Der Untergang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Der Untergang

Fitxa tècnica
Direcció: Oliver Hirschbiegel

Producció: Bernd Eichinger

Guió: Joachim Fest

Música: Stephan Zacharias

Fotografia: Rainer Klausmann

Protagonistes: Bruno Ganz
Alexandra Maria Lara
Corinna Harfouch
Ulrich Matthes
Juliane Köhler
Thomas Kretschmann

Dades i xifres
Països: Alemanya
Itàlia
Àustria
Data d'estrena: 2004
Duració: 155
Idioma original: alemany
rus

Companyies
Distribució: Constantin Film

Fitxa a IMDb

Valoracions
IMDb 8.3/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars

Der Untergang (traducció literal en català: L'enfonsament) és una pel·lícula del 2004 dirigida pel cineasta alemany Oliver Hischbiegel. Ambientada a les acaballes de la segona guerra mundial la pel·lícula tracta dels darrers dies de vida de l'Adolf Hitler, que ell viu tancat al seu búnker subterrani de Berlín.

El guió de Der Untergang va ser escrit per Bernd Eichinger, basant-se en el llibre homònim de l'historiador Joachim Fest; les memòries de Traudl Junge, secretària personal de Hitler; fragments de les memòries d'Albert Speer i el llibre 1945. Als Arzt in Hitlers Reichskanzlei (1945. Un doctor a la cancelleria del Reich de Hitler) del doctor Ernst Günther Schenck, entre d'altres.

El 2005 la pel·lícula va obtenir una nominació als Oscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.

Argument[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula s'inicia el 1942 quan, en les casernes de Hitler a Prússia Oriental, diverses dones procedents de diverses ciutats alemanyes es presenten amb l'objectiu que almenys una sigui escollida com a secretària personal del Führer. Traudl Humps és l'escollida. La narració es trasllada al 56è aniversari de Hitler, el 20 d'abril de 1945.

Traudl Junge resideix en el Führerbunker. Els generals Wilhelm Burgdorf i Hans Krebs li indiquen que els soviètics tenen les seves posicions a sol 12 quilòmetres del centre de la ciutat. En Hitler són visibles els seus tremolors i el seu mal humor.

En la recepció del seu aniversari decideix romandre a Berlín i rebutja una solució diplomàtica. Els oficials de Hitler estan d'acord que el Führer ha perdut el seu sentit de la realitat. Més tard, Hitler parla de la seva política de terra cremada —destruir tot abans de l'arribada dels aliats— amb Albert Speer. Speer prega misericòrdia per al poble alemany, al que Hitler respon que si no sobreviuen a aquesta prova, són massa febles i han de ser exterminats. Eva Braun celebra una festa pel búnker, però els bombardejos la interrompen i finalitza la festa abans d'hora. D'altra banda, Heinrich Himmler planeja reunir-se amb el General Eisenhower per negociar la pau a esquena de Hitler, i el seu assistent Hermann Fegelein li adverteix que les seves accions constitueixen alta traïció.

A Berlín la situació és alarmant; els civils intenta refugiar-se en els enderrocs dels bombardejos soviètics, i destaca un nen soldat, membre de les joventuts Hitlerianas, anomenat Peter Kranz. El seu pare s'oposa a les seves accions, i més tard Peter és condecorat juntament amb altres nens i joves pel Fuhrer en saber de la seva valentia, rebent una Creu de Ferro.

En el búnker, Hitler i Joseph Goebbels analitzen la situació amb els generals intentant moure les poques divisions militars que tenien; els generals s'oposen, veient que les maniobres planejades pel Führer són pràcticament impossibles. Mentrestant, Traudl creu que el general Félix Steiner podria salvar-los. No obstant això, Steiner no pot mobilitzar suficients homes. En saber això, Hitler els destitueix a tots, excepte als quatre generals de més alt rang. Ell els renya furiosament i afirma que prefereix el suïcidi abans que lliurar-se. Més tard, Hitler, Eva, Gerda i Traudl discuteixen diversos mitjans de suïcidi. Hitler es proposa disparar-se a través de la boca. Eva esmenta prendre cianur. Hitler dóna a Gerda i Traudl una pastilla de cianur a cadascuna. Eva Braun escriu una carta d'adéu a la seva germana, i Magda Goebbels al seu fill Harald Quandt.[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Downfall». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Der Untergang Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema