Vés al contingut

Alfred Jodl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlfred Josef Ferdinand Jodl

Alfred Jold Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Alfred Jodl Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1890 Modifica el valor a Wikidata
Würzburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Presó judicial de Nuremberg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, penjament Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1910–1945
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Alemany Imperi Alemany (fins a 1918)
Alemanya República de Weimar (fins a 1933)
Germany 1933 Alemanya Nazi
Branca militarMarina Imperial Alemanya Exèrcit Imperial Alemany
Exèrcit de la República de Weimar Reichswehr
Wehrmacht Heer
Rang militarGeneraloberst Generaloberst
Comandant de (OBSOLET)OKH
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
14 novembre 1945Tribunal Militar Internacional Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeLuise Jodl Modifica el valor a Wikidata
Condemnat percrim contra la humanitat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 7010 Modifica el valor a Wikidata


Alfred Josef Ferdinand Jodl (Würzburg, 10 de maig de 1890Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) fou un comandant militar alemany. No va estar vinculat personalment amb el Partit Nazi.

Segona Guerra Mundial

[modifica]

Com a cap d'operacions del Comandament Suprem de l'Exèrcit (Oberkommando der Wehrmacht, OKW) durant la Segona Guerra Mundial, a les ordres de Wilhelm Keitel. Va tenir un paper decisiu en l'ocupació de Dinamarca i Noruega. El 1941 i el 1942 va dictar sengles ordres per les quals els comissaris soviètics havien de ser executats, i els combatents irregulars, tant els comandos dels exèrcits aliats com els maquis i partisans, no s'havien de considerar presoners de guerra. Va resultar ferit en el Complot del 20 de juliol de 1944 contra Hitler. El 7 de maig de 1945 va signar la rendició incondicional del Reich en representació del president Karl Dönitz.

Condemna i rehabilitació

[modifica]

Als judicis de Nuremberg fou condemnat a mort per crims de guerra (amb el vot en contra del jutge francès) i executat, tot i que el 1953 seria exonerat per un tribunal alemany i els seus béns, que li havien estat confiscats, retornats a la seva vídua. De fet, totes les seves accions es poden considerar netament militars i, fins i tot, en dues ocasions va desplaure Hitler amb les seves decisions.