Vés al contingut

Rafael Sánchez Mazas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Sánchez Mazas
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1894 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort18 octubre 1966 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 27 desembre 1966
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 15 maig 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 13 maig 1952
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 11 maig 1949
Procurador a Corts
16 març 1943 – 12 maig 1946
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (Cadira X)
1r febrer 1940 – 18 octubre 1966 (electe)
 Eugenio Sellés y ÁngelAntonio Rodríguez-Moñino 
Ministre sense cartera
9 agost 1939 – 15 agost 1940
Delegat nacional del Servei Exterior de FET y de las JONS
27 maig 1939 – 9 setembre 1939
 José del Castaño y CardonaRicardo Giménez-Arnau  Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBilbao Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Madrid - dret
Real Centro Universitario Escorial-Maria Christina - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis de Madrid, ficció literària i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, poeta, falangiste, periodista, polític, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
PartitFE de las JONS
Membre de
Interessat enMadrid Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLiliana Ferlosio
FillsMiguel Sánchez-Mazas Ferlosio, Rafael Sánchez Ferlosio, Gabriela Sánchez Ferlosio, Chicho Sánchez Ferlosio Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
30 gener 1939afusellament
30 gener 1939massacre of El Collell (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: b87fd78b-1a7c-4a58-82c1-2f712078ad2d Modifica el valor a Wikidata

Rafael Sánchez Mazas (Madrid, 18 de febrer de 1894 - Madrid, 18 d'octubre de 1966)[1] fou un escriptor espanyol i membre fundador de Falange Española.

Va néixer el 1894 en una família de la bona societat, es llicencià en dret al Reial Col·legi d'Estudis Superiors de María Cristina de San Lorenzo de El Escorial. El 1915 va publicar Pequeñas memorias de Tarín. Va escriure a la revista Hermes de Bilbao i als diaris ABC, El Sol i El Pueblo Vasco. El 1921 va estar al Marroc com a corresponsal de El Pueblo Vasco i el 1922 a Roma treballant per ABC.

Va viure a Itàlia set anys, on fou influenciat per Benito Mussolini, i es va casar amb Liliana Ferlosio. Va tornar a Espanya el 1929, i va ser conseller de José Antonio Primo de Rivera, ideòleg i propagandista de Falange Española. Al febrer de 1933 va col·laborar en la fundació del setmanari El Fascio, que fou immediatament prohibit. El 29 d'octubre de 1933 es va fundar Falange Española, i en formà part de la seva junta directiva.

Fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola, va tenir un paper molt actiu. El febrer de 1934 va compondre Oración por los muertos de Falange, i a posteriori va participar en la composició de la lletra del Cara al sol, himne de la Falange Española. El març de 1936 fou fet presoner a Madrid. Aprofitant un permís temporal pel naixement del seu quart fill, aconseguí refugiar-se a l'ambaixada de Xile. La tardor de 1937 va intentar la fugida, però el 29 de novembre de 1937 fou detingut a Barcelona. Va estar en el vaixell Uruguay fins al 24 de gener de 1939, quan va ser conduït al santuari de Santa Maria del Collell al costat d'altres presoners per a ser executat. El 30 de gener va escapar d'un afusellament en massa, on va morir el cap falangista català Robert Bassas Figa, i partí cap a França, des d'on tornà cap a Espanya.

Entre agost de 1939 i agost de 1940 va ser ministre sense cartera en el govern de Franco, càrrec que va abandonar per iniciativa pròpia, sense arribar mai a ser oficialment substituït o cessat, ja que, en retardar-se sovint la seva assistència als consells de ministres, Franco va manar que retiressin la seva butaca. L'última sessió va haver d'assistir dempeus. Franco li va dir: "No calia que tornessis més"[2] El febrer de 1940 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua i el 1951 nomenat president del Patronat del Museu del Prado. Al costat de nombrosíssims articles periodístics, el 1951 publicava La vida nueva de Pedrito de Andía, el 1952, Lances de boda i el 1956 Las Aguas de Arbeloa y otras cuestiones. També fou Procurador en Corts des de 1943 fins a la seva mort.[3]

Pòstumament, es publicà el 1971 Sonetos de un verano antiguo y otros poemas i el 1996 "Rosa Krüger", una novel·la escrita durant la seva estada com a refugiat en l'ambaixada de Xile a Madrid, però que no va arribar a publicar mai, llevat d'alguns capítols en revistes literàries. La manera que es deslliurà de l'afusellament durant el seu empresonament republicà va inspirar la novel·la de Javier Cercas Soldados de Salamina (2001) i la pel·lícula del mateix títol dirigida per David Trueba.

És pare de l'escriptor Rafael Sánchez Ferlosio, del cantautor Chicho Sánchez Ferlosio i del matemàtic Miguel Sánchez Ferlosio, i avi de Máximo Pradera.[4]

Cinema

[modifica]

Fou encarnat en el cinema per Ramon Fontserè a la pel·lícula de David Trueba, Soldats de Salamina, inspirada en el llibre homònim de Javier Cercas.

Obres

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • XV Sonetos de Rafael Sánchez Mazas para XV esculturas de Moisés de Huerta. Lux, Bilbao 1917.
  • Sonetos de un verano antiguo y otros poemas. Ed. Llibres de Sinera, Barcelona 1971.
  • Poesías, edición de Andrés Trapiello. Ed. Comares, Granada 1990.

Novel·les

[modifica]
  • Pequeñas memorias de Tarín, Bilbao 1915.
  • La vida nueva de Pedrito de Andía. 1952.
  • Rosa Krüger, Ed. Trieste, Madrid 1984.

Relats

[modifica]
  • Algunas imágenes del Renacimiento y del Imperio
  • Las aguas de Arbeloa y otras cuestiones
  • Vaga memoria de cien años y otros papeles
  • Apología de la Historia Civil de Bilbao
  • Las tres edades de la política

Referències

[modifica]