Bonita Granville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBonita Granville

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1923 Modifica el valor a Wikidata
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 octubre 1988 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Santa Monica (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer i càncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Holy Cross Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHollywood Professional School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, productora de cinema, actriu de cinema, productora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeJack Wrather (1947–1984) Modifica el valor a Wikidata
ParentsJack Wrather Jr. (fillastre) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0335748 Allocine: 3601 Allmovie: p28270 TMDB.org: 14870
Find a Grave: 1538 Modifica el valor a Wikidata
L'actriu en un fotograma del tràiler de Call It a Day (1937)

Bonita Granville (Nova York, 2 de febrer de 1923Santa Monica, (Califòrnia), 11 d’octubre de 1988[1]) va ser una actriu de cinema i productora nord-americana. Va ser nominada a l’Oscar a la millor actriu secundària per la seva interpretació a la pel·lícula “These Three” (1936) en la cerimònia d’aquell any.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer a Manhattan el 1923 filla de Bernard Granville i Rosina Timponi. Els seus pares actuaven en vodevils i ella va començar la seva carrera com a actriu de teatre als tres anys. Va fer el seu debut com a actriu infantil als 9 anys a Westward Passage (1932) on interpretava la filla de Laurence Olivier[3] i va actuar com en pel·lícules com Cavalcade (1933), Donetes (1933) o Anne of Green Gables (1934) sovint sense aparèixer als crèdits. Va guanyar preeminència el 1936 en ser nominada a l’Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper de Mary Tilford a These Three (1936).[2] El 1938 la Warner la va contractar per protagonitzar quatre pel·lícules de sèrie B sobre el personatge de la detectiu Nancy Drew.[4] També va interpretar a Marian Kilbourne, la descarada i entremaliada filla en la multi-nominada pel·lícula Merrily We Live (1938). El 1939 va deixar la Warner per fitxar per la MGM però tot i així va continuar interpretant papers secundaris.

El 1941 va signar per la RKO i va començar a interpretar rols encara secundaris però més importants en pel·lícules com The Glass Key (1942) o Now, Voyager (1942). Poc després protagonitzaria Els nens de Hitler (1943) que constituiria un gran èxit comercial i de crítica i que suposaria que deixés els rols de noia ingènua.[3] Tot i això la RKO li va continuar adjudicant pel·lícules de sèrie B o cedint a altres productores. Després d’aparèixer a The Guilty (1947) es va retirar del cinema i ja només va actuar esporàdicament en alguna altra producció.

El 5 de febrer de 1947 es va casar amb Jack Wrather, un empresari texà del negoci del petroli[4] que havia produït la seva darrera pel·lícula. Wrather va fundar una productora, la Wrather Corporation, i va comprar els drets del genet solitari i de Lassie amb els que va filmar vàries pel·lícules i dues sèries de televisió.[4] En aquestes, Bonita Granville va actuar com a productora o interpretant algun paper. Granville va morir d’un càncer de pulmó el 1988 a Santa Monica als 65 anys.[3]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ellenberger, Allan R. Celebrities in Los Angeles Cemeteries: A Directory (en anglès). McFarland, 2001-05-01, p. 164. ISBN 978-0-7864-0983-9. 
  2. 2,0 2,1 «The 9th Academy Awards | 1937» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 17 febrer 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 Folkart, Burt A. «Bonita Granville Wrather Dies of Cancer». Los Angeles Times, 12-10-1988.
  4. 4,0 4,1 4,2 Gordon, Dr Roger L. Supporting Actors in Motion Pictures: Volume II (en anglès). Dorrance Publishing, 2018-09-07, p. 17. ISBN 978-1-4809-5841-8.