It's Love I'm After

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgIt's Love I'm After
It'sLoveI'mAfterPoster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Archie Mayo
Protagonistes
Direcció artística Carl Jules Weyl
Producció Hal B. Wallis i Harry Joe Brown
Disseny de producció Carl Jules Weyl
Guió Casey Robinson a partir de la història Gentlemen After Midnight de Maurice Hanline
Música Heinz Roemheld
Fotografia James Van Trees
Muntatge Owen Marks
Vestuari Orry-Kelly
Productora Warner Bros. Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1937
Durada 90 minuts
Idioma original anglès
Color blanc i negre
Temàtica
Gènere Comèdia
Més informació
IMDB Fitxa 7.7/10 stars
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

It's Love I'm After és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Archie Mayo i estrenada el 1937.

Argument[modifica | modifica el codi]

Basil Underwood i Joyce Arden (Leslie Howard i Bette Davis), les dues grans figures del teatre del moment, semblen formar una parella intel·ligent, romàntica i professionalment perfecta. Fora de l'escena, però, són intolerants, esvalotadors, egoistes i se senten terriblement gelosos l'un de l'altre. A més, han fet dels seus amors el tema de conversa del món teatral, ja que han ajornat once vegades el seu matrimoni. Quan un amic del pare de Basil, Henry Grant (Patric Knowles), apel·la a l'actor perquè l'ajudi a recuperar la seua nòvia Marcia West (Olivia de Havilland), la qual està encaterinada de Basil, l'oportunitat és massa atractiva com per resistir-s'hi. Deixa a Joyce en la seua suite d'un hotel de Los Angeles i se'n va a la casa dels West a Pasadena per passar-hi el cap de setmana d'Any Nou i a on es comporta pèssimament en presència de Marcia. Per a destruir l'adoració que Marcia sent per ell, Basil insulta la seua família, desmoralitza el personal domèstic i, fins i tot, comet un robatori al dormitori de la jove, alhora que li fa descarades insinuacions. Però, en comptes de sentir-se desil·lusionada, Marcia es mostra tan receptiva que Basil es veu obligat a emprendre una retirada apressada. Convençuda que l'actor l'estima, trenca el seu compromís amb Henry, i Joyce, la qual ha acudit en auxili d'aquest, fingeix ser l'esposa abandonada per Basil. Però, de manera subreptícia, anima Marcia a perseguir Basil, mentre li explica a Henry que ha estat traït. Quan Marcia es disposa a anunciar la seua intenció de casar-se amb Basil, Joyce la rescata mostrant a la noia les fotos de dos jovenets que, segons assegura, són fills seus ... i de Basil. Marcia s'afanya a tornar al costat de Henry i titlla de pocavergonya a Basil. Un cop reunida amb el seu company de treball, Joyce traça plans per portar-lo a l'altar abans que passi alguna cosa més.[1]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • "Fins i tot en una temporada cinematogràfica que ha estat abundant en comèdies, It's Love I'm After ha de ser situada entre les més hilarants. És una farsa bombollant, escrita amb brillantor i diestrament dirigida ... Un canvi agradable per al senyor Howard i la senyoreta Davis, en les mans dels quals la comèdia es desenvolupa extremadament bé."[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 66-67.
  2. Fragment d'un article del The New York Times recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994, ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 67).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema