Agustín Muñoz Grandes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Agustín Muñoz Grandes
Ministre Secretari General del Moviment[1]
Bandera FE JONS.svg
9 d'agost de 1939 – 20 de maig del 1940
Ministre de l'Exèrcit[1]
COA Spain 1945 1977.svg
18 de juliol de 1951 – 25 de febrer de 1957
Vicepresident del Govern d'Espanya[1]
COA Spain 1945 1977.svg
10 de juliol de 1962 – 22 de juliol de 1967
← nou càrrec
Dades biogràfiques
Naixement 27 gener 1896
Carabanchel
Mort 11 juliol 1970
Madrid
Ocupació polític i militar
Guardons Pasador de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas.png Gran Collar del Jou i les Fletxes
Palma de Plata de Falange Espanyola
Ribbon of Knight's Cross of the Iron Cross With Oak Leaves.svg Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure
Us legion of merit officer rib.png Legió del Mèrit
Carrera militar
Ocupació polític i militar
Lleialtat Espanya Espanya
Arma/servei Escut de l'Exèrcit Espanyol Exèrcit de Terra
Wehrmacht Wehrmacht
Rang Vintagedivi1.png Capità General
Comandaments
Batalles/guerres
Condecoracions Pasador de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas.png Gran Collar del Jou i les Fletxes
Palma de Plata de Falange Espanyola
Ribbon of Knight's Cross of the Iron Cross With Oak Leaves.svg Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure
Us legion of merit officer rib.png Legió del Mèrit
Altres ocupacions Ministre de l'Exèrcit

Agustín Muñoz Grandes (Madrid, 27 de gener de 1896Madrid, 11 de juliol de 1970) fou un militar i polític espanyol, vicepresident del Govern i ministre espanyol amb Franco diverses vegades i comandant en grau de general de la Divisió Blava entre 1941 i 1943. Pare del també militar Agustín Muñoz-Grandes Galilea.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Neix al barri madrileny de Carabanchel. És fill d'una família humil. Després de cursar estudis de batxillerat, amb 14 anys va ingressar a l'acadèmia d'infanteria de Toledo. Després de la guerra del Marroc, on va destacar organitzant cossos indígenes al servei de l'exèrcit espanyol, va passar a la península on va ser l'encarregat de l'organització del cos de Guàrdies d'Assalt.

Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

L'esclat de la Guerra civil espanyola va sorprendre a Muñoz Grandes a Madrid. Va aconseguir arribar a la zona controlada pels colpistes del 18 de juliol, després de passar per un hospital i una delegació diplomàtica estrangera.

Una vegada arribat a la zona "nacional" es va incorporar a la IV brigada de Navarra on va participar en la conquesta de la zona nord, amb el grau de tinent coronel. Un cop liquidat aquest front va passar, ja com a coronel i més tard com a general, al front d'Aragó, al capdavant d'una divisió del cos de l'exèrcit marroquí i del cos d'Urgell. Amb aquest darrer cos va participar en l'ofensiva de Catalunya, iniciada pels volts del Nadal de 1938. Va arribar als Pirineus, on es va quedar fins a la finalització de la guerra, el primer dia d'abril de 1939. Una de les anècdotes que s'expliquen de la campanya de Muñoz Grandes al Pirineu català, es va donar quan va arribar a la frontera amb Andorra i la policia fronterera d'aquest país va sortir de les seves oficines a saludar-lo.

Ministre del govern el 1939[modifica | modifica el codi]

Va ser nomenat ministre secretari general del Movimiento Nacional, el 9 d'agost de 1939. Va cessar en aquest càrrec uns mesos més tard per a desenvolupar la tasca de governador militar del camp de Gibraltar.

La divisió blava[modifica | modifica el codi]

El mes de juliol de 1941 va ser nomenat comandant en cap de la divisió espanyola de voluntaris, més coneguda com a División Azul. Aquesta divisió, formada bàsicament per falangistes, va ser la número 250 de la wehrmacht o exèrcit alemany, sota el comandament directe d'Adolf Hitler. Abans de tornar cap a Espanya, les darreres setmanes de l'any 1942, Hitler va condecorar Muñoz Grandes amb les Fulles de Roure pee a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, S'ha especulat que aquesta distinció li va ser atorgada, a part dels mèrits militars, per motius polítics. Segons aquestes veus, Hitler, després de quedar decebut en veure com Franco no entrava a la guerra al costat de l'eix i perdre la confiança en Serrano Suñer, va promocionar militarment i políticament Muñoz Grandes, amb la intenció que en tornar a Espanya, pogués fer ombra al "generalísimo".

A l'ombra de Franco[modifica | modifica el codi]

A l'any següent, ja de tornada a l'Estat, el "caudillo" el va nomenar cap de la seva casa militar. Aquest fet va ser interpretat per alguns com un ascens, ja que en temps de la dictadura, treballar a prop del cap de l'Estat era vist com una promoció. Altres en canvi van entendre aquesta promoció com un intent d'apartar Muñoz Grandes del comandament directe sobre militars.

L'any 1945 va ser nomenat capità general de la I regió militar. El 1951 va ser nomenat ministre de l'exèrcit i sis anys més tard va ser ascendit a capità general, màxima categoria dins de l'exèrcit espanyol. L'any 1962 va ser el primer vicepresident del govern franquista. El seu successor seria Carrero Blanco.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Franco Salgado-Araujo, Francisco. Mis conversaciones privadas con Franco. Planeta. Barcelona, 2007
  • Moreno Julià, Xavier. La división azul. Sangre española en Rusia 1941-1945. Ed. Critica. Barcelona, 2006.
  • Togores Sánchez, Luis Eugenio. Muñoz Grandes, héroe de Marruecos, general de la División Azul. La Esfera de los Libros. Madrid, 2007.


Càrrecs públics
Precedit per:
Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo
Ministre Secretari General del Moviment
Falange Espanyola

1939 - 1940
Succeït per:
José Luis Arrese Magra
Precedit per:
Fidel Dávila Arrondo
Ministre de l'Exèrcit
Escut de l'estat espanyol

1951-1957
Succeït per:
Antonio Barroso y Sánchez Guerra
Precedit per:
-
Vicepresident del Govern d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

1962–- 1967
Succeït per:
Luis Carrero Blanco