) December Bride. El 1954, Desilu Productions va produir un episodi pilot per passar la sèrie a la televisió, i també fou protagonitzada per Byington. La nova comèdia de situació es va emetre en les seves dues primeres temporades després d'I Love Lucy. En total, se'n van rodar 111 capítols fins a 1959. Els seus companys de repartiment eren Frances Rafferty, Dean Miller, Verna Felton, i Harry Morgan.

Entre 1961 i 1963, Byington va actuar en la sèrie del gènere western Laramie, amb John Smith i Robert Fuller. Després de Laramie, va ser artista convidada en el paper de Mrs. Jolly en la sèrie de Dennis Weaver en la NBC Kentucky Jones, en l'episodi "Feminine Intrusion". Les seves dues últimes interpretacions van ser com la mare de Larry Hagman en El meu bell geni (1967) i com la Mare General en The Flying Nun (1968).

Spring Byington va morir el 1971 a Los Angeles, Califòrnia, a causa d'un càncer. El seu cos va ser donat a la ciència mèdica.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Pel·lícules de la "Família Jones"[modifica]

Televisió[modifica]

  • December Bride (1954–1959) – Lily Ruskin
  • What's My Line? (10/27/1957) (episodi 386) convidada misteriosa
  • Alfred Hitchcock Presents (1960) – Alice Wagner, en l'episodi "The Man with Two Faces"
  • Laramie (1961–1963) – Daisy Cooper
  • "The Train Don't Stop Till It Gets There", The Greatest Show on Earth (1964)
  • Batman (1966) – J. Pauline Spaghetti, episodis "The Catwoman Goeth" i "The Sandman Cometh"
  • El meu bell geni (1967) – mare, episodi "Meet My Master's Mother"
  • The Flying Nun (1968) – Mare General, episodi "To Fly or Not to Fly"

Premis[modifica]

Byington va rebre dues estrelles en el Passeig de la Fama de Hollywood, l'una per la seva activitat cinematogràfica en el 6507 de Hollywood Boulevard, i una altra pel seu treball televisiu en el 6233 de la mateixa via.

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spring Byington Modifica l'enllaç a Wikidata